Sense entrar en limpacte negatiu per a la pau que representa la indústria i el comerç darmes, aquest negoci està envoltat de secretisme i manca de transparència que loculta a l'opinió pública, i fa difícil, fins i tot, poder comprovar que compleix els requisits imposats pel codi de conducta de la UE a lexportació darmes.
Daquest secretisme sen beneficia el món financer, que difumina la seva responsabilitat real en la indústria i el comerç darmes, en ocultar la seva participació accionarial i financera en aquest macabre negoci. Participació que ens implica directament com a ciutadans, ja que aquesta, sense el nostre coneixement, es fa utilitzant els nostres diners.
El Grup de Pau i Solidaritat de COMFIA-CCOO volem posar al vostre abast algunes de les principals senyes daquest negoci amb lobjectiu de ser més conscients i continuar lluitant per la pau. Perquè cal que ens convencem que les problemàtiques generals no ens són alienes i són susceptibles de ser transformades, facilitades o entorpides amb la nostra intervenció.
Malgrat la Constitució Espanyola proclama que cal promocionar les relacions pacífiques entre els pobles, hi ha un conglomerat industrial espanyol dempreses, daccionariat i de polítics defensors dinteressos armamentistes dedicat a la fabricació, venda i exportació darmes.
Lany 2006 lestat espanyol va exportar armes per un valor de 845 milions deuros, que representa el 3 % del total mundial. El destí daquest comerç és la UE i països en vies de desenvolupament. I malgrat que el codi de conducta de la UE estableix que no sha de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat, Espanya els darrers anys nha exportat a països com Turquia, Aràbia Saudita, Marroc, Equador, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan o Kenya.
Molts bancs i caixes participen de diverses maneres en aquests negocis. Tenen participacions accionarials en les empreses fabricants darmes. Juguen un paper fonamental en el comerç internacional darmes donant fluïdesa i seguretat a fabricants, comerciants i compradors, així com la possibilitat dobtenir finançament ja sigui amb avançaments o amb crèdits. Darrera de cada operació de venda darmament hi ha una o més entitats financeres que hi donen un suport sense el qual seria molt difícil que loperació es materialitzés, i de la qual en treuen una substanciosa comissió i un profit. Però aquesta informació no és publica i la que el govern espanyol està obligat a donar sobre aquestes operacions no inclou cap informació sobre les entitats financeres que hi intervenen.
Un banc o una caixa poden triar on intervenir, tot cercant la millor rendibilitat, però aquestes decisions no han de ser alienes a criteris ètics. No podem permetre que els bancs i caixes es justifiquin, mentre mirant cap a un altre cantó, dient que no són els responsables del comerç darmes. Hem de fer respectar els criteris de la seva Responsabilitat Social dEmpresa, trencant lopacitat i avançant en pràctiques democràtiques.
Cal crear una opinió pública que afavoreixi un canvi dactitud de les entitats financeres, que hi hagi una allau de crítiques, un soroll mediàtic i dopinió pública que denunciï les entitats que financen el comerç i la fabricació de tot tipus darmes, i en això els treballadors i treballadores del sector financer podem i hem de jugar-hi un paper important per la vinculació que tenim amb aquestes entitats i lespecial responsabilitat que això ens atorga.
COMFIA-CCOO continuarem aprofundint i informant sobre aquesta qüestió.
Daquest secretisme sen beneficia el món financer, que difumina la seva responsabilitat real en la indústria i el comerç darmes, en ocultar la seva participació accionarial i financera en aquest macabre negoci. Participació que ens implica directament com a ciutadans, ja que aquesta, sense el nostre coneixement, es fa utilitzant els nostres diners.
El Grup de Pau i Solidaritat de COMFIA-CCOO volem posar al vostre abast algunes de les principals senyes daquest negoci amb lobjectiu de ser més conscients i continuar lluitant per la pau. Perquè cal que ens convencem que les problemàtiques generals no ens són alienes i són susceptibles de ser transformades, facilitades o entorpides amb la nostra intervenció.
Malgrat la Constitució Espanyola proclama que cal promocionar les relacions pacífiques entre els pobles, hi ha un conglomerat industrial espanyol dempreses, daccionariat i de polítics defensors dinteressos armamentistes dedicat a la fabricació, venda i exportació darmes.
Lany 2006 lestat espanyol va exportar armes per un valor de 845 milions deuros, que representa el 3 % del total mundial. El destí daquest comerç és la UE i països en vies de desenvolupament. I malgrat que el codi de conducta de la UE estableix que no sha de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat, Espanya els darrers anys nha exportat a països com Turquia, Aràbia Saudita, Marroc, Equador, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan o Kenya.
Molts bancs i caixes participen de diverses maneres en aquests negocis. Tenen participacions accionarials en les empreses fabricants darmes. Juguen un paper fonamental en el comerç internacional darmes donant fluïdesa i seguretat a fabricants, comerciants i compradors, així com la possibilitat dobtenir finançament ja sigui amb avançaments o amb crèdits. Darrera de cada operació de venda darmament hi ha una o més entitats financeres que hi donen un suport sense el qual seria molt difícil que loperació es materialitzés, i de la qual en treuen una substanciosa comissió i un profit. Però aquesta informació no és publica i la que el govern espanyol està obligat a donar sobre aquestes operacions no inclou cap informació sobre les entitats financeres que hi intervenen.
Un banc o una caixa poden triar on intervenir, tot cercant la millor rendibilitat, però aquestes decisions no han de ser alienes a criteris ètics. No podem permetre que els bancs i caixes es justifiquin, mentre mirant cap a un altre cantó, dient que no són els responsables del comerç darmes. Hem de fer respectar els criteris de la seva Responsabilitat Social dEmpresa, trencant lopacitat i avançant en pràctiques democràtiques.
Cal crear una opinió pública que afavoreixi un canvi dactitud de les entitats financeres, que hi hagi una allau de crítiques, un soroll mediàtic i dopinió pública que denunciï les entitats que financen el comerç i la fabricació de tot tipus darmes, i en això els treballadors i treballadores del sector financer podem i hem de jugar-hi un paper important per la vinculació que tenim amb aquestes entitats i lespecial responsabilitat que això ens atorga.
COMFIA-CCOO continuarem aprofundint i informant sobre aquesta qüestió.