Països com Colòmbia, República Democrà tica del Congo, Sierra Leone o Birmà nia,
on un 30% dels membres de l'exèrcit són menors d'edat, són tan només
alguns exemples dels països que utilitzen a nens en els seus conflictes armats,
una prà ctica que
AI qualifica de «crim de guerra».
El vicepresident d'Amnistia Internacional a Catalunya, Jordi
Baltá, ha
recordat que «als nens als quals es recluta se'ls obliga a practicar actes
molt violents perquè perdin la por», el que «forma part d'aquest procés de
brutalización».
Aquests nens són segrestats en el carrer, trets del col·legi, reclutats en
camps de concentració o trets de les seves cases a punta de pistola, encara que
molts
altres s'uneixen a les forces armades o les milÃcies de forma voluntà ria a causa
de
la seva dramà tica situació familiar.
Baltá ha explicat que sovint s'obliga a aquests
menors a ingerir drogues i
alcohol, de manera que els és prà cticament impossible escapar d'aquesta espiral
de
violència, en la qual a més són sotmesos a maltractaments, abusos i vexacions.
Les nenes soldat, per la seva banda, són violades i moltes vegades contreuen la
Sida i
altres malalties de transmissió sexual.
Segons
Baltá, «a partir del moment que un nen entra en
un conflicte armat
veu tallat el seu vincle amb la seva famÃlia i la societat».
Per això, a l'hora d'ajudar-lo en la seva reinserció social cal reconstruir els
vincles amb la seva famÃlia i la seva comunitat i és necessari donar-li suport
psicològic i
oportunitats d'educació o formació professional.
I és que després del seu pas per la guerra, aquests menors es converteixen en
joves
problemà tics: «Són menors amb sentiment de superioritat, que s'exalten amb
facilitat, el que dificulta el seu procés d'integració social», precisa
Baltá.
Amnistia Internacional assenyala com una de les principals causes d'aquestes
prà ctiques a la proliferació de les armes convencionals, pel que demana als
governs que ratifiquin tractats internacionals que obligarien a aquests Estats
a respectar els està ndards internacionals en comerç d'armes.
Sobre la situació dels nens soldats,
Baltá ha destacat que en els últims
anys «ha hagut una conscienciació creixent en aquest sentit» i que cada vegada
hi ha
més instruments internacionals per a controlar i sancionar aquestes prà ctiques,
el que
ha provocat que cada vegada siguin menys els grups armats que recluten a
menors obertament.