Archivado en Comunicats
ASSEMBLEA 2009: en defensa de la dignitat
comunicat
Transcripció de la intervenció dels nostres representants, A L'Assemblea General, el 21 de Maig 2009.
Senyor president, senyors i senyores consellers, els parla Mario Rifaterra, en nom dels cinc consellers de CCOO, del grup de representació dels treballadors i treballadores de lEntitat.
El proppassat 19 de febrer, els nostres tres consellers del Consell dAdministració i de la Comissió de Control vam votar favorablement els comptes de lEntitat. Aquell fou un vot condicionat, com vam explicar llavors, i també a la plantilla en un comunicat posterior.
Aleshores vam exposar als consellers presents que la plantilla de Caixa Penedès estava travessant un mal moment a causa dunes pressions brutals i sense precedents, per tal que prolonguéssim la jornada, amb unes formes intolerables i amb amenaces ignominioses.
Llavors vam anomenar captiu el nostre vot, perquè estava subordinat al compromís que vam obtenir del Director General de la Caixa, a fi que donés les ordres oportunes per acabar amb aquella campanya de pressions inacceptables i amenaces degradants i vils. Vam avisar que si això no es complia, si continuava aquesta campanya mesquina, avui aquí votaríem en contra.
Nosaltres enteníem i entenem que el delicat moment de crisi requereix molts esforços, i comprenem que els dirigents de les entitats financeres i de qualsevol tipus- demanin una intensitat especial per sortir del mal pas on estem tots ficats, i no pas per culpa dels treballadors. Però maltractar als homes i dones que hem aconseguit tants i tan bons resultats, any rere any, fins i tot els de lany passat, prou dignes malgrat tot, no tenen cap sentit i no es poden tolerar.
Doncs bé, la pressió esmentada no sha acabat, ni tan sols sha reduït. Continuen les amenaces, continuen exigint que perllonguem la jornada, incomplint el conveni col·lectiu, continuen els assetjaments morals als homes i dones que formem lentitat. Es veu que no tenen cap més solució. No en saben més.
La seva capacitat de dirigir, de motivar, dengrescar no estan a lalçada de la tercera caixa catalana, duna entitat amb gairebé 700 oficines, amb 3000 treballadors i treballadores. Però, en canvi, les seves retribucions, els seus incentius no són pas els duns incapaços, ans el contrari, saparellen amb els de la Caixa més potent, són els segons, en ordre dimportància, dels directius de les caixes espanyoles.
Aquesta és una altra raó del nostre vot negatiu. Mentre la Direcció de Caixa Penedès nega el pa i la sal als treballadors i treballadores que formem la plantilla, els directius de lentitat, aquells que tenen la facultat de decidir tantes coses que afecten el benestar de la plantilla, shan apujat els sous, els incentius i, molt especialment, les aportacions als SEUS Fons de Pensions, que el 2008 va ser de 3 milions i mig deuros , un increment del 1200% respecte al de lany anterior. Uns Fons de Pensions diferents dels de la plantilla (que ells també tenen, a més daquest milionari). Aquest Fons diferenciat, EL SEU, té acumulades unes aportacions, en els darrers cinc anys, de 6.818.000 deuros. El nostre (del qual ells també tenen la seva part, i no pas petita), per fer comparacions, tenim un fons acumulat de 38.000.000 deuros, en 8 anys, i per a ... 3000 beneficiaris (tota la plantilla). Gairebé no calen valoracions, oi? Aquesta diferència tan desmesurada és veritablement impúdica, no els sembla?
Si les xifres abans esmentades són irresponsables i molt poc ètiques en els temps que corren, ho són més encara tenint en compte que han decidit apujar-nos un miserable 1% del nostre salari, tot i que el Conveni estipula que laugment ha de ser dun 2%. Perquè ells són art i part en aquestes decisions, i ho fan tan poc equitativament que fa vergonya explicar-ho.
En definitiva, en un any que busquen desesperadament lestalvi seliminaran les plantes de les oficines, es limitarà la recollida de valises també de les oficines, es netegen menys tots els centres de treball- no sels ha acudit la mesura més productiva, fàcil i, sobretot, ètica, de totes: retallar-se les seves retribucions.
Aquests magnífics capitans del nostre vaixell magnífics no per capacitat, no per saviesa, no per generositat, sinó pels guanys- racionen els àpats dels mariners, però ells celebren els mateixos banquets de sempre a la seva cambra.
Tot plegat és una qüestió de dignitat: mentre conserven totes les seves prebendes ens retallen el sou, menystenint el Conveni que també ells van signar- i canviant allò que han fet els últims deu anys. Encara pitjor: a menys sou exigeixen més esforç. Semblen necessitar un rendiment superior de les persones que formem la plantilla daquesta entitat: per què? O millor, per A què? Potser per a mantenir les seves condicions milionàries?
Tothom qui dirigeix un equip humà han de saber que, primer de tot, abans de qualsevol exigència, ha de donar exemple. Després de fer-ho podrà exigir. Sempre dintre del marc legal i amb respecte. Però això, la nostra Direcció, pel que es veu cada dia- ho ignora. Del tot. Tant donar exemple, com mantenir el respecte.
Aquesta és lexplicació dels nostres vots. Ha estat una votació en defensa de la dignitat.
Poden estar segurs que ens hauria agradat fer una altra cosa. Però les circumstàncies exigeixen una actitud responsable, ferma i exigent. És lúnica sortida que hi ha quan les coses passen de taca doli, quan surten de mare.
Senyor president, senyores i senyors consellers, gràcies.
En un proper comunicat explicarem les respostes que vam obtenir. Nhi ha per sucar-hi pa, ja ho veureu.
27 de maig de 2009 com. 35/09
Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu
"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
