Archivado en Comunicats, Ocupacio
El paper del sector financer davant la crisi de l'economia espanyola.
CAIXA SABADELL - COMUNICAT
Resolució de la Comissió Executiva de Comfia sobre el paper del sector financer davant la crisi de leconomia espanyola.
3 de feber de 2009
Destapada la crisi per l'esclat de la bombolla financera-immobiliària en EE.UU. i descomptada, en primera instància, la solvència del sistema financer espanyol, sembla aclarir-se cada vegada més l'horitzó, i les últimes xifres de desocupació vénen a posar a cada crisi al seu lloc.
L'economia espanyola té la seva pròpia crisi i té les seves pròpies xifres, algunes lamentablement cridaneres: v El volum del deute acumulat per les famílies i les empreses arriba el 100% del P.I.B., això és, si haguéssim de retornar-lo ja, empreses i treballadors hauríem d'estar treballant dos anys gratuitament.
v L'increment artificial del valor immobiliari ha provocat que la major part de la inversió realitzada en els últims 14 anys s'hagi dirigit cap al sector immobiliari, desatenent altres sectors productius i buscant a l'exterior satisfer aquestes necessitats de consum. (Dèficit de la balança de pagaments: - 10% del PIB en 2007 i -10% de PIB en 2008) v El finançament de la bombolla immobiliària ha provocat que el sistema financer espanyol hagi buscat en mercats estrangers l'estalvi que aquí no hi havia, 784.000.000.000.- de (78% del PIB) dels quals 230.000,- milions tenen el seu venciment en el curt termini, abans de l'any 2011. Si tenim en compte que la major part dels préstecs hipotecaris tenen venciment a llarg termini, 25 o més anys, la necessitat de refinançar el sistema sembla evident.
v El nombre de desocupats arriba ja a la xifra de 3.327.000 persones, 200.000 en l'últim mes, i el Govern ja admet que seguirà creixent. El sistema financer té, en l'haver, la responsabilitat social de dotar de crèdit a l'economia (bàsic per finançar el circulant i els projectes d'inversió de les empreses o per activar el consum) però pensar que només aquest element va a solucionar un problema que és sistèmic, i que té el seu origen precisament en un excés d'endeutament i especulació, és fer-se trampes en el solitari. A més, l'altra responsabilitat, en el deure, és garantir el bon fi dels dipòsits i, per tant, un adequat mesurament del risc.
Lluny de generar certesa, des de l'Administració se segueixen enviant missatges contradictoris. D'una banda el Govern públicament exigeix als bancs reactivar el crèdit a particulars i empreses i per una altra, més privada, el Banc d'Espanya exigeix mesures que controlin la qualitat del risc de les entitats. Causa perplexitat que s'invoqui, qual bàlsam de Fierabrás, per a la solució de tots els problemes, les mesures amb les quals el Govern dóna suport, previ pagament del seu cost, al sistema financer, en forma d'avals o compra d'actius d'alta qualificació, i que només cobreixen la meitat del deute que a curt termini el propi sistema ha contret amb l'exterior, com va reconèixer el mateix Govern.
L'ocupació la nostra prioritat En aquest entorn, la prioritat de COMFIACCOO és l'ocupació, també en aquest sector, i per garantir-lo és imprescindible que s'aclareixin determinades posicions per part dels diferents actors.
Cal que les Empreses del sector mantinguin polítiques de contenció en el repartiment de dividends per reforçar la base de capital. Capital que serà a curt termini imprescindible per conciliar l'activació del crèdit amb la necessària liquiditat i solvència de les entitats. És immoral que mentre en el sector s'instal·la una política de contenció de costos, que ve a traduir-se en un augment dels acomiadaments disciplinaris, rescissió de contractes temporals i no utilització dETTs, així com en mesures d'absorció salarial, es mantinguin increments abusius de les retribucions salarials dels alts directius. No té sentit que Empreses que declaren alts beneficis en els seus comptes de resultats, redueixin ocupació de manera traumàtica.
Coresponsabilitat, lleialtat i transparència
És imprescindible que el sector financer, no obstant això, mantingui la línia d'eficiència, rendibilitat i solvència que l'ha caracteritzat en els últims 30 anys i què ha contribuït al desenvolupament de l'economia espanyola. Ara, més que mai, és exigible transparència en la gestió i responsabilitat amb el seu entorn econòmic i social.
Però la transparència i la responsabilitat que exigim a les entitats financeres, també és exigible a tots els actors. No es pot seguir distraient l'atenció sobre la dimensió de la crisi buscant bocs expiatoris aliens a la pròpia responsabilitat, canviant a conveniència aquesta responsabilitat; primer van ser les subprime, més tard la crisi globalitzada, avui són les entitats financeres, i demà serà la rigidesa del mercat laboral. És a dir, la nostra ocupació.
El Govern i l'oposició han de donar a conèixer la dimensió econòmica i social del problema i han dexplicar a la ciutadania, de manera clara, la profunditat estructural de la crisi. No és correcte que els ciutadans descobrim a cop de notícia que cada dia el nostre patrimoni té menys valor i que la nostra ocupació, o la nostra empresa, estan amenaçats per alguna cosa o algú a conveniència del moment.
Superar la fase de la culpa, exigeix admetre que no existeixen solucions úniques i ningú vindrà a salvar-nos de nosaltres mateixos. És el moment de les idees i dels compromisos.
v Seria convenient donar a conèixer que l'economia espanyola s'ha gastat anticipadament l'estalvi de la següent generació vivint per damunt de les seves possibilitats, circumstància aquesta en la que bancs i caixes han participat activament?
v Què fem amb l'habitatge construïda que no té sortida de mercat?
v De quina manera s'ha de reconèixer que els actius immobiliaris estan sobrevalorats en més d'un 30%?
v Ajudaria a la reactivació del mercat immobiliari la posada en circulació dels béns immobles que passaran a les entitats financeres per impagament a aquests preus sense que es generés una altra bombolla?
v Té sentit un pla pactat per convertir-los en parcs d'habitatges públics de lloguer amb o sense opció a compra?
v El Fons Estatal d'Inversió Local no hauria de posar-se a disposició també d'empreses que encara no han acomiadat als seus treballadors?
v L'esmentat Fons no deuria enfocar-se més aviat cap a l'obra pública que millori la productivitat de la nostra economia, per exemple obertura de camins rurals que acompanyin la implantació d'energies sostenibles o millorar la connectivitat de les xarxes de comunicacions?
v Té sentit reorientar l'obra social en les caixes d'estalvis cap a projectes que incrementin la competitivitat del nostre sistema productiu, mantenint la seva naturalesa jurídica?
v Poden servir les entitats financeres com plataformes tecnològiques que millorin la competitivitat, productivitat, sostenibilitat i internacionalització de les PIMES?
v /¿?
El nostre compromís és la defensa de l'ocupació i garantir la protecció social com a base del sistema de convivència. El nostre esforç és defensar la professionalitat de les persones que treballen en el sector, exigint que s'adapti a un nou model de mercat i a un nou model productiu. I, per descomptat, defensant als treballadors i treballadores dels qui amb la seva actitud els converteixen en responsables i bocs expiatoris de la falta de perspectives i solucions a l'altura de la crisi a la qual ens enfrontem.
