Archivado en
El sant sopar
El dia 11 de juny de 2009
el CAP DE ZONA METROPOLITANA SUD 910 envià a tots els treballadors/es de la
seva zona el següent missatge:
El dia 11 de juny de 2009
el CAP DE ZONA METROPOLITANA SUD 910 envià a tots els treballadors/es de la
seva zona el següent missatge:
A tota la Zona de LHospitalet: El 87 % del personal de 910 han pagat
el sopar. El 80 % de la Zona Tarragona-Lleida han confirmat l'assistència. Molt
més de la meitat del personal de 913 LHospitalet no han confirmat
l'assistència. Pere i jo no ho entenem. Un jornada de sopar i germanor pretén
interrelacionar experiències professionals i personals entre tots el membres
d'un equip amb la finalitat de millorar relacions que ens permetin entendre
millor el marc social en el qual estem lluitant dia a dia. Avui bastant
complicat. Desitjo
sincerament que avui mateix tots comuniqueu l'assistència amb l'ingrés corresponent.
Caps de Zona Metropolitana Sud 930
En primer lloc, el bon
rotllo, la germanor aquesta de la que ELL parla com lelixir que millora les
bones relacions entre tots els membres d'un equip, no és quelcom que simprovisi,
i molt menys quelcom que s'imposi via decret-sopar.(atenció a aquest inquietant, desitjo sincerament que avui mateix..., tan imperatiu i que ens fa témer el
pitjor. Pura coacció, en definitiva).
Fer equip és una altra
cosa. Alguna cosa que va més enllà d'aquesta farsa amb la qual pretenen
enganyar-nos, però que ELLS mai
entendran. Per a començar, el bon rotllo s'ha de conrear durant tot l'any.
Consisteix, per exemple, en no permetre que ningú hagi de perllongar la seva
jornada laboral fins a altes hores de la tarda; consisteix, per exemple, en no
imposar (o canviar) els torns de vacances a darrera hora; consisteix, per
exemple, a tenir cura de la nostra salut, reconeixent-nos ja com usuaris de
PVD, consisteix, per exemple, a tractar-nos com a bons clients que som de
l'Entitat, i no gairebé com a pobres pidolaires als quals cal apartar perquè no
ens molestin amb les seves estentòries reclamacions; consisteix, per exemple, en no furtar-nos el 2% d'augment que ens
pertany per conveni; consisteix, per exemple..... i així fins a l'infinit
i molt més enllà.
Vist així les coses, com
pretenen que ens enrotllem amb ells, com si res d'això tingues cap
importància? Sona, més aviat, a teràpia de psicologia barata, apresa en algun
llibre d'autoajuda d'aquests que proliferen en les gasolineres. Pura farsa.
Per cert, un petit apunt
sobre el sant sopar. Es tracta del personal de la província de Barcelona, de
la de Tarragona i de la de Lleida. En canvi, el soparet es celebrà molt lluny de la Zona: en concret, en la zona
del Vallés. Això vol dir que la majoria va haver de fer un llarg desplaçament.
I d'altra banda, diuen, es comenta, corren rumors, que el lloc escollit per a
l'enllaç (Caps-Personal) es va fer en un restaurant propietat de la família de
l'organitzador. Què güay!, no? I a més, tot va quedar a casa.
És una pena que certs caps
perdin el seu temps a crear i estudiar estadístiques percentuals sobre la gent
que pugui assistir a un sopar, que van pagar cadascun dels empleats/des de la
seva butxaca -els quals, per cert, encara tenen pendent de cobrar el 2 %
d'increment salarial des de principis d'any. A més, no oblidem que el temps
lliure de cadascú és propietat dun mateix, sense tenir que donar explicacions
a ningú, un temps que no admet ni pressions, ni amenaces, com les que es desprenen
daquest comunicat enviat per LORGANITZADOR.
El temps dedicat a crear
aquestes estadístiques seria de major utilitat, per a l'ENTITAT, si ho emprès a
intentar reduir ELL directament,
part del DESGAVELL en el qual es troba Caixa Laietana, que no és un altre que
la MOROSITAT. (de la qual sí és, en gran part, UN GRAN responsable)
Nota.- el preu del sopar de bon rotllo va
costar, si fa o no fa, els 30 euros. Si això li sumem la benzina que van haver
de pagar per a arribar al restaurant, més el preu del tiquet de peatge, a ben
segur que el sopar se li ennuegà a més d'un i una. I és que, si som sincers, a
aquest sant sopar, de manera voluntària no s'apuntaria ni el mateix Judes.
