resultats: 1-X-2

comunicat

En comunicats anteriors, CCOO vàrem posar de manifest la nostra preocupació per la paràlisi en la que semblava que es trobava el futur de la nostra Caixa.

Este artículo se publicó originalmente en

I diem sembla, perquè si bé entenem que un possible procés de fusió o integració sha de portar amb la deguda discreció, també és cert que som a finals de febrer i no queda gaire marge de maniobra. I encara que la Direcció publiqui un comunicat, no aclareix el futur en res, ja que la fusió amb Caixa Laietana queda aturada,en suspens, no es trenca .

Lanalista britànic Jonathan Tepper adverteix que una situació en la que leconomia pateix un estancament sever, només queda una solució: Acceptar el problema, treure a la llum la veritat de la situació i començar de zero.

Una exposició tan senzilla, però a la vegada complexa. Podríem adaptar aquest advertiment a la situació de la nostra caixa? Com afectaran al futur els resultats publicats?

Una miqueta dhistòria:

Fa uns anys vivíem una situació econòmica que ens va permetre baixar la morositat a nivells històrics, augmentar els beneficis exponencialment i afrontar una expansió de la caixa per tot el territori. Tot shi valia.

Fa uns anys, però menys, vam entrar de ple en el negoci immobiliari que ens havia de portar a lexcel·lència: Posa un promotor a la teva vida, es va dir en una reunió de Directius. Tot el que es toca és igual a beneficis.

I ara fa pocs anys, molt pocs, que davant una crisi econòmica imminent, es va culpar de la situació a lespeculació i les subprime. Però mentre corporacions financeres arreu declaraven fallides i els governs intervenien ràpidament el seu sistema financer, aquí es treia pit per les provisions dels bancs i caixes, de la fortalesa del sistema deien.

I ja fa poc, uns pocs mesos, resulta que shan de prendre mesures dràstiques per fer front a un deute públic en alça constant, a laugment desmesurat de latur i sobretot a la falta de crèdit a les empreses i als particulars amb la davallada del consum que això comporta. I llavors... apareix el FROB (i uns mesos després encara no funciona).

I ara no tenim moneda per devaluar, però si que poden rebaixar les pensions, o els sous, o augmentar ledat de jubilació, en definitiva que pagaran els plats trencats els de sempre: els treballadors i treballadores daquest país. I aquí CCOO shi negarà sempre.

I ens presenten aquests resultats apassionadament optimistes:

Guanyem, lany 2009, 406 MM . ---> Gràcies als sous dels treballadors, és clar.

La morositat se situa al 4,83 % ---> Gràcies als enginyers financers.

Tenim un immobilitzat de qualitat ---> Gràcies a Déu, perquè shauran de vendre.

Es busca una operació dintegració a fora del territori, i, per entendrens, sembla que les condicions que posa la Generalitat per anar a una SIP fora de Catalunya son draconianes.

Sigui el que sigui, CCOO sempre defensarà que per assolir un procés daquestes característiques es imprescindible un pacte laboral, basat en tres preceptes: Ocupació, viabilitat i naturalesa jurídica.

Ja vam dir que algú shaurà de posar les piles. El dia a dia de la caixa no es pot aturar, però cada dia que passa el futur és més incert, insegur, i la responsabilitat recau, o hauria de fer-ho, en aquells que en èpoques de crisi continuen obtenint beneficis i bonus desorbitats, aquells que plantegen els objectius com un mer instrument de coacció i amenaça, aquells que ignoren que la rendibilitat i el sobreesforç a la feina va associada a la qualitat de vida.

Nosaltres, treballadors i treballadores de Caixa Penedès no hem de pagar els plats trencats.

I ara pregunta de LID: (1 puntuació mínima - 5 puntuació màxima)

Creus que han desenvolupat la seva tasca amb leficiència requerida i assolit els objectius marcats?

Què creieu? 1-2-3-4-5

CCOO és informació. Afiliat.