Archivado en Comunicats, Salut Laboral
el MUNTANYÀ
7 maig 2010 comunicat 20/10
escola de Pitbulls?
Dilluns 12 dabril sortien a La Vanguàrdia uns articles sota el títol genèric de INCENTIVOS al BIENESTAR LABORAL on, una vegada més, explicaven que les empreses, actualment, premiaven als directius que eren capaços de crear bon ambient a la feina. Com que això ja no és cap novetat, perquè ja fa anys que ho sentim, que ho llegim, que ho sabem, la pregunta del milió és ... ¡què ensenyen al Muntanyà als nostres comandaments intermedis?
És possible que no aprenguin res de res? Que els monitors no sen surtin? O directament allò que els ensenyen és a bordar i mossegar? Pot ser que en realitat no els ensenyin sinó que els ensinistrin? Perquè no es pot creure que la Direcció no aprovi aquests mètodes, per més que vulguin quedar bé davant dels directius i davant nostre, quan afirmen que la pressió ha dexistir, però sense amenaces, amb educació.
Hi ha un personatge que semporta la palma, que sobresurt sobre la majoria, que excel·leix en la seva tasca depredadora, que ensenya les dents més i millor que ningú, un personatge que ja va donar indicis del seu tarannà futur el dia de la seva presentació com a sotsdirector, on va explicar que ell treballava diàriament de 8 a 10, declaració que va deixar bocabadada a la concurrència: els uns perquè van entendre que només treballava dues horetes diàries quina eficàcia!, van exclamar- i als altres perquè van comprendre que treballava 14 hores diàries quina pena!, van pensar- i que és lexemple de com el càrrec pot espatllar a la persona. Perquè abans era un exemple dallò amb què hem començat aquest comunicat: engrescava i motivava als treballadors i treballadores a les seves ordres.
Aquest mal exemple perquè el seu càrrec és daquells que haurien de donar exemple- és el sotsdirector territorial Albert Olivella Mata, abans gran esperança blanca dels treballadors, ara un dels màxims perseguidors de qui vulgui conciliar vida laboral i familiar.
Els personatges que menyspreen qualsevol tipus de vida fora de la laboral, inclosa la familiar, aquests individus que semblen sortits duna pel·lícula en blanc i negre de fa 50 anys Atraco a las tres, verbigràcia- i que no semblen divertir-se en cap àmbit més enllà de les parets de la caixa, en especial mortificant als que hauria de considerar companys i companyes, en realitat no són gens solvents a la feina, no ho poden ser perquè lequilibri emocional necessari per a ser un bon dirigent dequips humans, més encara, per ser un bon comercial, passa per mantenir una equidistància entre feina i oci, entre treball i lleure; ha de tenir leix fonamental en una compensació entre deure i haver, entre obligació i devoció, una mena de zona de descompressió, que permeti tenir les neurones sempre preparades, sempre a punt i despertes, higiènicament esterilitzades.
Per tot això aquest personatge no mereix cap credibilitat, i no la té. Els seus mètodes, no ja expeditius sinó retrògrads, per això mateix carrinclons, no mereixen cap respecte, com els treballadors no li mereixem cap respecte a ell. La pregunta que sol fer als malaurats que tenen la desventura dassistir a les seves reunions no mereix resposta perquè sha de considerar un exabrupte. I la provocació que ens fa als sindicats sí que mereix una resposta: la denúncia. Potser fins i tot una processó de pancartes i xiulets.
I tornem a invocar a la rebel·lia cívica, a la deserció a les reunions daquest individu. No permetem que ens empenyi a defraudar a la nostra família. Que ell ho faci té un preu, que només ell ha de pagar, a canvi, suposem, de retribucions i incentius sucosos. I potser dun càrrec encara- més alt per a un futur proper.
Què passaria si, de cop i volta, la Direcció es trobés amb 40 o 50 dimissions damunt la seva taula?
Què passaria si, tot dun plegat, la gent que ara assisteix impàvida tot i que la processó va per dins- saixequés, sacomiadés educadament i fotés el camp?
Què passaria si no ens deixéssim enfonsar en la misèria emocional, en la desesperació vital, en la depressió?
Què passaria si no ens deixéssim trepitjar ja més- la nostra dignitat?
CCOO no tolerarà aquest tipus dactituds.
CCOO t'interessa
afilia't a COMFIA-CCOO
estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.