Archivado en Comunicats, Salut Laboral

el MUNTANYÀ

7 maig 2010 comunicat 20/10

escola de Pitbulls?


Este artículo se publicó originalmente en


pdf print pmail

Dilluns 12 d’abril sortien a La Vanguàrdia uns articles sota el títol genèric de INCENTIVOS al BIENESTAR LABORAL on, una vegada més, explicaven que les empreses, actualment, premiaven als directius que eren capaços de crear “bon ambient a la feina”. Com que això ja no és cap novetat, perquè  ja  fa anys que ho sentim, que ho  llegim, que ho sabem,  la pregunta  del  milió  és  ...  ¡què  ensenyen  al  Muntanyà  als  nostres  comandaments intermedis?

És  possible  que  no  aprenguin  res  de  res?  Que  els  monitors  no  se’n  surtin?  O directament allò que els ensenyen és a bordar i mossegar? Pot ser que en realitat no els ensenyin  sinó  que  els  ensinistrin?  Perquè  no  es  pot  creure  que  la  Direcció  no  aprovi aquests mètodes, per més que  vulguin quedar bé davant dels directius  i davant nostre, quan afirmen que la pressió ha d’existir, però sense amenaces, “amb educació”.

Hi  ha  un  personatge  que  s’emporta  la  palma,  que  sobresurt  sobre  la  majoria,  que excel·leix en la seva tasca depredadora, que ensenya les dents més i millor que ningú, un  personatge que ja va donar indicis del seu tarannà futur el dia de la seva presentació com a sotsdirector, on va explicar que ell treballava diàriament de 8 a 10, declaració que va deixar bocabadada a la concurrència: els uns perquè van entendre que només treballava dues horetes diàries –quina eficàcia!, van exclamar- i als altres perquè van comprendre que treballava 14 hores diàries –quina pena!, van pensar- i que és l’exemple de com el càrrec  pot  espatllar  a  la  persona.  Perquè  abans  era  un  exemple  d’allò  amb  què  hem començat aquest comunicat: engrescava  i motivava als  treballadors  i  treballadores a  les seves ordres.

Aquest mal exemple –perquè el seu càrrec és d’aquells que haurien de donar exemple- és el  sotsdirector  territorial  Albert  Olivella  Mata,  abans  gran  esperança  blanca  dels treballadors, ara un dels màxims perseguidors de qui vulgui conciliar vida laboral i familiar.

Els personatges que menyspreen qualsevol tipus de vida fora de la laboral, inclosa la familiar, aquests  individus que semblen sortits d’una pel·lícula en blanc  i negre de  fa 50 anys –Atraco a  las  tres, verbigràcia-  i que no semblen divertir-se en cap àmbit més enllà de  les  parets  de  la  caixa,  en  especial  mortificant  als  que  hauria  de  considerar companys  i companyes, en realitat no són gens solvents a  la feina, no ho poden ser perquè  l’equilibri  emocional  necessari  per  a  ser  un  bon  dirigent  d’equips  humans, més encara, per ser un bon comercial, passa per mantenir una equidistància entre feina  i oci, entre treball i lleure; ha de tenir l’eix fonamental en una compensació entre deure i haver, entre  obligació  i  devoció,  una mena  de  zona  de  descompressió,  que  permeti  tenir  les neurones sempre preparades, sempre a punt i despertes, higiènicament esterilitzades.

Per tot això aquest personatge no mereix cap credibilitat,  i no  la  té. Els seus mètodes, no  ja expeditius sinó  retrògrads, per això mateix carrinclons, no mereixen cap  respecte, com  els  treballadors  no  li  mereixem  cap  respecte  a  ell.  La  pregunta  que  sol  fer  als malaurats  que  tenen  la  desventura  d’assistir  a  les  seves  reunions    no  mereix  resposta  perquè  s’ha  de considerar  un  exabrupte.  I  la  provocació  que  ens  fa  als  sindicats  sí  que  mereix  una resposta: la denúncia. Potser fins i tot una processó de pancartes i xiulets.

I tornem a invocar a la rebel·lia cívica, a la deserció a les reunions d’aquest individu. No permetem que ens empenyi a defraudar a la nostra família. Que ell ho faci té un preu, que només ell ha de pagar, a canvi, suposem, de retribucions i incentius sucosos. I potser d’un càrrec –encara- més alt per a un futur proper.

Què passaria si, de cop i volta, la Direcció es trobés amb 40 o 50 dimissions damunt la seva taula?

Què passaria si, tot d’un plegat, la gent que ara assisteix impàvida –tot i que la processó va per dins- s’aixequés, s’acomiadés educadament i fotés el camp?

Què passaria si no ens deixéssim enfonsar en la misèria emocional, en la desesperació vital, en la depressió?

Què passaria si no ens deixéssim trepitjar – ja més- la nostra dignitat
 
CCOO no tolerarà aquest tipus d’actituds.

 
CCOO t'interessa

afilia't a  COMFIA-CCOO
 

estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.

 

Infórmate

CCOO Servicios es un sindicato, es Comisiones Obreras en los sectores de Comercio, Financiero, administrativo, de las TIC, Hostelería, Contact-center, Oficinas, Turismo... Leer más


Síguenos en Telegram

Dónde estamos


OFICINAS CENTRALES
C/ Albasanz, 3 1º Planta
28037 Madrid
Tel: 91 540 92 82
Asesoría Madrid 91 536 51 63-64
Otras Comunidades
Fax: 91 559 71 96
Email: contacta@servicios.ccoo.es