Ho diu la sentència de març de 2007 del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries (TSJA) davant d'una demanda d'un delegat de CCOO. Després, ho va ratificar el Tribunal Suprem en desembre de 2008, donat que el Banc Sabadell havia posat recurs per la sentència del TSJA.

La Direcció de RRHH del Banc Sabadell es nega a pagar les despeses que generen els desplaçaments inferiors a 25 km per aplicació de l'article 30 del Conveni Col·lectiu de Banca. Sí, sense vergonya, l'empresa no compensa els desplaçaments del molts companys perquè considera que el Conveni no l'obliga a fer-lo i en la seva normativa interna estableix que no ho ha de fer.

La sentència del TSJA no ha pogut ser més clara i favorable per als treballadors. Extraiem dos paràgrafs:

Sobre la interpretació jurídica de l'article 30, en el que es refereix a la col·laboració en la solució dels problemes derivats del transport que generi el canvi de plaça, el TSJA diu: "la finalidad de tal precepto convencional, a menos de dejarlo absolutamente sin contenido útil, lo cual pretende la empresa demandada si nos atenemos a sus argumentaciones, no puede ser otra que la de obligar a la empresa, cuando la medida adoptada irrogue al trabajador un perjuicio, al ser el trayecto gravoso, ya sea en tiempo o en dinero, a contribuir a su resarcimiento."

Sobre la normativa interna del Banc, el TSJA diu: "no puede tener prevalencia sobre lo previsto en el propio Convenio, pues por su origen, carece de valor normativo, viniendo a constituir una regulación adicional que no puede introducir restricciones a lo establecido y regulado en el Convenio Colectivo."
Doncs bé, el Banc va pagar al demandant d'aquell plet, però va continuar amb la seva política amb la resta dels treballadors y treballadores.

Aquest mateix mes, una sentència del Jutjat del Social de Mieres ha obligat a abonar aquestes despeses de desplaçament (menys de 25 km per aplicació de l'art. 30) a un altre company. El que resulta increïble és que el treballador hagi hagut de demandar el Banc per cobrar el que li pertanyia.

El més indignant és que la Direcció de RRHH actuï de mala fe. Sí, perquè coneix la interpretació que els tribunals donen al conveni; però, fent ús de la posició de força que li dóna la relació laboral, posa els seus treballadors i treballadores en la tessitura de demandar el Banc o renunciar als seus drets.

Des de comfia-CCOO exigim que la direcció de l'empresa abandoni aquesta mesquina política de despeses que no té cap sentit i aboni a tots els treballadors i treballadores les despeses que generin els canvis de centre de treball sense necessitat que cada un d'ells hagi de demandar l'empresa. Amb això exigim que es respecti el "principi de bona fe contractual" complint el conveni. El contrari només pot beneficiar els prestigiosos (i segurament molt cars) gabinets jurídics que el Banc contracta per a aquests menesters.

Agost de 2010