CONCILIACIÓ : compleix amb la TEVA VIDA

28 Octubre 2010 Comunicat 50/10

És tard. Una altra vegada tard. Fins quan?

Este artículo se publicó originalmente en

Un disgust que no em trec quan torno a casa. Però, la veritat sigui dita, em vénen bé els diners extres que obtinc amb el nou sistema d'incentius. Mai no sobren els diners, són moltes despeses. Però clar, els objectius són tan alts, tan difícils de complir, de vegades ni llançant un munt dhores, si, almenys, poguéssim negociar-les.

L'ascens tantes vegades promès no arriba. I sempre la mateixa cançó: sestà estudiant".

Una altra igual que allò de "l'atenció al client", "les demandes dels usuaris". Si ja sé, sense client no hi ha empresa, no hi ha ocupació.

Sempre es trenca la corda pel mateix costat, pel meu, prolongant jornada.

Es poden conciliar els interessos de tots. Segur.

Quan era temporal pensava que quan fos fix això no passaria.

La veritat és que gairebé no recordo quan arribava a casa a la meva hora.

Sempre la mateixa cadira buida en les reunions amb els meus amics i amigues.

Ahir no vaig poder anar a veure la funció escolar de la Maria, la petita.

He de trucar a veure si poden anar a recollir la nena de la classe de natació i deixar-la a casa. Amb una mica de sort arribo abans que vagi a dormir.

Passejar amb la meva parella, simplement passejar, quin plaer, que difícil aconseguir-ho.

Si ho penses, al final és tan senzill com dir:

plega i marxa.

SIGUES LEGAL, COMPLEIX AMB LA TEVA VIDA