Archivado en Comunicats, socio economic
Noves exigències a les caixes d'estalvi
QUE SE SALVI QUI PUGUI
Les noves exigències de capital bàsic, anunciades per la ministra d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, dhora i no pas tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats.
Aquestes noves exigències de capital bàsic segmenten de manera definitiva el sector financer entre entitats cotitzades i no cotitzades, endurint per a aquestes darreres les condicions perquè el Banc d'Espanya determini les seves necessitats de capital bàsic.
És a dir, les caixes d'estalvis i les caixes rurals, tindran més difícil superar els exàmens de setembre. La resta d'entitats es veurà forçada a fer els seus deures en un temps excessivament limitat, en comparació amb els seus competidors europeus.
De manera artificial el sector financer es veurà forçat a un procés de concentració d'entitats, també els bancs, que buscaran complir amb els nous requisits augmentant la seva mida. Aquest procés, i la necessitat de complir amb el 8 % de capital bàsic sobre actius, pot retardar la circulació del crèdit en el sistema productiu.
Ningú no posa en dubte que hi ha tres necessitats bàsiques que el sector de les caixes ha de satisfer: 1) Desenvolupar instruments de capitalització. 2) Transparentar els problemes de risc en els balanços i 3) Aconseguir que el crèdit torni a circular de manera normal per l'economia nacional. Per a aquests objectius ja va ser modificada la LORCA, sobre aquests principis es va crear el FROB i en aquest escenari s'ha generat tot el procés de concentració de les caixes.
A meitat d'aquest procés, i per conjurar la falta de crèdit al país, es canvien les regles. No és cert que la reconversió del sector financer vagi lenta, la veritat és que s'ha començat tard, entre altres coses perquè es va reconèixer tard, per part del Govern, la grandària de la crisi. També és possible que aquesta arrencada vulgui distreure l'atenció dels mitjans i ara resulti que el rescat d'Espanya és el rescat de les seves Caixes d'Estalvis.
CCOO exigeix respecte envers al procés iniciat i envers els seus principals actors: la societat, les empreses i els treballadors dels quals depèn el creixement econòmic.
A qui li convé alterar aquest procés? Al crit de "que se salvi qui pugui", les condicions marcades forçaran la nacionalització d'algunes caixes, que en cinc anys seran venudes i amb les plusvàlues obtingudes l'Estat eixugarà part del seu dèficit.
Les mesures proposades alteren el procés i llancen missatges contradictoris a la societat, a l'economia i al sector. El Banc d'Espanya examinarà les entitats del sector, per separar les bones de les dolentes i de pas retallar l'espai de les Caixes en el sistema, sense tenir en compte que de les Caixes d'Estalvi actuals en depèn un nombre important de participacions industrials. Posaran en venda les nostres Caixes d'Estalvi per escurçar el dèficit futur. Ho pagarem car amb el temps. A curt termini recessió i a llarg termini un menor creixement econòmic i menys cohesió social.
25 de gener de 2011
COMFIA-CCOO
