Resolució de COMFIA-CCOO sobre capitalització de les Caixes d'Estalvi

14 de febrer de 2011

Resolució de l'Executiva de la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO (COMFIA) en relació amb les mesures del govern sobre capitalització del sector financer.

Les noves exigències de capital bàsic, anunciades pel Ministeri d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, més d'hora que tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats, forçant en la pràctica el trànsit accelerat d'entitats d'estalvi i cooperatives de crèdit no cotitzades a entitats bancàries cotitzades, per mitjà de l'enduriment de les condicions en què el Banc d'Espanya ha de determinar les seves necessitats de capital bàsic.

Conseqüències de les mesures sobre el sector financer.

Aquestes noves mesures suposen un canvi de les regles de joc, que pot posar en risc la reestructuració en marxa i les mesures relatives a l'ocupació que estan sent acordades en aquest procés. De manera discrecional, el Govern situa en el sector un tractament asimètric dels criteris comptables recollits en els acords Basilea III, provocant en el curt i mitjà termini conseqüències contràries a les que addueixen com a justificació el Govern i el supervisor:

En primer lloc, es provoca una distorsió de la competència a dos nivells diferents. D'una banda entre les empreses cotitzades i les no cotitzades dins el mercat domèstic, i d'altra banda entre totes les empreses financeres espanyoles en relació amb les seves competidores dins del mercat europeu. L'anticipació en el temps de les noves exigències i l'enduriment de les condicions de capitalització afectaran de manera negativa al desenvolupament del negoci de les nostres entitats i als seus comptes de resultats.

Una segona conseqüència, que afecta de manera directa a la necessària recuperació econòmica del nostre país, té a veure amb la restricció del crèdit circulant que vindrà inferida per les necessitats de capitalització sobre els actius totals mitjans, que a més comportarà una menor rendibilitat quan es compari amb altres operadors.

Finalment, l'ajornament en el temps, fins al mes de setembre, perquè el Banc d'Espanya determini les necessitats de capital per a cada empresa, provoca incertesa sobre tot el sector independentment dels nivells de solvència. Afectarà a la baixa al valor de les empreses cotitzades, com a preàmbul per a valorar les empreses que es crearan, fruit del procés de bancarització en primer terme de les caixes d'estalvis. Això farà més vulnerables a totes les entitats, a les que ara cotitzen i a les que de manera forçada, massiva i precipitada ho hauran de fer.

El resum és, que tot el sector financer està vivint un procés de debilitat induïda de manera discrecional pel Govern, afegit a la situació que es deriva de la manca de reconeixement a temps de la crisi per part del Govern i el desistiment de responsabilitats del Banc d'Espanya en el seu vessant supervisora. Aquesta nova debilitat respon únicament a decisions de caràcter administratiu sense diferenciar les diferents situacions de solvència que es viuen dins del sector financer espanyol.
Tot això per encobrir un atac directe a l'actual configuració de les Caixes d'Estalvi (naturalesa jurídica i model social) amb l'objectiu de fer desaparèixer com a agents financers dins del mercat, i amb això també la funció social que les caracteritza.

Les necessitats reals del sector financer: transparència, sanejament i necessitats de capitalització

Conscients de les necessitats del sector, cal continuar amb el procés iniciat per les entitats financeres que es tradueix en:

Transparentar en els balanços la incidència dels actius danyats.
Procedir al sanejament total dels balanços.
Establir les necessitats de capitalització d'aquelles entitats afectades pel deteriorament actual dels seus actius.

En aquest procés les entitats del sector quedaran agrupades en tres segments diferents, que han de tenir tractaments diferenciats des de l'avaluació de les seves necessitats de capital:

Empreses que compleixen amb els requisits de solvència actuals i amb les recomanacions dels Acords de Basilea III. No cal sotmetre a aquestes entitats a les pressions derivades de l'anticipació en el temps dels nous requisits de solvència.
Per a les empreses que compleixen amb els requisits actuals, però necessiten capitalitzar-se de cara a complir amb Basilea III, cal enfocar amb racionalitat els possibles processos d'integració, solucionar si escau, les deficiències de gestió i garantir en el temps l'accés als mercats, de tal manera que tant les emissions de capital com una possible venda d'actius no quedin a mans dels especuladors a preus de saldo.
Per a aquelles entitats que avui ja no compleixen amb els requisits actuals de solvència, cal accelerar els possibles processos d'integració i / o instruments de capitalització, depurant les responsabilitats de gestió que siguin trobades i arribant a la intervenció si fos necessari. Aquestgrup és el que té la urgència i sobre ell cal actuar per a dissipar el problema.

Prioritats i posició de COMFIA-CCOO

Remetent-nos a les nostres anteriors resolucions de 2009 i 2010 sobre el sector financer, des de COMFIA-CCOO ens reafirmem, davant aquest escenari de canvis accelerats i induïts, en les prioritats que venim defensant des del començament de la crisi financera:

La defensa de l'ocupació i les condicions laborals de les plantilles del sector financer, per al que des de COMFIA-CCOO seguirem intentant orientar el procés per protegir les persones, tant en la negociació dels convenis col·lectius del sector que s'inicia el 2011 com a través dels protocols d'ocupació i acords laborals en els processos de reestructuració, com ja hem vingut fent durant 2010 amb la signatura de més de 20 d'acords laborals.
La viabilitat del conjunt del sistema basada en empreses solvents, eficients i rendibles
L'aposta per a les empreses socialment responsables que en aquests moments siguin capaces de dotar, en primer lloc, de crèdit a l'economia, sent particularment exigible a les caixes d'estalvi. Aquestes haurien de seguir mantenint el seu model social, és a dir, promoure la inclusió financera, distribuir part dels seus beneficis a través de l'Obra Social i quel'administració i el control d'aquestes entitats, o dels bancs que creïn per accedir als mercats de capitals, el segueixin exercint de manera majoritària als seus òrgans de govern.

En conseqüència amb lexpressa en aquesta resolució, exigim que el Govern modifiqui les mesures anunciades ajustant al procés de transparència iniciat en el sector i adequant la seva intensitat, i la urgència de les mateixes, a la situació real de cada empresa en relació amb la seva solvència. No cal posar sota sospita a tot el sector, no és necessari acabar amb les caixes d'estalvis ni amb les cooperatives de crèdit, i per contra és urgent actuar en determinats casos.

Està en joc un nombre indeterminat de llocs de treball del sector financer, que no poden esperar fins setembre per començar a aclarir el seu futur. D'altra banda la societat necessita que s'activi el crèdit, sobretot a PIMES i particulars, per a refermar el ritme de creixement econòmic del qual depenen: l'Ocupació amb majúscules i amb això les bases que garanteixen l'Estat del Benestar.

De materialitzar-se una legislació discriminatòria, asimètrica i que posi en risc la viabilitat de les empreses i, per tant, els compromisos amb l'ocupació generats en el sector, COMFIA-CCOO recorrerà legalment el Decret Llei del Govern i sumarà a aquesta iniciativa a tots els agents socials que participen de les mateixes preocupacions que el nostre sindicat.

Este artículo se publicó originalmente en