Archivado en Comunicats, Dones i Igualtat
Negociant, Acordant, Signant: AIXÍ, SÍ
El 22 març de 2007 va entrar en vigor la Llei d'Igualtat i en la seva disposició final cinquena ens indica que una vegada transcorreguts quatre anys des de l'entrada en vigor procedeix la revisió de l'estat de la negociació col·lectiva en matèria d'igualtat i estudiar, en funció de l'evolució que hi hagi hagut, les mesures que siguin pertinents.
Des de COMFIA-CCOO fem un balanç positiu de l'aplicació en l'àmbit laboral: 79 empreses del sector financer i administratiu, i amb el suport de CCOO -en molts casos tècnic- han posat en funcionament les mesures d'igualtat i no discriminació que estableix l'art. 85 de lET i que tenen el seu abast més col·lectiu en l'aplicació dels plans d'igualtat. En l'any 2008 sols hi havia 13 plans d'igualtat signats. És significativa l'evolució del nombre de plans que s'han subscrit en aquest curt espai de temps.
A més s'ha revisat un total de deu convenis d'àmbit sectorial adaptant-los a allò que s'assenyala en la llei. Els últims han estat els signats en el 2010: Mediació d'assegurances privades, Entitats de finançament i arrendament financer i el Conveni de notaries.
Els estereotips i prejudicis sexistes fan que en nombroses ocasions es menyspreïn les capacitats i potencialitats de la part de la societat que conformen les dones. La igualtat resulta imprescindible per col·laborar en la sortida de la crisi econòmica que estem travessant, donant com resultat
- refermar l'estat de benestar social
- plantilles més satisfetes
- captació i retenció del talent
- millora de l'eficiència i major productivitat
- garantia d'ocupació de qualitat
Tanmateix, ens trobem amb dificultats a l'hora d'implementar les polítiques igualitàries: decisions unilaterals per part de l'empresa, resistència a realitzar un diagnòstic previ, lentitud en el lliurament de dades o posada en marxa de les mesures, i falta d'acord amb la representació sindical.
Tot això ens obliga a seguir treballant. La desigualtat retributiva és un dels grans obstacles que cal abordar en la negociació col·lectiva. La complexitat i dificultat per aplicar sistemes neutres de valoració del treball compliquen la seva detecció i el control daquests.
A més de la identificació de discriminacions salarials directes se segueixen detectant discriminacions de tipus indirecte davant les quals no és fàcil actuar. En aquest sentit les empreses, juntament amb la representació sindical hem de desenvolupar mecanismes concrets que permetin remoure i modificar aquestes situacions per lluitar amb la bretxa salarial existent.
Negociem el canvi d'organització del treball per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. La conciliació no és la maternitat. En matèria de temps de treball (permisos retribuïts maternitat, paternitat, reducció de temps de treball, acumulació de lalletament, vacances ) la negociació col·lectiva està coneixent indubtables avenços, i no obstant això una qüestió que podria ajudar a una major coresponsabilitat entre homes i dones com el dret a l'adaptació de la jornada o la flexibilitat horària està obtenint molt menys resultats.
Els avenços de la llei per combatre l'assetjament sexual en el treball tenen el seu reflex positiu en el reforç del paper de la negociació col·lectiva, que es percep en l'augment de la garantia de protecció a les víctimes dels anomenats riscos psicosocials com l'assetjament sexual o l'assetjament per raó de sexe en els llocs i centres de treball, encara que en aquest terreny, com en daltres, queda molt per fer.
Per tant, som encara al principi del camí a l'hora de seguir veient resultats, però en la direcció correcta. Negociant mesures no discriminatòries, acordant en igualtat, signant drets. AIXÍ, SÍ.
Descarrega el Manifest CCOO - UGT (document en castellà).
Descarrega el Manifest CONC (document en català).
Descarrega el Programa d'actes del 8 marzo en CCOO Cataluny (document en català).
