DESERCIONS.

Fa ja deu dies ens vam llevar amb la notícia que un Territorial de Caixa Penedès havia plegat. La setmana passada va ser el Director Financer de BMN. Ara sabem de la marxa del màxim responsable de Direcció Control de Gestió. Si féssim un símil castrense, es podria dir que en una època de conflictes, els Generals han desertat.

Este artículo se publicó originalmente en

No deixa de ser simptomàtic que mentre les exigències a la plantilla son més dures que mai, amb la realització de jornades de portes obertes en caps de setmana i festius, cursos de formació, venda d'immobles i de SIGs (cap de les dues coses es fàcil de vendre), els Generals desertin.

Cada vegada els resulta més difícil encapçalar un projecte en que els mateixos Directius ja no hi creuen. Durant mesos ens asseguraven que érem pal de paller, que lideraríem un projecte de fusió, que teníem una solvència contrastada, una liquiditat excepcional, i tot aquest castell de cartes sha anat ensorrant. I ara que ens volen vendre? Una inexistent illusió?

I aquell que havia de trobar els diners per sortir de lactual situació marxa amb una informació privilegiada de possibles inversors, deixant-nos a tots nosaltres en una tessitura incòmode. Trobem duna irresponsabilitat gegantina abandonar la nau i crear ara confusió a lopinió pública. Ja ho veieu, no els importa gens ni mica el que pugui passar a les més de 7.000 famílies que depenen del banc.

I la resta de directius, que en aquesta nova situació, potser deuen tenir por a perdre pes a la nova estructura de BMN. I això es fa més real en tant que Caixa Penedès, una de les Caixes més importants a Catalunya, es convertirà en una delegació Territorial del banc.

Ens demanen en les negociacions responsabilitat als sindicats, coherència, contenció en les propostes... Doncs nosaltres els exigim a tots els directius i comandaments intermedis que exerceixin aquesta responsabilitat donant exemple de compromís, el mateix que nosaltres demostrem en les negociacions dia a dia.

Això ens porta a fer algunes reflexions:

Amb quins arguments ens han de demanar sacrificis personals per lempresa, si són els primers a no tenir-nos en compte per a res?
Quina credibilitat tenen si a les primeres de canvi són els primers a abandonar el vaixell?
Si tan important és la contenció de despeses, com és que continuen tenint quatre Territorials i 28 zones? Per a què serveixen tantes duplicitats de càrrecs?
Paga la pena deixar de conciliar la vida familiar i laboral per a un futur que els mateixos Directius sembla que no veuen clar?
Hem de continuar aguantant actituds retrògrades dalguns comandaments intermedis (que potser també abandonaran el vaixell) més pròpies daltres èpoques?

Mentrestant nosaltres sí que hem de continuar fent la feina, i quan diem nosaltres ens referim a tots els companys i companyes doficines, dels departaments de Serveis Centrals i molts més que cada dia treballem amb una pressió ja malaltissa. I tots aquests sobreesforços no obtenen cap recompensa, només desencís rere desencís.

Hem assistit als primers abandonaments.

Qui serà el pròxim?

Descarrega l'article complet.

Artículos más leídos hoy