Archivado en Comunicats
BLOQUEIG TOTAL DEL CONVENI
La posició d'una part d'ACARL, obstinada a eliminar la vinculació dels salaris amb l'IPC, impedeix aconseguir un marc de conveni necessari per al sector i les plantilles, obrint un escenari incert i de conflicte.
La posició d'una part d'ACARL, obstinada a eliminar la vinculació dels salaris amb l'IPC, impedeix aconseguir un marc de conveni necessari per al sector i les plantilles, obrint un escenari incert i de conflicte.
27 de juliol de 2011
Després d'un mes de juny de gairebé absoluta atonia negociadora, per la necessitat d'ACARL d'aclarir-se internament, les organitzacions sindicals vam reprendre els contactes conjunts amb la Patronal a fi de buscar un marc de conveni abans del mes d'agost, que no ens aboqués a un escenari de bloqueig total a la tardor.
Plantejaments sindicals en els contactes del mes de Juliol
En aquests contactes, les organitzacions sindicals, conscients de la situació i perspectives de les entitats, així com de la importància de mantenir el conveni col·lectiu com a eix de vertebració del sector en aquesta fase de reestructuració, hem insistit en les següents qüestions claus:
-
Lexistència dun Conveni Col·lectiu làmbit del qual sestengui a totes les noves figures sorgides amb motiu dels canvis legislatius i la reestructuració del sector (Bancs, SIPS, ...), de manera que la totalitat de les plantilles que provenen de les caixes tinguin la cobertura d'aquest Conveni.
-
Establir fórmules que ajudin a limitar la pèrdua d'ocupació del sector, evitant l'ús per part de les Entitats de mesures de caràcter traumàtic i propiciant acords amb les respectives representacions laborals.
-
Avançar en una reducció del temps de treball per la via de l'establiment de dies de lliure disposició i/o festa les tardes de Dijous
Considerant el context excepcional en el qual ens trobem, i en funció que s'atenguessin a aquestes qüestions claus, les quatre organitzacions (CCOO, UGT, CSICA i CIC) ja anunciem:
-
La nostra disposició a implementar fórmules de moderació salarial, amb el topall de l'increment de poder adquisitiu que aconseguim en l'anterior conveni, sempre que l'increment salarial en taules estigui vinculat exclusivament a IPC i no a altres magnituds de comportament incert.
-
La nostra negativa a abordar en el conveni les pretensions d'una part d'ACARL en matèria d'ampliació del límit de mobilitat geogràfica, llibertat absoluta d'horaris, eliminació de la classificació d'oficines i eliminació de la prevalença d'informàtics, entre altres aspectes.
La posició d'una part d'ACARL bloqueja el Conveni i obre un escenari incert
Malgrat els esforços realitzats per la part sindical, i de la disposició a buscar fórmules que atenguessin a la necessitat de moderació salarial esgrimida per les Entitats, una part d'ACARL ha bloquejat la possibilitat de sortida de conveni que s'estava intentant construir entorn dels paràmetres indicats, tibant la corda al límit i insistint en plantejaments de retallada salarial allunyats del marc d'acord i més propers al seu plantejament inicial (congelació salarial per als anys 2011 i 2012, pèrdua de poder adquisitiu del 4,5%, no vinculació a IPC dels increments salarials sinó a altres paràmetres, etc.). Un bloqueig que si no és recondueix a curt termini ens pot abocar a les organitzacions sindicals a l'adopció de determinades mesures d'acció sindical, la responsabilitat de la qual serà exclusivament dels qui en el si d'ACARL han vetat una sortida negociada.
Una vegada més, els sindicats hem actuat amb responsabilitat mostrant la nostra disposició a assumir una moderació salarial raonable en uns moments d'especial rellevància, malgrat haver hagut de viure la paradoxa que en algunes de les entitats que ens demanen aquesta responsabilitat els gestors i/o administradors s'hagin permès adjudicar-se salaris desmesurats o préstecs a tipus zero, en una actuació que solament cal qualificar com èticament impresentable i socialment irresponsable.
S'obre, per tant, un escenari incert per al sector, les entitats i les plantilles. Incert perquè corre risc el propi marc sectorial de conveni en un sector que ja és majoritàriament bancari. Incert perquè ja està en vigor la reforma de la negociació col·lectiva, amb el que això implica de risc d'atomització de la mateixa. Incert perquè mentre es bloqueja la negociació del conveni d'Estalvi pot avançar la del conveni de Banca, i si se signés abans aquest últim estaríem davant un fenomen de concurrència que complicaria en gran manera l'ordenació de condicions laborals en un procés de reestructuració i reconversió que encara no ha conclòs.
I un avís a navegants: Que cap entitat pensi que en una situació d'incertesa i desmembrament, la negociació a nivell d'empresa li donarà cap avantatge competitiu ni comparatiu. Més aviat és al contrari.
En qualsevol cas, des de CCOO, UGT i CSICA mantenim les nostres anàlisis, plantejaments i disposició a l'acord, així com la nostra aposta per la unitat sindical amb els sindicats confederats en CIC, que esperem tornin a reintegrar-se en l'aposta pel marc que hem vingut construint entre tots a fi de fer un front comú, que permeti aconseguir un Conveni la mateixa existència del qual cobra ara més importància que mai: per a les plantilles però, sobretot, per a les pròpies entitats i per als seus gestors, encara que alguns estiguin tan cecs com per no veure-ho.
Seguirem informant.
