Archivado en Comunicats, socio economic
LES EMPRESES DIMITEIXEN DE LES SEVES RESPONSABILITATS
Secció Sindical Grup BMN Catalunya
Divendres passat, 7 d'octubre, es van reprendre formalment les converses del Conveni Col·lectiu de Caixes d'Estalvis.
Divendres passat, 7 d'octubre, es van reprendre formalment les converses del Conveni Col·lectiu de Caixes d'Estalvis.
Es va produir el que ja sabíem: les empreses es desdiuen de tots els plantejaments que ens havien fet arribar a una possibilitat d'acord al juliol passat i, al·legant incerteses econòmiques, aposten per generar més incertesa. Tota una actitud irresponsable.
La patronal ACARL ens va provocar amb una proposta de màxims, a hores d'ara. Una proposta per a sortir del pas els pròxims dos anys, amb congelació salarial absoluta. Congelació que no s'apliquen ni s'aplicaran els caps dels que estaven enfront de nosaltres.
Mentrestant, vivim jornades que només poden generar perplexitat i indignació, entre les plantilles i entre la ciutadania en general:
-
Incompliments d'acords laborals en els processos de reestructuració en marxa, amb amenaces de noves voltes de rosca en els mateixos.
-
Prejubilacions obscenes de gestors als que així es remunera per haver gestionat les caixes fins a la seva mateixa desaparició, ja sigui per intervenció o nacionalització.
-
Increments retributius de cúpules directives, així com multiplicació de càrrecs: copresidents, vice-presidents executius, consellers delegats, adjunts executius a presidència,
-
Sobrecostos d'òrgans de govern que mantenen les seves reunions i, alguns, el seu sobredimensionament després de processos de fusió, i tot això malgrat haver estat buidats de contingut.
-
Estructures directives que mantenen duplicitats i que augmenten ineficiències i ineficàcies.
Hem rebutjat totalment aquestes pretensions, sol·licitant la retirada de la proposta. Pel que la següent reunió ha quedat sense fixar.
Les plantilles i les empreses sabem/saben que és necessari tenir Conveni com element fonamental per a dur a terme una reestructuració ordenada del sector, que no ha fet més que començar.
I si les direccions volen aprofitar-se de la situació, si volen afegir més tensió a la situació, que mesurin bé les conseqüències. Els treballadors i treballadores no consentiran carregar amb totes les conseqüències dels excessos i de la mala gestió d'una bona part dels directius. I el conjunt de la Societat mira amb lupa.
S'ha obert un parèntesi en la negociació. Parèntesi en el qual tots han de reflexionar. Per la nostra banda, ho farem cada organització internament i en conjunt amb totes les plantilles. I segur que els convencerem, primer perquè han errat el camí i després perquè tindrem Conveni, encara que per a això la Raó hagi d'obrir-se camí a la força.
