El 25 d’octubre, la Direcció Comercial va establir «la venda d’immobles com a producte prioritari per comercialitzar» i a tots els gestors i directors els marca l’objectiu, fins a final d’any, de la venda d’un immoble com a mínim, sumant punts CREA (a més de l’1% d’incentiu per la venda que tenim tot el personal des de principi d’any). El problema és que l’incentiu va acompanyat per una penalització, que s’ha comunicat ara juntament amb la franquícia, en els punts obtinguts amb CREA si no s’assoleix EL REPTE de venda d’immobles assignat a l’oficina i que, en el cas dels directors, pot arribar a ser del 20% si no es ven cap immoble. Estem parlant, doncs, de possible reducció del salari de l’empleat.

En primer lloc, cal dir que comunicar penalitzacions del salari a última hora i amb efecte retroactiu no creiem que generi confiança en el Pla CREA a les persones subjectes a retribució variable. Cal recordar que en aquesta entitat la retribució variable és important perquè, a diferència de la resta d’entitats del sector de banca, el salari consolidat per mitjà dels nivells de tècnic segons el conveni és baix.

En segon lloc, per penalitzar el salari variable per incompliment d’objectius s’haurà de tenir en compte si l’objectiu és raonable, concorren les circumstàncies externes adequades i, tot i així, l’empleat no compleix l’objectiu, és així, oi? Fa uns dies tots els empleats i empleades vam rebre una revista de Solvia que anava acompanyada d’una carta del Sr. Grané, en la qual ens informava que des de principi d’any 2.700 empleats havien prescrit immobles per a 3.800 compradors potencials, amb els resultats següents: 150 vendes formalitzades, és a dir, només un 3,94% dels compradors potencials van acabar comprant. No és lícit imputar aquests resultats dolents a gestors i directors. Les circumstàncies externes no són les apropiades i dependrà del producte que oferim, del mercat i de l’economia domèstica de l’àmbit on és situada l’oficina (és evident que hi ha zones greument afectades per la crisi, on serà impossible vendre un immoble).

En tercer lloc, exigir objectius de venda sense cap mena de formació en productes immobiliaris, amb l’agreujant que es «recomana» els gestors i els directors que acompanyin els clients a visitar els immobles –d’on trauran el temps?, s’hauran d’adaptar als horaris dels compradors potencials?–, afegit a la pressió per a la resta d’objectius, que ja és asfixiant, ens sembla d’una vel·leïtat desmesurada per part de la Direcció d’aquesta entitat, en la seva escalada inaturable d’exigències al personal de la xarxa.

Entenem que la venda d’actius immobiliaris sigui una prioritat per a l’empresa i, per tant, que s’incentivi aquesta activitat; però és inacceptable i absurd que amb un mercat immobiliari a la baixa, i amb unes baixades de preus anunciades, es penalitzi els directius per la no-venda d’immobles. Això és fer pagar al personal la problemàtica que hi ha al voltant de la crisi immobiliària que afecta els bancs.
En tot cas, la penalització pels possibles mals resultats en el compliment dels objectius hauria de ser assumida pels màxims responsables de l’empresa. Ja n’hi ha prou de privatitzar el benefici i solidaritzar la pèrdua.

Exigim que deixin de fustigar el personal de la xarxa i que assumeixin el seu discurs del fet que la plantilla és el millor recurs d’una empresa. I també que incentivin i no castiguin, perquè és clar que una política d’assetjament, càstig i abús del factor por, mantinguda en el temps, es converteix en contraproduent i ineficaç.

Novembre de 2011