Archivado en Campañas, Negociacion Colectiva

Desatre Informàtic - BBVA Catalunya
La tecnologia al BBVA: realitat i ficció
Destaquem alguns apartats de lentrevista amb el cap de Tecnologia i Operacions del BBVA a la revista CIO España, suplement de Computerworld del mes de setembre, que considerem especialment rellevants.
Per a la renovació de la plataforma tecnològica del banc, el Sr. Olalla disposa de un equipo de 9.000 personas internas y un montante de 2.000 millones de euros. Com cap altra àrea del banc, afegeix. Però, a més de les 9.000 persones internes, hi ha otras tantas externas. Donde subcontratamos más es en la construcción de sistemas: por cada persona interna tenemos tres o cuatro externos. O sigui, un total de 18.000 persones.
També comenta que, a Operacions, un 5% del personal sempre serà del BBVA, un 20% dempreses del Grup i Al resto lo externalizaremos con proveedores en hubs ubicados hasta ahora en Latinoamérica, consiguiendo ahorros espectaculares. Si els estalvis són tan espectaculars com els resultats fins ara, deu nhi do.
Alguna cosa no quadra. Més enllà del perfil propagandístic de lentrevista (propaganda no només corporativa, sinó també personal), sentreveuen algunes de les causes del desastre que patim: molta subcontracta i molta externalització a preu de rebaixes (ahorros espectaculares).
Dos detalls importants, que no apareixen a lentrevista però que ens han explicat els propis companys de Tecnologia i Operacions, de Madrid. El primer, que lalta direcció del banc va decidir que la implantació de la plataforma grup estigués a càrrec de persones no contaminades per lanterior, provocant la pèrdua de coneixement acumulat i de contacte amb el negoci. El segon, que a les empreses externes que fan programes i aplicacions se les contracta per hores; si passat aquest temps hi ha un mal funcionament, lhan darreglar els companys de Tecnologia i Operacions del BBVA, que no han participat en la seva construcció. O sigui, que el desastre informàtic també és una creu per a la plantilla interna del BBVA, condemnada a un enorme sobresforç. Per als externs no cal ni comentar-ho: són les principals víctimes dels ahorros.
I mentre els caixers daquí van com ja sabem, el Sr. Cano, conseller delegat, es presenta a Nova York invitat -diuen- pel MoMA, a fer propaganda de lABIL, el nou caixer automàtic.
La ficció: un banc punter en la innovació tecnològica, a la que dedica ingents recursos humans i materials, amb resultats que causen admiració urbi et orbi.
La realitat: un desastre informàtic exasperant, càstig de la clientela i dels treballadores i treballadors tant del BBVA com de les empreses subcontractades.
Seguim treballant, seguirem informant.
17 de novembre de 2011