Archivado en Comunicats, socio economic
QUÈ PREDIQUIN AMB L'EXEMPLE!
El passat 30 de desembre, davant la pressió del Banc d'Espanya (sensibilitzat per la repercussió mediàtica de la publicació del dossier de CCOO sobre les remuneracions dels consellers i l'alta direcció del sector financer), la majoria de les direccions de les entitats intervingudes o que han precisat ajudes del FROB es van rendir i van fer públiques de manera individualitzada les dades referides a la seva remuneració fixa i variable, les clàusules de blindatge, les pensions, els crèdits i retribucions en accions que perceben.
El passat 30 de desembre, davant la pressió del Banc d'Espanya (sensibilitzat per la repercussió mediàtica de la publicació del dossier de CCOO sobre les remuneracions dels consellers i l'alta direcció del sector financer), la majoria de les direccions de les entitats intervingudes o que han precisat ajudes del FROB es van rendir i van fer públiques de manera individualitzada les dades referides a la seva remuneració fixa i variable, les clàusules de blindatge, les pensions, els crèdits i retribucions en accions que perceben.
Us adjuntem els links a la informació referida a BMN i a les quatre caixes que lhan creat.
|
Consel d'Administració |
|
|
|
|
|
|
Comitè de Direcció |
|
|
|
|
|
El que queda patent és que aquestes retribucions són del tot desproporcionades per als temps que corren i està totalment fora de lloc que els qui les hi han auto assignat s'atreveixin a plantejar-nos als treballadors de base, totalment aliens a l'orgia de despropòsits comesos a l'hora de concedir estratosfèrics préstecs pràcticament irrecuperables, que acceptem una moderació salarial si aquesta mateixa cúpula no predica amb l'exemple.
I això que només parlem de les dades voluntàriament publicades (alguns directius s'han acollit a la Llei de Protecció de Dades Personals), que no fan referència a dietes per assistència als Consells d'Administració de les empreses participades (que en el nostre grup bé passen del centenar), ni parlem tampoc dels viatges en preferent, ni de les despeses carregades a la targeta-empresa, ni de les carregades a la targeta-empresa-participada.
Quin purgant necessitarem els treballadors i treballadores per palliar la indigestió que ens produeix l'haver-nos d'engolir que a sobre es reparteixin incentius aquells que ens han portat a aquesta situació insostenible? Des de quan es premia la incompetència?
S'ha eliminat molta ocupació en el sector. La intervenció sindical ha possibilitat que s'hagi fet de manera no traumàtica i companys prejubilats estan contents amb la seva nova situació, però... ens proposen més destrucció d'ocupació directa. I no ens oblidem que, en el seu afany per reduir despeses, no sigui que se'ls acabi la bicoca, han destruït molta, moltíssima ocupació indirecta. O és que potser reduir la freqüència amb la qual es netegen les oficines a la meitat no destrueix ocupació? O distribuir la valisa interna cada no se sap quan, no redueix ocupació?
Doncs aquesta política és com el peix que es mossega la cua: aquests treballadors i treballadores que han perdut la seva ocupació són els que al final no estan podent pagar la seva hipoteca (en més d'una ocasió contractada amb alguna d'aquestes quatre caixes), amb la consegüent assignació de més totxo als balanços de les caixes, origen, segons ens expliquen, de tots els actuals mals que ens afecten.
Estem en plena negociació per homologar les condicions laborals de tots els que conformem el Grup BMN. Les propostes que hem rebut per part de la Direcció, com ja ha denunciat la totalitat de la representació laboral, ens semblen insultants. Què tal si comencéssim a discutir quin ha de ser la retribució TOTAL dels nostres directius? Què el salari del Grup 1, Nivell I del Conveni de Caixes d'Estalvi tampoc està tan malament! No cal complementar-ho gaire més per arribar a fi de mes.
