Archivado en Comunicats, Ocupacio
L'assemblea del passat 6 de febrer va comptar amb l'assistència de delegats i delegades dassegurances, Contact Center, TIC i Serveis Tècnics i admini
COMFIA-CCOO Catalunya presenta i debat el II Acord d'Ocupació i Negociació Col·lectiva en assemblea davant 150 delegats i delegades
Durant dilluns passat 6 de Febrer, en la Sala d'Actes de CCOO de Catalunya es va desenvolupar una assemblea de delegats i delegades de COMFIA dels sectors dassegurances, Contact Center, TIC i Serveis Tècnics i administratius amb la finalitat de presentar i debatre sobre el II acord d'Ocupació i Negociació Col·lectiva, signat el passat 25 de gener per CCOO, UGT, CEOE I CEPYME. Des de la signatura de l'Acord COMFIA Catalunya, també lha presentat i debatut en quatre plenaris realitzats en el sector de banca, està previst realitzar reunions properament en el sector d'estalvi i territoris.
L'assemblea del passat 6 de febrer va comptar amb l'assistència de més de 150 companys i companyes i es desenvolupo en dues parts, una primera informativa i expositiva i una segona oberta i participativa, basada en l'aclariment d'aspectes concrets de l'acord i per descomptat el plantejament d'opinions proposat pels participants.
La part expositiva i informativa va comptar amb la intervenció de Luís Jiménez i de Ramón González, secretaris general i d'acció sindical de COMFIA Catalunya respectivament.
En una primera, el Secretari General de COMFIA-CCOO Catalunya, Luis Jiménez, va detallar el context d'actuació de la nostra organització, extremadament problemàtic donada l'hegemonia política en tots els nivells de la dreta política i econòmica, la qual cosa inclou la pràctica hegemonia dels mitjans de comunicació, amb el que això suposa en la distribució massiva de missatges o inhibició dels mateixos (quan no directament supressió) segons convingui al clima polític o ideològic. En la seva exposició, va subratllar que en aquest context, l'organització, CCOO, lluny de perdre impuls, ha mantingut les seves propostes bàsiques (pacte de rendes, preservació de la negociació col·lectiva, rebuig a la precarització dels models contractuals) i s'ha mantingut a l'avantguarda de la mobilització social en defensa de l'estat social.
En la segona part, el Secretari d'Acció Sindical, Ramón González, es va centrar en el contingut concret de l'acord i va detallar les lògiques i equilibris en els quals es basa el mateix.
En matèria d'ocupació, es va tractar, en primer lloc, el contingut de les mesures de moderació salarial, com s'intenta incidir amb això en els índexs de competitivitat de l'economia espanyola respecte dels seus mercats exportadors tradicionals i com això deuria comportar un increment en la generació d'activitat econòmica de la qual pugui generar-se ocupació. Per finalitzar, es va detallar que d'aquest acord es deriva també una nova lògica de salaris que està per explorar, i que obre un gran camp d'acció sindical, com és la de mantenir l'IPC com a referència, però ja no exclusiva, sinó combinada amb els resultats econòmics de les empreses o l'estat (PIB).
Connectat amb el punt de combinar diferents lògiques en la fixació dels salaris, s'incideix en el fet que no tot es limita a la moderació salarial, tal com els missatges simplista dels mitjans s'estan limitant a referir, sinó que el sindicat ha progressat en molts altres plantejaments amb els quals es va presentar a la negociació i que també afecten directament a la qualitat de vida dels ciutadans, a saber: petició al govern de control dels productes bàsics que més puguin impactar a les rendes més febles, compromís de reinversió dels beneficis empresarials en l'activitat productiva o control dels salaris dels alts directius entre altres.
En segon i últim lloc en matèria d'ocupació, s'exposa la lògica de l'acord aconseguit sobre flexibilitat interna en les empreses que el que persegueix és explorar l'adaptació SEMPRE PACTADA de la força de treball i evitar que els ajustos dels volums d'activitat es produeixin sempre pel recurs a l'acomiadament. S'incideix en el fet que aquesta flexibilitat no comporta fer-se amb menyscapte algun de les necessitats de conciliació i la seva fi última és evitar la destrucció de més ocupació.
Per finalitzar, es detalla als assistents els aspectes més rellevants acordats en matèria de negociació col·lectiva, amb el manteniment dels nivells sectorials estatals i autonòmics com a base vertebradora de les relacions de treball i com deuen ser aquests els que fixin les matèries que es poden desenvolupar en els convenis d'empresa. I quant als acords aconseguits en mecanismes de solució extrajudicial de conflictes s'exposa que s'amplien els camps d'actuació sindical i s'orienta en el reforç dels mateixos perquè siguin operatius no només en la fase de conflicte, sinó en la previsió dels mateixos.
Acabada l'exposició, es va donar pas a la participació dels assistents el que va obrir loportunitat d'aprofundir en varis dels aspectes exposats en cadascuna de les matèries enunciades, exposar i compartir inquietuds amb l'organització, fonamentalment orientades a mantenir-la connectada amb la ciutadania.
Com a conclusió, es comparteix amb els assistents que l'acord suposa bàsicament una eina amb bastant potencial i que està a la nostra mà, amb la nostra energia i treball, desenvolupar-la per donar-li utilitat, exercir les competències que ens faculta, ocupar espais i posar les bases per al futur. Correspon a tots els delegats i delegades donar-li sentit i intentar adaptar les potencialitats de l'acord a les diferents realitats laborals.
COMFIA-CCOO Catalunya
