Nosaltres som els bancaris i les bancàries, NO som els banquers

Archivado en Comunicats, Salut Laboral, socio economic

sectors financers

Nosaltres som els bancaris i les bancàries, NO som els banquers

Mil cinc-centes persones es reparteixen els 500 milions d'euros que suposen les remuneracions de les cúpules de direcció del Sector Financer. En relació als resultats suposen un 2,10 % dels beneficis totals del sector i, paradoxalment, en les entitats que han rebut ajudes, consumeixen un 8,90 % del benefici. Tres dades de l'any 2010 per al conjunt de les 52 entitats que presenten un balanç superior a 7.000 milions d'euros.

Mentrestant, més de 250.000 professionals del sector financer (dels Bancs de tota la vida, dels Bancs abans Caixes i de les Caixes Rurals) atenem les necessitats dels clients que, en molts casos, descarreguen la seva indignació sobre la plantilla a la xarxa d'oficines. Una plantilla que ha de gestionar la crisi en directe, amb noms i cognoms. L'exemple més proper, la crisi de les participacions preferents o el tractament de la morositat en el capítol hipotecari.

L'agressivitat de determinades estratègies comercials en el període de creixement i la pressió sobre les plantilles per col·locar productes de manera indiscriminada, han configurat una manera de relacionar-se amb els clients que ara, en plena crisi, deixa a les plantilles indefenses per retenir i augmentar el negoci. El descrèdit que vénen acumulant dia a dia els banquers s'estén, en alguns casos de manera interessada, a totes les persones que treballem en el sector financer.

Cada vegada som més els treballadors i treballadores que estem entre l'espasa i la paret en el nostre quefer diari i som víctimes, no només d'una greu situació de pressió psicològica, sinó també d'episodis de violència i amenaces cada vegada més greus (dimecres passat, sense anar més lluny, tres companys han estat apunyalats per un client)

Des de CCOO entenem que la situació té ja nivell de gravetat suficient com per a exigir a les entitats que adoptin mesures urgents: per solucionar els problemes que afligeixen a la clientela i per prevenir i protegir a les seves plantilles.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals obliga a les empreses a garantir la salut dels seus treballadors en funció dels riscos derivats de l'activitat que realitzin. Sollicitem de les empreses mesures de seguretat per garantir els mínims que marca la llei. Si els productes que comercialitzem causen situacions de risc per a la salut, l'empresa està obligada per llei a posar les mesures per eliminar o minimitzar aquest risc.

Nosaltres no volem ser els escuts protectors de les entitats i dels seus gestors, no hem de ser els qui esmorteïm les ires de la clientela rebent en els nostres cossos i en la nostra dignitat l'agressivitat d'una societat damnificada, perquè treballem amb honradesa i perquè, en no pocs casos, som els únics preocupats pel problema del client i el manteniment del negoci.

Davant d'aquesta agressió, és el moment de reivindicar l'alta qualificació de les persones que treballem en el sector i el bon fer en el dia a dia. La mitjana de participants en els processos de formació de les empreses supera els 130.000 en els últims anys i només l'any 2009 es va superar la xifra de 2.800.000 hores dedicades a formació. Dades que demostren una preocupació constant per mantenir actualitzats els coneixements de professionals altament competents.

La cadena de responsabilitat està clara. Els treballadors i les treballadores del sector no hem participat en les decisions que han determinat el negoci financer i, de pas, una part important de la crisi del país. Tampoc hem dissenyat les estratègies comercials que les entitats han ofert als seus clients. Hem treballat bé per complir els objectius que uns altres ens marcaven i, des d'aquesta lògica, no és tolerable que se'ns exigeixin responsabilitats que no són nostres.

Perquè NO som banquers, som bancaris i bancàries.

Febrer de 2012
COMFIA-CCOO