Archivado en Comunicats, socio economic
Nosaltres som els bancaris i les bancàries NO som els banquers (3)
Secció Sindical Estatal Grup BMN
Durant els últims tres anys, hem reclamat una reestructuració ordenada del sistema financer. Era imprescindible perquè s'activés el multiplicador dels diners bancaris, és a dir, el Crèdit. Imprescindible per a la creació d'Ocupació, amb majúscules.
Durant els últims tres anys, hem reclamat una reestructuració ordenada del sistema financer. Era imprescindible perquè s'activés el multiplicador dels diners bancaris, és a dir, el Crèdit. Imprescindible per a la creació d'Ocupació, amb majúscules.
L'anterior Govern, i el Banc d'Espanya, van optar per fiar massa en les provisions anticícliques la solvència de les entitats. Així es va avalar al sector financer per garantir la seva liquiditat, en comptes de recapitalitzar-lo com es va fer en la UE. El sector va bascular el finançament cap als plans E, en comptes de finançar el circulant a les Pimes. L'economia ens va caure més enllà del desastre immobiliari, la desocupació es va duplicar en dos anys i el sector financer va passar d'una crisi de liquiditat a una crisi de solvència.
Una reestructuració amb suports financers i responsabilitats de gestió
Es va rectificar amb la creació del FROB, però tarda. Es va optar per fer desaparèixer les caixes d'estalvis, per fixar ràtios de capital més enllà del que s'exigeix en la resta del món, perquè cada entitat es buscava el seu camí sense demanar comptes als seus gestors ni fer front a projectes sense futur, per conveniències i connivències polític-territorials. Van fallar Govern, Supervisors, Governs Autònoms i Gestors. Fallem la Societat Civil per no ser més actius dins i fora de les entitats financeres, encara que tinguéssim menor responsabilitat.
Hem perdut tres llargs anys, s'han destinat gairebé 23.000 milions d'euros, han desaparegut gairebé 15.000 llocs de treball, no s'han depurat responsabilitats i s'ha realitzat una reestructuració fallida, doncs finalment el Crèdit segueix sense circular i tenim diverses entitats entre nacionalitzades i intervingudes.
Fa amb prou feines unes setmanes, des de COMFIA-CCOO, assenyalàvem que realitzar el sanejament de balanços d'una vegada i "a pulmó" podia comportar major restricció del crèdit i precipitar fusions amb un alt cost laboral en termes d'ocupació. També existiria el risc de crear un oligopoli bancari. Un grup molt reduït de grans entitats tindrien avantatges i, a mitjà i llarg termini, el consumidor pagaria molt cars els serveis, i multitud de ciutadans, a causa de l'exclusió financera, caurien en risc d'exclusió social.
Reclamàvem suports financers externs. Reclamàvem responsabilitats perquè els suports es farien amb finançament públic. Responsabilitats, perquè s'ha de posar el focus en la consecució d'entitats plenament solvents i cal evitar errors del passat. Responsabilitats, perquè els salaris dels executius han d'estar limitats i concordes a la situació actual. Així mateix, reclamàvem la racionalització dels òrgans de govern, sobretot en els SIPs (massa consells, assemblees i consellers). També exigíem protecció a l'ocupació del sector.
Exigim compromisos en matèria d'Ocupació
Nhi haurà prou amb les mesures aprovades pel Govern? En primer lloc, parlem de xifres. 50.000 milions d'euros de sanejament de balanços, són molts euros si s'afegeixen als gairebé 100.000 milions d'euros que ja s'han aplicat anteriorment. No obstant això, segueix sobrevolant l'ombra del dubte donat l'alta exposició immobiliària. El Govern fia massa la seva política en la teoria dels gots comunicants. 50.000 milions seran suficients si les entitats venen els seus actius immobiliaris i aflora part del sanejament anterior.
El Govern ha ampliat els fons disponibles del FROB, però estimem que l'esforç de 35.000 milions d'euros a càrrec de les entitats en un sol any i les fusions van a llastrar la reactivació del Crèdit i, per tant, del creixement de l'Ocupació al país. L'esforç de racionalització d'òrgans i la limitació de remuneracions va en molt bona direcció, però encara queda per depurar la responsabilitat i els emoluments de gestors anteriors i s'ha d'avançar en la limitació d'aquestes retribucions, també, en les entitats que no han estat recolzades per l'Estat. Al cap i a la fi, la seva retribució es construeix a costa de la resta de les parts interessades: clients, accionistes i plantilles.
Finalment, reclamem un compromís amb l'ocupació del sector. Acabem d'aconseguir un acord de Conveni en el sector d'Estalvi que marca el full de ruta per abordar la reestructuració. Els treballadors fem un esforç molt important de contenció salarial i flexibilitat interna. Com a contrapartida exigim compromisos en matèria d'ocupació, compromisos que també reclamem a les autoritats.
