Archivado en Comunicats, socio economic
Cara i creu de les mútues
A principis del mes de novembre la premsa econòmica confirmava el que CCOO fa anys que denunciem: la doble mesura que utilitzen els governs per als salaris de directius de les Mútues dAccidents de Treball i per a les seves plantilles.
El passat 1 de novembre, el diari econòmic Expansión en la seva noticia titulada Los directivos de las mutuas salvan sus elevados salarios del ajuste del Gobierno, exposava la situació retributiva dels directius de les Mútues dAccidents de Treball, amb salaris que superen, en la majoria dels casos, els de molts alts càrrecs de lEstat, inclòs el del president del Govern i els seus ministres.
En el rànquing publicat, els sous dels gerents oscil·len entre els 89.740 euros, en el cas del director de Solimat, i els 228.000 euros del màxim responsable de Mútua Universal, i que la majoria dells està per damunt dels 150.000 euros a lany.
Crida especialment latenció el salari del gerent de Mutualia (194.840 .),que és la desena mútua en volum de quotes i el cinquè salari més elevat. Aquest gerent compatibilitza el seu lloc amb el càrrec de president de Confebask, la patronal basca, que porta sense aplicar el Conveni Sectorial des del 2010. També és curiós el salari del gerent de Fraternidad-Muprespa, (191.640 ), que sha duplicat en menys de dos anys.
Aquesta informació publicada és parcial, ja que només es refereix a la part del salari que els directors gerents perceben a càrrec dels pressupostos públics, quedant exclosos els complements salarials que provenen del patrimoni històric, plans i fons de pensions, etc.
A banda daquests 20 gerents, segons dades de la Seguretat Social, el nombre de directius els salaris dels quals supera els 100.000 depassa els quatre-cents; però resulta difícil tenir el detall exacte, ja que aquestes dades estan diluïdes en el pressupost del salari de tota la plantilla.
Com a contrapartida daquesta situació de privilegi es troben la resta de treballadors i treballadores de les mútues, que han vist com els diferents governs els han aplicat les mateixes retallades que al personal del sector públic: 5 % en el 2010, que es manté en lactualitat, la NO aplicació del Conveni Col·lectiu tant el 2010 com en el 2011 i una retallada addicional del 7,14 % del sou en el 2012, que supera en molt lanunciada supressió de la Paga de Nadal i que en el seu conjunt representa prop dun 20 % de pèrdua de poder adquisitiu.
Per a COMFIA-CCOO, lausteritat i el control de la despesa pública és compatible amb el compliment del Conveni Col·lectiu. No entenem com es deixen de pagar els salaris obligats per Conveni, però sí sabonen les retribucions variables no pactades en la negociació col·lectiva.
Malgrat la gran crisis econòmica, les mútues continuen donant beneficis, que sintegren en el Fondo de Prevención y Rehabilitación i en el Fondo de Reserva de la Seguridad Social, per la qual cosa no queda justificat que mantinguin una postura de congelació salarial per al 2012 i 2013 en lactual procés de negociació del Conveni Sectorial dAssegurances i Mútues dAccidents de Treball.
COMFIA-CCOO assegurances
