Archivado en Comunicats, Ocupacio
NO massiu a lERO de CatalunyaCaixa
Gran èxit de participació en les mobilitzacions contra lERO i la reestructuració de CatalunyaCaixa.
COMFIA-CCOO de CatalunyaCaixa, de manera conjunta amb la resta de sindicats, ha convocat a la plantilla de lentitat a mobilitzar-se per demostrar el seu total rebuig a unes propostes que consideren totalment innecessàries i dramàticament injustes.
Els treballadors i treballadores de CatalunyaCaixa han participat massivament en les accions de protesta celebrades aquesta tarda a Barcelona, Madrid, València i Saragossa contra el Pla de Reestructuració i lERO que planteja la direcció de lentitat nacionalitzada.
Més de 6.500 persones a Barcelona, 650 a Madrid, 500 a València i 100 a Saragossa demostren que els homes i dones de CatalunyaCaixa han tornat a sortir als carrers per defensar els seus llocs de treball i reivindicar laplicació de mesures voluntàries i no traumàtiques en el procés de reestructuració de lempresa.
CCOO no acceptarà que aquesta entitat sigui lúnica del sector financer on es pretenen aplicar, amb tota duresa, les condicions mínimes que estableix la Reforma Laboral a diferència de la resta del sector i de les altres entitats nacionalitzades.
COMFIA-CCOO agraeix als treballadors i treballadores el seu suport a les mobilitzacions i els encoratja a continuar lluitant pels seus llocs de treball i per rebutjar unes mesures totalment injustes i injustificables.
Manifest que ha estat llegit a lacabar les mobilitzacions:
MANIFEST 5 DE SETEMBRE DE 2013
CONTRA L'EXPEDIENT DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ PRESENTAT PER CATALUNYA CAIXA
La representació sindical unitària de Catalunya Caixa formada pel SEC, CCOO, UGT i CSICA, volem manifestar, amb tota la rotunditat, la nostra oposició i la de tots els treballadors de Catalunya Banc al dramàtic i injustificat Expedient de Regulació dOcupació que sestà portant a terme a lentitat.
Lacomiadament de 2.453 treballadors, més dun terç de la plantilla, suposa la destrucció de treball més dura i amb conseqüències més traumàtiques que sha produït al nostre sector. La duresa de les condicions plantejades per lempresa, les mínimes previstes per la reforma laboral, a banda de ser un insult a la nostra professionalitat, són les pitjors en relació a la resta dentitats nacionalitzades.
Els actuals propietaris de Catalunya Caixa, el FROB, tenen molta pressa per adjudicar lentitat a un dels grans bancs que conformen loligopoli al que ha conduït tot el procés de desaparició forçada de les caixes destalvis i del model financer social que durant tantes dècades han exercit.
El FROB, que ja ha anunciat avantatges econòmics i fiscals pels compradors de lentitat, pretén a més executar una reducció brutal de la plantilla al cost més baix possible, sense tenir el mínim escrúpol respecte a les dramàtiques conseqüències que això comportarà per a tantes persones.
Els damnificats som una vegada més la baula més feble de la cadena: els treballadors. Els treballadors que hem hagut de posar la cara davant les nefastes estratègies de les direccions que tant de dolor han portat a centenars de clients i famílies, mentre als despatxos sestava dissenyant lestratègia per desfer-se de nosaltres.
No sortim al carrer, aquí i avui, per defensar cap privilegi. Volem una cosa tan senzilla com que sens tracti dignament. Que puguem negociar unes condicions semblants a les que shan produït a la resta del sector.
Exigim que les autoritats econòmiques espanyoles, que són les fiscalitzadores de tota loperació, negociïn amb bona voluntat mesures menys doloroses que rebaixin el nombre de llocs de treball que volen fer desaparèixer.
La manifestació davui és un acte desperança, com ho seran totes les actuacions de protesta que protagonitzarem els pròxims dies. Desperança de fer-nos sentir i desperança de canviar la marxa de la negociació. La direcció, els propietaris, el Banc dEspanya, el ministeri de economia i la comissió interministerial creada expressament per endurir les condicions daquesta regulació docupació, cal que prenguin nota: si opten per canviar la nostra esperança per desesperança, ens posaran a un pas de la desesperació i que satenguin a les conseqüències.
Un procés de negociació que comporta tanta pèrdua de llocs de treball és dramàtic, però si a més la negociació es fa sense cap criteri raonable i amb tanta mala fe, el procés es pot convertir en un infern. Ens defensarem amb tots els mitjans al nostre abast, comunicatius i jurídics. No tornarem a casa maltractats, amb el cap cot i sentint-nos culpables. Perquè sabem que la culpa de la mala gestió no és dels treballadors, ens defensarem amb dents i ungles fins a les últimes conseqüències.
