Archivado en Comunicats, Ocupacio
Banc Sabadell: immorals
Volem que en Josep Maria torni
29-11-2013 Acomiadar una persona discapacitada, contractada amb la corresponent bonificació empresarial, pels seus problemes obvis de salut i al·legant un error administratiu minúscul, no només és immoral és que és un fet de dubtosa constitucionalitat.
Cada matí anem al nostre lloc de treball, però en lloc de encetar una jornada laboral amb ànims i motivació, ho fem amb cert temor, uns quants amb una gran por al què pot succeir durant el dia i amb lespasa de Damocles sempre al damunt: «què em passarà si cometo un error involuntari?, i si no puc quedar-me aquesta tarda?, i si desconec aspectes de la molt extensa normativa, les directrius i les múltiples sessions virtuals de formació?, i si no compleixo amb els objectius?»
Una por que, lluny de fer més aguts els sentits, ens provoca una paràlisi. Això ve provocat per laclaparant càrrega de treball, la falta de plantilla i de recursos juntament amb uns objectius descomunals que sens exigeix des de les territorials, regionals i zona... i la por que si no arribem al seu nivell dexigència, compleixin les seves amenaces dacomiadament, dentrar en un ERO, o de qualsevol altre tipus de càstig, en funció de la capacitat dinventiva i perversió de qui en cada cas emet les amenaces. A més a més, savala i estimula que des de qualsevol àmbit de Direcció es convoqui a qualsevol hora de la tarda, ja sigui per a reunions comercials, o per a aules o sessions formatives. Però lassistència no és voluntària, això ja no sho creu ningú. No hi ha límit.
Com una taca doli, sestà estenent la idea que els membres de la Comissió Executiva daquesta empresa són «els amos de les vides dels seus empleats» i, per tant, ells decideixen sobre la nostra salut, la nostra vida privada i el nostre futur.
Aquest banc ha perdut qualsevol sentit de responsabilitat cap als seus empleats, ha eliminat els valors dels que tant presumeix en les seves campanyes publicitàries (confiança, autenticitat, comunicació, lleialtat...), i ara actua com un perfecte dèspota. Inculca por entre la plantilla. I no es demagògia gratuïta, algunes situacions són esperpèntiques:
· És normar que per la tarda es porti el bressol i les joguines a loficina per tenir cura dels fills i així evitar les amenaces dacomiadaments que fan els superiors si no sallarga la jornada?
· Banc Sabadell efectua els acomiadaments de manera sigil·losa, els acomiadaments exprés, injustificats i on qualsevol motiu és vàlid perquè es tracta de fer servir qualsevol suposada infracció per imposar la màxima sanció: lacomiadament.
· I la GOTA QUE HA VESSAT EL GOT: EL CAS DEN JOSEP MARIA
En Josep Maria és acomiadat, segons el banc, per una absència al seu lloc de treball mentre es trobava de baixa. Una baixa que li havia donat la Seguretat Social i que havia notificat per escrit i verbalment.
En Josep Maria té una discapacitat declarada. El banc coneixia perfectament aquest fet perquè és dins del percentatge de contractació del 2% de personal amb discapacitat que marca la llei. Tanmateix, ha estat acomiadat per no haver arribat el comunicat físic de la baixa al banc, malgrat que ho va comunicar per altres mitjans.
Aquest company, que va tenir un còlic nefrític un dilluns, va anar el mateix dia a urgències, on a més a més de tractar el còlic, li van lliurar la baixa per malaltia. La medicació que pren per la seva patologia només va fer que agreujar les conseqüències del còlic. Aleshores va comunicar per escrit la seva situació a lempresa, però el document oficial de la Seguretat Social va restar en el seu poder.
Lendemà va patir un segon còlic i el dimecres un tercer. La baixa per malaltia va ser ampliada i així ho va comunicar a lempresa. Tant el DORZ, com els altres superiors jeràrquics de la zona on treballa eren coneixedors de la seva situació en cada moment: per escrit i verbalment.
No obstant això, per al banc no va estar suficient. El dilluns de la setmana següent, després que el metge constata la seva millora, en Josep Maria recull lalta mèdica i quan torna a casa seva troba a la bústia la carta dacomiadament per absència injustificada en el treball.
Acomiadar una persona discapacitada, contractada amb la corresponent bonificació empresarial, pels seus problemes obvis de salut i al·legant un error administratiu minúscul, no només és immoral és que és un fet de dubtosa constitucionalitat.
SHAN PASSAT DE LA RATLLA
I ens preguntem:
Estem davant dun projecte de millora de la raça bancària?, està prohibit declarar una patologia a Banc Sabadell?, tenir família?, tenir vida privada?, els qui declaren una discapacitat no formen part del projecte empresarial del banc?
Quina classe dentitat és Banc Sabadell?
És aquesta la política de responsabilitat social que volen projectar als seus clients i a la societat?
Exigim la reincorporació del Josep Maria. Comfia-CCOO defensarem el seu reingrés fins on ens sigui possible.
Comfia-CCOO exigim que el banc pari la política dacomiadaments injustificats. Que deixin damenaçar, que eliminin la por i lassetjament de les polítiques de Recursos Humans. Que ens respectin. Que apliquin a casa seva i amb els seus empleats els valors, tan valuosos i encomiables com són, de solidaritat i humanitat que tant defensen.
Albert Einstein: «Els mètodes recolzats només en el temor, lamenaça i lautoritat destrueixen la sinceritat i la confiança, i tan sols aconsegueixen una submissió falsa».
Estigues atent als comunicats pròxims. Tinteressa estar informat.
Novembre de 2013
