La consideració que les dones estan menys compromeses amb la seva feina, i la percepció que el seu salari és complementari al del seu cònjuge, actua en contra de la seva contractació, retribució i carrera professional i forma part d’una cultura organitzativa empresarial que, a priori, menysvalora el paper de les dones i les considera menys rendibles. Estereotips de gènere que les situa en un major risc potencial de ser les primeres candidates en els plans de reducció de plantilles.

 

La falta de polítiques d’ inversió en serveis públics de la cura ( escoles infantils, atenció a persones dependents…) i de foment de la corresponsabilitat d’homes i dones, fan incompatible la vida laboral amb la personal i familiar de les dones en igualtat de tracte i oportunitats que els seus companys. La falta de corresponsabilitat precaritza el treball de les dones.

Cada dia es perden drets socials i laborals, i amb ells, vies per a la igualtat. Actualment, la possibilitat de conciliar és cada vegada més reduïda, donada la flexibilitat del treball i l’ augment de la mobilitat, la qual cosa implica l’increment de la individualització i de l’autonomia de la vida familiar.

És necessari un canvi radical en les polítiques publiques, el Govern ha reduït la inversió en escoles infantils i dependència; i en l’última Llei de Pressupostos ha retardat fins a l’ 1 de gener de 2015 l’entrada en vigor del permís de paternitat de 4 setmanes. La nova Llei d’Educació tampoc ajuda, és imprescindible educar en la corresponsabilitat, i és la coeducació l’estratègia d’emancipació que combat la injustícia i el mal provocat per la discriminació sexista.

Així doncs, s’ajornen mesures adequades i s’aprofundeix en les que han demostrat els seus efectes negatius.

Volem cuidar igual, volem ser corresponsables. Com ho fem?

Per a CCOO les polítiques d’igualtat són prioritàries. En aquest sentit, cal corregir els motius d’aquest desequilibri , el desigual repartiment de les responsabilitats familiars, les dificultats de conciliació, la falta de flexibilitat i de racionalització , així com la persistència de certs estereotips. En la negociació col·lectiva, són els convenis col·lectius i plans d’igualtat l’eina transcendental en la nostra tasca de garantir la igualtat efectiva de tracte i oportunitats de dones i homes a les empreses.

Les mesures de corresponsabilitat són una inversió a les empreses. Una plantilla motivada, implicada i compromesa és el seu millor actiu.

Ser corresponsable és una responsabilitat compartida en la lluita per la igualtat, i COMPARTIR ÉS GUANYAR, un benefici per a tota la societat.

Secretaria de la dona

8 de març de 2014