El primer que hem de dir és que lamentem profundament que, en aquesta ocasió, s’hagi romput la unitat d’acció, especialment amb UGT, a la que considerem necessària per a frenar l’avanç de polítiques lesives per als treballadors.

LA TOSSUDESA, PER DESINFORMACIÓ, D’UGT

Acord d’Externalització d’unitats de SSCC de BMN a Energuía Web SAU

UN VIATGE SENSE EQUILIBRIS NI GARANTIES QUE PODRÍEM HAVER EVITAT (II)

El primer que hem de dir és que lamentem profundament que, en aquesta ocasió, s’hagi romput la unitat d’acció, especialment amb UGT, a la que considerem necessària per a frenar l’avanç de polítiques lesives per als treballadors. Sindicat que, juntament amb CCOO, som els únics dotats dels mitjans tècnics, humans i materials per fer-los front. Dit això, també hem de lamentar els motius que han donat els firmants de l’acord d’externalitzacions per a considerar la seva firma imprescindible.

S’ha dit que BMN externalitzarà amb o sense acord. Això no és cert i ho saben els firmants o haurien de saber-lo. En la memòria que ens lliura el banc es diu en diversos llocs que això no és així. Serveixi d’exemple que en la pàgina 13 de la memòria es diu que  “el éxito final del proceso de externalización queda supeditado al efectivo ajuste de las condiciones laborales y, en especial, a las condiciones salariales del personal que se va a integrar en la plantilla de Accenture. A sensu contrario, de mantenerse las condiciones actuales […] la externalización devendría absolutamente imposible”. És a dir, sense acord no hi hauria externalització.

Evidentment Accenture no anava a assumir un personal amb les condicions en les que està en el banc, l’acord era condició sine qua non. Afirmar que l’acord era imprescindible és atorgar a l’empresa la unilateralitat de les condicions que s’han firmat, és a dir, que assumeixen que no ha hagut negociació sinó imposició, les condicions les ha dictades el banc i ells les han acceptat. Si entenen que no hi havia més remei que firmar, significa que no han tingut la més mínima possibilitat real d’influir en les condicions finals de l’acord?, significa que no hi havia un límit per sota del qual ells no haurien firmat, i que haurien firmat qualsevol cosa? Així ho estan reconeixent, però nosaltres entenem que no, que hi ha situacions que no es mereixen les persones a les que representem.

També hem dit que les externalitzacions foren una alternativa a més acomiadaments en l’anterior ERO i que l’objectiu era salvar llocs de feina. Malauradament aquests llocs de feina s’oferiran en unes condicions que obligaran molts treballadors afectats a desistir de la seva ocupació, i amb això realment no se salvaran. Però el pitjor d’això és que si al final seran sortides de treballadors, per què en canvi ja no se les admeten en les condicions de l’acord de l’ERO? Per què en condicions pitjors?

També comparen demagògicament els firmants d’aquest acord amb un altre entre la mateixa empresa i Bankia, afirmant retòricament que aquest és “infinitament millor”. No és veritat, per alguns motius, com la pèrdua major de salari de futur, pèrdua del tipus d’interès dels seus préstecs... i com exemple, als empleats de BMN se’ls condemna de per vida a mantenir-lo congelat, al no ser declarat revisable l’excés salarial sobre el conveni d’Accenture que els hi quedarà rere el brutal retall de fins a un 35% de salari. Però és que a més quan en Bankia  es plantejaren aquests acords aqueix banc estava en fallida tècnica, mentre que BMN és un banc amb beneficis consolidats en 2013. Amb realitats diferents, el resultat cal que sigui diferent.

Això ens porta a un dels motius pels que aquest sindicat no ha firmat aquest lesiu acord: BMN NO ha aportat ni un sol motiu que justifiqui ni el retall salarial ni la mobilitat geogràfica. En la memòria que se’ns lliura es fa referència a la aportada en l’ERO que es va negociar el maig de 2013, fa deu mesos, ignorant deliberadament que la realitat del banc ha canviat. És cert que s’acceptaren aquestes externalitzacions, però no amb tan brutals retalls, ni tampoc com una forma de forçar sortides de l’empresa en condicions pitjors que les de l’ERO. Això és quelcom que s’ha trobat el banc gràcies a aquest acord.

Però és que a més l’acord assenta un perillós precedent. Si aquests sindicats han estat capaços de firmar un acord que retalla el salari fins a un 35%, què els impediria firmar un retall similar per als que es quedin?, és que els que van a ser externalitzats són diferents dels que segueixen en el banc?, si el banc els hi diu que és necessari retallar salaris al•legant les pèrdues de 2012, com han fet ara, diran als que se’n van, sí, però als que es queden, no?, ¿amb quins arguments? Està dit, un mal precedent.

I per acabar es diu que CCOO està en campanya electoral, i això sí és veritat. Nosaltres estem en campanya permanent perquè creiem que el mandat electoral no és absolut i ens tenim que sotmetre permanentment a l’examen dels treballadors. No es pot demanar el vot, i durant quatre anys exercir el mandat de manera aliena a l’interès i la voluntat de les persones a les que representem. Si estar atent a aquesta voluntat, buscar permanentment l’aprovació dels treballadors als actes d’aquest sindicat i treballar exclusivament en el seu interès és estar en campanya electoral, hi estem.

NOTES ACLARIDORES PER A UGT:

I.    El Plenari celebrat el 28 de juny de 2011 va aprovar la constitució de la nostra Secció Sindical i els seus òrgans de direcció. Per cert, un any abans de què es dissolgués la coordinadora provisional d’UGT, en espera de la desvinculació del seu coordinador general.
II.    I si UGT diu ara que no es va desautoritzar públicament el matí del 12 de març al seu negociador en mesa, doncs l’esborrem de les notes i de les ments dels allà presents, i ja està. Esborrat!

Això no és tot... seguirem informant (III)

Ens agradaria acabar aquest comunicat amb NO ESTÀS SOLA, NO ESTÀS SOL, però en aquest cas no ho farem, ateses les circumstàncies. Sí amb el nostre...