Archivado en Comunicats, Ocupacio, Ocupacio
NO A LES HORES NEGRES EN BMN
SECCIÓ SINDICAL ESTATAL DE CCOO-GRUP BMN
NO A LES HORES NEGRES EN BMN
No regalis el teu temps, no regalis la teva vida. Supera les teves pors.És evident des de ja fa molt temps que en aquesta empresa es fan hores negres. Són hores B, hores fora de lhorari que es regalen a lempresa. És de suposar que a ningú de manera natural se lhi ocorre treballar més hores de franc, regalar el seu temps i la seva vida a lempresa. Per tant, deu existir qualque manera de saber per què succeeix aquest fenòmen en tot el sector financer.
NO A LES HORES NEGRES EN BMN
No regalis el teu temps, no regalis la teva vida. Supera les teves pors.
És evident des de ja fa molt temps que en aquesta empresa es fan hores negres. Són hores B, hores fora de lhorari que es regalen a lempresa. És de suposar que a ningú de manera natural se lhi ocorre treballar més hores de franc, regalar el seu temps i la seva vida a lempresa. Per tant, deu existir qualque manera de saber per què succeeix aquest fenòmen en tot el sector financer.
Per a què serveix la prolongació de jornada?
La prolongació de jornada, les hores negres, formen part duna estratègia empresarial més ampla. La finalitat empresarial és devaluar els nostres salaris i la nostra feina. Mitjançant les hores negres aconsegueixen augments de productivitat gratis i eviten contractar més plantilla.
Com aconsegueixen que els hi regalem les hores negres?
Segueixen una estratègia molt definida i que és igual en tot el sector. En diversos punts.
Primer. Seleccionen un determinat perfil comercial, amb aspiracions i responsabilitat i es dediquen a alimentar-les amb promeses de tot tipus. Ens fitxen joves i així trafiquen amb les nostres expectatives durant llarg temps. Sempre hi ha una promesa possible per a alimentar una esperança. Laltra cara de la moneda és la responsabilitat que fa que no siguem capaços danar-nos-en sense el treball ben fet o sense ajudar a una persona que ho necessiti (client o company/a).
Segon. Tracten de desconnectar-nos de tot: família, amics, de les activitats freqüents de tot tipus, inclòs del nostre territori mitjançant trasllats. Intenten forjar una addicció al treball, que es converteixi en allò únic en la nostra vida. Sense el nostre entorn és més fàcil que ens dediquen només a treballar.
Per a això ens sotmeten a un permanent segrest emocional. Algunes persones desenvolupen inclòs una Síndrome dEstocolm convencent-se de la importància de treballar més. El segrest en les oficines impedeix pensar i sentir, perquè amb un nivell dansietat daquest calibre allò únic que es pot fer és seguir traient feina com a autòmats. És la sensació de treure aigua perquè un vaixell no senfonsi. És una activitat tan prioritària que qualsevol altra cosa sembla no important.
Tercer. Tracen una estratègia d'anul·lació de la voluntat i del pensament mitjançant tres conceptes:
el control, la por i la retribució no fixa (tant en diners com en "ascensos"). Pretenen robotitzarnos, evitant qualsevol creativitat i pensament alternatiu. Es crea un discurs únic, un pensament únic. Per això controlen permanentment la producció amb campanyes malgrat no aportin molt al compte de resultats. Volen que sentim el control constant. Volen que tinguem por de no ascendir, a quedarnos enrere, que els/les companys/es ens mirin malament, a no cobrar bonus. I por de pensar molt. Així es construeix un sector bancari obedient, cec i aterrit. Així arribem a la situació actual i en lloc d'avançar en sentit invers caminem de manera suïcida en el mateix sentit però més ràpid, amb una irresponsabilitat corporativa evident.
Quart. Usen una estratègia molt vella i coneguda: la de la granota bullint. Una granota que es llança a l'aigua bullint fugirà immediatament, però si se li va escalfant l'aigua progressivament morirà ofegada.
Per això tens la sensació que cada vegada la cosa va a més, cada esforç extraordinari es converteix en ordinari. La maquinària no para i ens asfíxia de calor "comercial".
Per què regalem les "hores negres"? Quina és la causa?
En les enquestes contestem que per responsabilitat. Som incapaços de veure patir als nostres companys/es i la responsabilitat ens impedeix anar a casa sense una feina ben feta. Però és una resposta a mitges. Es pot dir que és un motiu però no una causa. La causa evident és la manca de plantilla per assumir el treball en el temps disponible, sense temps per descansar, sabent que ens faran patir, en un estat d'ansietat constant.
Quins efectes tenen les hores negres?
Tots els actes tenen conseqüències. Regalar "hores negres" és una ganga per a l'empresa que es beneficia d'elles. Però suposen una triple estafa. D'una banda són una estafa laboral perquè els nostres salaris se'ns deprecien molt. Són una estafa social ja que les hores no cotitzen, alhora que impedeixen la contractació, en un país amb 6 milions d'aturats. I són una estafa personal perquè ens les estem robant a nosaltres mateixos, a les nostres famílies i a la nostra salut. I ho pagarem molt car quan l'estrès passi factures molt altes en els nostres cossos i en les nostres ments.
Com acabem amb les hores negres?
Primer assenyalant les mentides de la Direcció, desmuntant les seves estratègies i l'ús de la crisi com a coartada per fer-nos treballar més. BMN declara beneficis però, amb els marges actuals, reconeix que la xarxa no dóna més de si per més que forci la màquina. La situació econòmica general no és bona però pugen els bonus dels directius, segueixen les reunions en hotels de cinc estrelles i tampoc reparen en despeses tecnològiques. Hi ha un marge de decisió sobre prioritats i, evidentment,
augmentar la plantilla no sembla la seva prioritat a dia d'avui.
Després denunciant sindicalment la manca de plantilla i la seva conseqüència: la prolongació de jornada. A nivell intern i extern, davant la Inspecció de Treball i davant la societat, sabent que hi ha problemes greus fora de l'empresa però demanant respecte per als nostres.
PERÒ TU TAMBÉ COMPTES.
Dit això també existeix en aquest tema una responsabilitat individual. Hem de ser responsables amb el nostre treball, amb la nostra família i amb la nostra salut. I també amb la societat. Hem datacar la causa sindicalment però també combatre el motiu individualment. L'única manera de fer evident la manca de personal és que el treball sigui inassumible. I de vegades sí, cal anar-se'n a casa a descansar encara
que part del treball no hagi sortit perfecte, davant la impossibilitat de fer-ho tot. Cal fer respectar l'horari.
S'ha de notar l'absència perquè entenguin que manca gent. En aquest afany sempre estarem a prop, com a companys, companyes i com els vostres representants. D'aquesta manera, entre tots i totes, hem d'acabar amb les hores negres a BMN.
Diguem No a la Prolongació de Jornada a BMN. Exigim una dotació de plantilla adequada i actuem per a això.
