Fa unes setmanes una coneguda organització de consumidors va publicar la classificació que s?adjunta sobre
"Satisfacció global amb el seu banc".

Un resultat com el que presenta BMN és com per a demanar perdó. I això volem fer, demanar perdó com a empleats del banc classificat en darrer lloc (últims com CajaGRANADA i sisens per la cua com Caja Múrcia, afortunadament com Sa Nostra no hi sortim). Demanem perdó a la ciutadania en general i als nostres clients en particular per fer part d?un banc que tan poca satisfacció deixa en les persones que han confiat en nosaltres. No podem ignorar la nostra part de responsabilitat en aquesta lamentable situació.

Fet aquest necessari exercici d?humilitat, creiem indispensable que l?altra part responsable d?aquesta imatge ha d?assumir la seva culpa, i aquesta no és altra sinó la direcció.

Una direcció que amb les seves polítiques de Recursos Humans ha causat una desmotivació entre els treballadors i treballadores que ens provoca caure en el desànim i això ho veuen els clients.

Una direcció que ens obliga a perllongar les nostres jornades laborals (tardes, de vegades nits, dies de suspensió, festius), privant-nos de la salutífera estada amb les nostres famílies, les nostres parelles i fills.

Tot això amanit amb les ja tradicionals amenaces respecte de les places lliures que queden en els programes de la darrera reestructuració (que per cert es va pactar perquè semblava que sobrava força laboral, no per enviar alguns a l?atur i que altres haguessin de fer la seva feina de franc).

En resum, anem tristos a la feina, hi ha companys amb atacs d?ansietat els diumenges pensant en tornar dilluns a un lloc on els teus superiors et maltracten... i ja veiem el resultat.

Però assumint que aquest resultat sigui aquesta lamentable classificació en satisfacció dels clients, creiem que el banc pot fer alguna cosa per solucionar-ho. El depauperat estat d?ànim de la plantilla és fruit de l?actitud de la direcció, si aquesta actitud canvia, també canviarà la percepció que del treball tenim ara, i això ho notarà la clientela, millorant la seva satisfacció amb nosaltres. No cal ser una llumenera:   

?    Definint clarament les tasques de cada lloc de responsabilitat i retribuint-lo d?acord als compromisos adquirits.
?    Fent respectar l?horari i els límits entre la vida personal i laboral.
?    Abandonant l?amenaça i l?extorsió com a forma de relació amb la plantilla.
?    Millorant la logística per evitar tenir una oficina fins a 15 dies esperant que els hi arribi la comanda de material o fins a una setmana sencera a que els hi vagin a reparar un dispensador.
?    Procurant entorns de treball segurs i saludables, solucionant els problemes d?humitat, males olors, rosegadors,... que pateixen vàries oficines.
?    Agrairíem veure que estam dirigits per professionals, no per ?manostijeras?.

"El treball més productiu és el que surt de les mans d'un home content". Víctor Pauchet, eminent cirurgià francès (1869-1936).

També milloraria la satisfacció dels clients si la política comercial fos més respectuosa amb les seves expectatives i que, per exemple, no es demorés fins a l?eternitat la solució d?algunes de les seves justes reclamacions, com és cobrar els interessos d?una Imposició a Termini en la data acordada, o tornar-les una comissió percebuda indegudament.

Com a treballadors i treballadores no podem estar contents amb la percepció que de la nostra feina té la clientela.