La Direcció continua la seva intervenció anunciant 10 nous acomiadaments, aquesta vegada en la província de València: Serien les 10 darreres baixes incentivades, per així completar la quota de 170 establerta en l?Acord Laboral de 28/05/13. A la pregunta de CCOO del per què no s?han atès les sol?licituds voluntàries pendents en altres territoris que haguessin cobert fa temps aquest programa, la direcció respon que no les han donat curs per trobar-se en províncies amb dèficit de personal. I, demanem, no és més fàcil cobrir les sortides voluntàries amb mobilitat geogràfica sense necessitat d?acomiadar ningú?

Davant aquest guirigall i la fermesa de l?argumentació i determinació de la defensa de llocs de feina de CCOO sempre que el banc anuncia acomiadaments, feren canviar de parèixer al Sr. Cazorla qui acabà proposant com alternativa a la solució extrema de l?acomiadament, la possibilitat d?acceptar, a canvi, la mobilitat geogràfica d?aquests 10 companys i companyes, si així ho sol?licitaven. Suposem que així podran atendre les peticions de desvinculació no ateses en altres zones.  

Aqueixa mateixa tarda, amb els companys presents en la reunió encara de viatge de retorn a casa, la maquinaria de CCOO ja es posà en marxa i remetérem un comunicat d?urgència a tota la plantilla de València, advertint-los d?aquesta possibilitat alternativa perquè no es veiessin en un parany i no els quedés més remei que simplement recollir la carta d?acomiadament. També els hi recomanaven l?especial conveniència de sol?licitar la presència del seu sindicat en aqueix acte.

Gràcies a la tenacitat i fermesa de les posicions de CCOO en la reunió i, sobretot, a la immediatesa de la informació facilitada pel nostre sindicat als companys i companyes de València, els afiliats a UGT i SIC pogueren ser atesos pels seus sindicats des d?una posició més avantatjosa. Ens alegrem.

Només hem necessitat uns minuts i, per suposat, sòlids argument, per vinclar la decisió del banc, unes poques hores de dedicació per la tarda perquè la plantilla tingués coneixement d?aquestes intensions malsanes i, malgrat que seguim rebutjant totes aquestes mesures en els tribunals de justícia si ens ho demana el treballador/a, l?esgotament físic i mental de la plantilla ens obliga a proposar solucions immediates davant tanta desesperació. Oportunitat que, recordem amb ràbia, no tinguérem en Granada, ningú ens va avisar! Treballadors i treballadores foren acomiadats injustament i avui les demandes judicials segueixen el seu curs.