Aquest dimecres, 25 de gener, s'han reunit -per separat- les meses dels Convenis de Banca i Estalvi per tractar sobre el registre de la jornada. A la sessió d'avui l'AEB i la CECA han presentat la seva proposta -comuna- que no podem més que qualificar de clarament insuficient per arribar a un acord.

Encara que puguem compartir alguns dels enunciats de la seva proposta, aquesta pateix d'una manca absoluta de concreció ja que parla d'adquirir diversos "compromisos", però sense que s'estableixin les mesures que puguin permetre assolir-los.

Si que diuen que "cada treballador comptarà amb un sistema manual o informàtic a través del qual ha de registrar la jornada diària realitzada", però això no és res de nou, ja que no oblidem que això és el mateix que han dictaminat tant l'Audiència Nacional com la Inspecció de Treball després dels conflictes i denúncies que hem presentat.

La qüestió és, no tan sols que hi hagi un sistema de registre sinó, quines seran les seves característiques per a que serveixi de veritat per mesurar quan es produeixen excessos sobre la jornada de treball pactada, d'afectació a tots els col·lectius i horaris existents en les empreses (també per al treball que es desenvolupa fora dels centres), que sigui senzill en la seva utilització i transparent pel que fa a la informació a les persones i a la representació laboral.

Així mateix, per a CCOO, qualsevol acord sobre aquesta matèria ha de contemplar també compromisos concrets pel que fa a la implementació de bones pràctiques que limitin o impedeixin les convocatòries per a qualsevol activitat fora dels límits de la jornada ordinària de treball, com ara: reunions, formació, "Livemeeting", presentacions, informació, etcètera.

CCOO farem propostes que contemplin aquests enunciats, sense oblidar tampoc que l'escassetat general de plantilla en el sector (som el quart país europeu per la cua pel que fa a bancaris i bancàries per cada 10.000 habitants) i l'exigència de la consecució d'uns objectius comercials totalment desorbitats i impossibles d'aconseguir, són també causants de les prolongacions generalitzades de la jornada de treball.

A hores d'ara, la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral al sector financer és una quimera. A CCOO únicament ens valdrà un acord que estableixi els mecanismes per invertir clarament aquesta situació i serveixi per eradicar la cultura del "pressencialisme laboral", que és la predominant entre les direccions del sector financer.

La propera trobada està prevista per al dia 8 de febrer.