Archivado en Comunicats
No sortirem de pobres (I)
La Caixa pensa millorar, tot i que no gaire, alguns salaris.
La Secció Sindical de
CCOO també sha entrevistat aquest dies amb la Direcció, i hem volgut esperar
a treure aquest comunicat una vegada
hem aconseguit una informació més complerta sobre el que significaran aquests
plusos compensatoris que la Caixa pretén aplicar.
Com ja us deveu imaginar,
la cosa no serà per llençar coets. Molt
ens temem que no vagi gaire més enllà de la passada del tradicional tren de
cada any.
Lúnic motiu pel qual,
creiem, la Caixa vol moure peça es desviar latenció sobre el què ha passat en
el tema dels objectius. També creiem que és un intent dapaivagar (que no
extingir) el foc pel que fa a la fugida cap a altres entitats de bons
professionals de lEntitat que ni cobren el que es mereixen ni són tractats com
cal.
Pel que fa a la primera
causa (els diners) la Direcció és conscient de que paga poc (així ens ho han
reconegut) i per això no li queda més remei que fer quelcom. Però ho farà des
de la garreperia que la caracteritza i només per a uns quants, sense seguir
criteris objectius, accessibles per a tothom i generosos amb lesforç i el
rendiment (alt) que rep com a contrapartida.
Així doncs, en principi,
la nostra Direcció té previst compensar (i potser no a curt termini) a uns
quants empleats i empleades (els delegats i delegades de la pedrera que menys
cobrin). La resta del personal no compte.
Per cert, la Caixa no
hauria doblidar (com fa sempre) que no només hi ha empleats a les oficines,
també nhi ha als Departaments Centrals, i també és mereixen un millor tracte.
Ja va essent hora de que sels reconegui la seva feina. Globalment, ens
referim, i no de manera tan selectiva i subjectiva com fins ara.
Gestió doncs, aquesta de
la caixa, que porta un rumb equivocat. Una política errant dels recursos humans
(hem pogut veure a una oficina de lEntitat un cartell penjat als vidres
exteriors de loficina demanant personal, essent la pròpia oficina
lencarregada de contractar !!!) Una gestió deficient que minva les nostres
condicions de treball i que ens pot fer molt mal a mig termini. Un tracte que
desincentiva al personal. Una Direcció, en definitiva, que si no rectifica el
rumb ens portarà al naufragi.
No estem sols en el
mercat, i la marxa de bons professionals (amb les seves carteres de clients) i
el descontentament dels que es queden, per culpa duna Direcció entossudida en
donar el mínim possible, ens passarà factura. Al temps.
Mataró, 3 de febrer del
2006
