El degoteig de baixes d’empleats a la Zona de Madrid s’està convertint en una riuada d'imprevisibles conseqüències. En els darrers 3 mesos, 4 delegats i delegades de Madrid han marxat, però també ho ha fet personal sense càrrec de les oficines, en una sagnia que sembla no s’aturarà sinó que s’agreujarà en els propers mesos.

Ens consta que el nombre de persones que poden abandonar la nostra Entitat en els propers mesos pot sacsejar tota la Zona de Madrid. La situació per tant, al nostre entendre, és greu. I, arribat a aquest punt, cal preguntar-se per les causes d’aquestes fugides. Nosaltres hem parlat amb tots el empleats i empleades que han marxat de la nostra entitat, i també amb la majoria d’empleats i empleades de la Zona. I hem constatat que, si bé és cert, que el mercat s’està movent molt amb ofertes importants (l’expansió de caixes i bancs és un fet) i que el sou fa moure la gent, no és menys cert que, pel que fa als empleats de la nostra entitat, els motius de la seva marxa no tenen a veure, exclusivament, amb un sou més elevat.

Unes causes que, malauradament, també es donen a tota l’Entitat, no ens enganyem. I en aquest sentit, volem destacar el nombre elevat de baixes a Catalunya per causes similars.
I quins són aquests possibles motius, que fa que la gent marxi, decebuda i empipada?

Tothom coincideix, i CCOO ho ha denunciat en nombroses ocasions, la falta de personal, la rotació constant d’empleats a les oficines, els canvis de pressupostos constants no importa la data de l’any, una burocratització important que paralitza durant setmanes, i fins i tot mesos, moltes operacions, les moltes, interminables i gens profitoses reunions a la tarda, les poques atribucions del delegat o delegada per prendre decisions, les desconsideracions que reben per part de superiors, el poc suport a les oficines. A Madrid, a més, es queixen de la nul·la inversió en publicitat per donar a conèixer l’Entitat, la falta de criteri (algun delegat ens ha parlat de “inestabilitat emocional” que li provoca l'Entitat perquè no sap a què atenir-se en molts casos davant els continus canvis de criteri o, pitjor encara, a la falta de criteri de la Direcció).

N’hi ha més, de causes, però per fer boca ens sembla que ja n’hi ha prou.

Ens consta que la Direcció està sobre el tema (aquesta setmana el Cap d’Oficines ha anat a Madrid per intentar apagar el foc, lògicament, ja que el problema comença a ser considerable i es pot estendre per tota l’Entitat) però molt ens temem que no porti sota el braç cap de les solucions que aquest tema necessita urgentment. Molt ens temem que, com fa quasi bé sempre, la Direcció negui la realitat i es limiti a minimitzar els problemes, o encara pitjor, titlli d’infundades les causes que aquí els denunciem.

Hi ha descontentament del personal a tota l’Entitat, i això és una realitat. Tenim una Direcció qüestionable, i una plantilla que comença a estar farta de ser maltractada. Madrid ha esclatat i aviat ho poden fer altres Zones. Tot té un límit i no es pot estirar tant la corda sense perill que aquesta es trenqui.

La Direcció ha de reaccionar, i sobretot ha d’escoltar el que li diuen els seus treballadors, i ha de posar fil a l’agulla per resoldre la qüestió. I no estaria de més que al Consell d’Administració (màxim òrgan de govern de l’Entitat) li arribessin, i no només des de Comissions Obreres, les queixes dels empleats i empleades,

Des de Comissions Obreres, pressionarem amb tots els nostres mitjans perquè les coses s’arreglin. Pressió a la qual també podeu contribuir tots i totes, per exemple, no perllongant la vostra jornada innecessàriament. Tenim un horari i aquest és l’únic que tenim l’obligació de complir, i cap més.