Archivado en Comunicats
Assemblea General 1
comunicat
A lAssemblea General del passat 26 dabril, els consellers de CCOO vam fer un manifest, alhora que votàvem negativament a la Gestió de la Direcció i a la inversió que proposaven destinar a Obra Social.
A continuació us en trascrivim la primera part.
< Senyores i senyors Consellers, senyor President,
Us parla Joan Santó, en nom dels 5 consellers daquesta Assemblea General en representació dels treballadors que ens apleguem sota les sigles de CCOO.
Veureu que la meva imatge del sentiment de la plantilla de la Caixa és diametralment oposada de la que acaba de presentar el director General. Però podeu preguntar a algun dels components daquesta plantilla, si en coneixeu algun i li teniu prou confiança, per saber quina és la visió que més sacosta a la realitat.
Volem donar lexplicació del nostre vot globalment negatiu a la gestió de la Direcció de Caixa Penedès, a tots els resultats i en tots els apartats.
Sovint hem denunciat el tracte que reben els nostres companys, lluny ja daquells temps en que tots érem com una família.
Vam explicar que la Caixa ja no era un pol datracció per a professionals, allò que abans sen deia una carrera per a tota la vida. Que cada vegada eren més aquells companys i companyes que marxaven cap a daltres entitats amb ofertes professionals millors. Això significa millors salaris, però no ens deixem enganyar, els diners NO són lúnica raó per la qual tants i tan bons treballadors i treballadores dimiteixen de formar part de la nostra plantilla.
Lany passat van ser pel voltant duns 200, els companys i companyes que van plegar voluntàriament de la Caixa. Semblarien pocs, si es relacionen amb el total de la plantilla, que era duns 2600 components. Però si comparem aquesta xifra de baixes voluntàries amb les que ha tingut, per exemple, la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, amb una plantilla de prop de 25000 empleats, trobarem un contrast impressionant, gairebé violent: mentre aquella entitat va tenir ... 76 baixes voluntàries lany passat, nosaltres, com hem dit, en vam tenir 200. La diferència és, ni més ni menys que la que hi ha entre 7,8 % nosaltres i el 0,26% ells. Aquestes dades ja parlen per sí soles de la diferència de tracte que patim o que gaudeixen ambdues plantilles.
Però això, ho repetim, no és només per la diferència de remuneració certament molt important- ni per la dels beneficis socials. Perquè, senyors i senyores consellers, un treballador no plega de la Caixa on ha treballat durant 20 anys només per diners.
Hi ha circumstàncies que influeixen tant com la del salari, per exemple aquella de què es vanagloria Caixa Penedès i de la qual nhan fet fins i tot divisa publicitària. Ens referim al lema persones al servei de persones, com abans ho era tenim clients perquè fem amics. Daixò sen diu presumir cínicament dallò en el que no es creu.
Cada vegada que es maltracta un treballador de lentitat aquest lema put a fatuïtat, repugna als que ens hem denfrontar dia sí i dia també a les pressions desmesurades, a les amenaces, a les decisions capricioses, a les sancions i als acomiadaments. Com els que avui volem explicar-vos: aquells i aquella que últimament han estat acomiadats sense cap raó. Per exemple un cap doficina de Madrid, que després de 7 anys a lentitat, i amb un 75% dels objectius que li van pressupostar acomplerts aquest primer trimestre, se li notifica (sense donar-li laudiència preceptiva, ni seguir el procediment protocolari que marca la llei) que, a causa del seu baix rendiment continuat i voluntari, se li aplica lacomiadament disciplinari. A més, a la mateixa carta sadmet que aquesta acusació no es pot provar de manera fefaent per la qual cosa se li reconeix explícitament la improcedència de lacomiadament i se li anuncia el dipòsit de limport que preveu la llei -45 dies per any treballat- en un compte judicial.
Si fins ara el procedir caciquil daquesta Direcció shavia fet palès en el tracte que donen alguns caps dàrea o de zona als seus equips, en alguns casos fregant la inhumanitat, ara tot el procedir dictatorial de la Direcció sha concretat en el pitjor que se li pot fer a un treballador: desposseir-lo del seu lloc de treball i posar en perill el seu dret a treballar en el futur.>
Demà us explicarem la continuació i final daquest manifest, llegit a lAssemblea General de Caixa Penedès el 26 dabril.
7 de maig del 2007 com. 26/07