Estem arribant al final de l’exercici i, com ja sabeu tots, des de l’estiu s’estan produint fets al sistema financer internacional que qüestionen la voracitat de la titulització hipotecària que va envair els mercats en els últims anys, principalment l’anglosaxó.

Diuen els entesos que a Espanya la crisi no ens afectarà amb tanta virulència com als EUA o al Regne Unit; no obstant això, aquests fets comporten no només una crisi de liquiditat al sistema financer, sinó també un augment de la inflació i dels tipus de interès, que provoquen una caiguda del consum i que pot degenerar en un col•lapse del sistema si no s’actua amb prudència i rapidesa.

Els bancs centrals d’ Europa i dels Estats Units estan fent tots els esforços per tal d’evitar el desastre, però de moment la cosa no s’atura.

És, doncs, per a la nostra entitat un moment de prudència, d’unificar esforços i d’anar tots a una. Estem per damunt de la mitjana del sector en mora i el rati continua pujant mes a mes. Esperem que se’ns donin les explicacions oportunes per tal d’aclarir aquest extrem.

Sembla que la proposta feta pel Comitè Intercentres a la Direcció per tal de negociar d’una vegada un acord de millores per a tota la plantilla de la Caixa —que comporti una millora de les relacions entre el personal i els directius—, no és només assenyada, sinó imprescindible.

Però la direcció, que formalment sembla rebre la proposta amb interès, està com sempre busca’n excuses per tal de no asseure’s a la mesa, per una banda, i, per l’altra, ja ha sortit l’esperit de represàlia i d’atemorir el personal en les reunions d’alguns caps de zona —els de sempre—, que han amenaçat amb acomiadaments per al proper any les persones que no es dobleguin als seus mandats arbitraris.

Des d’aquesta Secció Sindical de CCOO, estem disposats a fer els esforços que calguin per tal que, mitjançant el Comitè Intercentres, es facin les accions necessàries per establir una via de diàleg que ens porti a buscar enteniment i col•laboració entre tots, per tal d’afrontar el repte amb les màximes garanties. Però també hem d’advertir que, si la Direcció pren postures maximalistes, no s’asseu a la mesa i comença una etapa de represàlies, tindrà per part nostra una resposta contundent.

Esperem que l’esperit del Nadal s’imposi i tinguem un exercici 2008 productiu i en pau i amb prosperitat per a tots els treballadors i treballadores de l’entitat, i no només per a uns quants com sempre.

Tarragona, 20 de desembre de 2007

BONES FESTES!!