TEXT REFÒS DELS CONVENIS COL·LECTIUS DE CAIXES D'ESTALVI XIII, XIV, 90-91, 92-94 Y 95-97

TEXT REFÒS DELS CONVENIS COL·LECTIUS DE CAIXES D'ESTALVI XIII, XIV, 90-91, 92-94 Y 95-97

CONVENI COL·LECTIU DE LES CAIXES D'ESTALVIS per als anys 1.998, 1.999 i 2.000

ESTATUT DELS EMPLEATS DE CAIXES D'ESTALVI

Exposició de motius del XIII Conveni Col·lectiu

TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

TÍTOL SEGON. COS NORMATIU

Exposició de motius del XIII Conveni Col·lectiu

En exercici de l'autonomia i autoregulació conferit als subjectes de la relació laboral, principis bàsics substitutoris de l'intervencionista, instaurat a Espanya a l'empara de la promulgació de la Constitució de 27 de desembre de 1978 (R. 2836), les caixes d'estalvi i el seu personal, assumint la responsabilitat que comportava una actuació innovadora, única i avantguardista, han regulat i concordat les seves relacions laborals per aquest sistema legal.

La Llei bàsica laboral (R. 1980, 2296) atorga als sindicats i a les organitzacions empresarials un autonormativisme per establir el context específic de les condicions de treball.

La disposició transitòria segona de la Llei 8/1980, de 10 de març (R. 607), assenyala que: "... les ordenances de treball actualment en vigor continuaran essent d'aplicació com a dret dispositiu, mentre no se substitueixin per Conveni col·lectiu".

Les conclusions a què porta la disposició transitòria segona de l'Estatut dels treballadors en pura hermenèutica jurídica són: a) la degradació de les ordenances del rang normatiu que tenien fins a la data; b) la transformació de la seva naturalesa anterior de dret necessari a la de dret dispositiu; c) com a dret dispositiu, les reglamentacions nacionals de treball són negociables a efectes de la seva substitució per la seva expressa consideració de disponible, i d) continuaria en vigor, en tot o en part, en aquells articles que les representacions negociadores d'un conveni col·lectiu no disposin el contrari i com, a dret supletori, no contravinguin disposicions de dret necessari imperatiu, respectat escrupolosament en aquest supòsit.

Les caixes d'estalvi a través de l'ACARL i els empleats a través de les organitzacions APECA, CCOO, SEC i UGT, fins i tot quan dins d'aquesta representació com a signant figurés la primera esmentada, han abordat mitjançant el XIII Conveni col·lectiu la substitució en la seva totalitat de la Reglamentació nacional de treball de les caixes d'estalvis aprovada per Ordre del Ministeri de Treball, de 27 de setembre de 1950 (R. 1169, 1394 i N. Dicc. 3915), incorporant les modificacions de l'ordenança que van introduir els posteriors convenis col·lectius.

El XIII Conveni col·lectiu regula dins del seu contingut l'Estatut dels empleats de les caixes d'estalvis, com a text articulat que, amb caràcter definitiu, representarà "l'estatus" jurídic de les relacions laborals entre les caixes d'estalvi i el seu personal.

Sense perjudici de la seva supletorietat, la normativa general, o intersectorial segons la qualificació doctrinal, es veu adaptada i concordada en aquest Conveni col·lectiu a la peculiar i específica activitat de les caixes d'estalvi.

En el Títol I s'estableixen les normes de configuració o contingut necessari que, en tot cas, han de figurar en el Conveni col·lectiu, la determinació de les parts que el concerten, els àmbits d'aplicació, la forma i les condicions de denúncia del Conveni, incorporant clàusula substitutòria i derogatòria de la Reglamentació nacional de treball de les caixes d'estalvi, i clàusula de garantia de condicions mínimes.

En el Títol II s'aprova i regula l'Estatut dels empleats de les caixes d'estalvis, definint els límits del contracte de treball a les caixes d'estalvi, aportant a l'ordenació d'aquestes matèries més claredat i sistemàtica expositiva.

Convé ressaltar en aquest títol el marcat sentit professional, la base del qual neix de la capacitació, aptitud i idoneïtat per al treball, complementat amb règims de formació.

El canvi substancial que es produeix en l'aspecte normatiu s'efectua sense desconèixer els drets individuals i col·lectius reconeguts per a l'empleat de les caixes d'estalvis en l'anterior legislació.

En matèries relatives a la relació individual de treball, aquest text està informat per l'Estatut dels treballadors (citat) ressaltant el seu important desenvolupament que comporta una millora, per aclaridor, del text evitant tensions interpretatives dimanades de conflictes col·lectius.

Pel que fa a la previsió social, es regulen detalladament les obligacions complementàries de les caixes d'estalvi, les prestacions i pensions percebudes amb caràcter general per tot treballador de la Seguretat Social, racionalitzant el sistema actual i prevenint estudis de projecció de futur; per a això, i sense solució de continuïtat, una comissió paritària interpretativa d'estudi té funcions determinades i delegades.

El títol III preveu la transitorietat en l'aplicació de tota norma que pretén ser definitiva.

Aquest Conveni col·lectiu estableix la norma que permet el lliure exercici dels drets i obligacions de les caixes d'estalvi i dels seus empleats, incardinat en una situació basada des de sempre en la mútua confiança i en el sentit comunitari que han presidit les relacions laborals de les caixes d'estalvi.

Madrid, 30 de març de 1982

Tornar al començament de la pàgina

TÍTOL I. Disposicions generals

ARTICLE 1. Determinació de les parts que el concerten i eficàcia general del Conveni col·lectiu

1. Les parts negociadores del present Conveni col·lectiu tenen la representació que determina l'article 87.2, en relació amb el 88.1, 2n paràgraf del Reial decret legislatiu 1/95, de 24 de març, i són:

  • a) l'Associació de Caixes d'Estalvi per a Relacions Laborals, que té estatutàriament la representació de les caixes d'estalvi com a contractants, i
  • b) les organitzacions sindicals (FEBA-CCOO, Fes-UGT, CSI-CSIF AHORRO i CIG), que compten amb la legitimació suficient, en representació dels empleats.
  • 2. El Conveni col·lectiu és subscrit, d'una banda, per ACARL i, de l'altra, per les organitzacions sindicals FEBA-CCOO, Fes-UGT i CSI-CSIF AHORRO. Això confereix al present Acord eficàcia erga omnes.
  • (Conveni 95-97, article 1)

ARTICLE 2. Clàusula substitutòria

La regulació de les matèries objecte del present Conveni col·lectiu nova i substitueix allò que s'ha establert en els convenis col·lectius precedents, romanent en vigor les clàusules normatives d'aquells en allò que les parts no han pactat en aquest Conveni. (Conveni 95-97, article 2)

ARTICLE 3. Àmbit temporal

El present Conveni col·lectiu entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, sense perjudici d'allò que s'ha establert per a la revisió salarial en els preceptes del Conveni que regulen aquesta matèria, i la seva vigència finalitza el 31 de desembre de 1997. (Conveni 95-97, article 3)

ARTICLE 4. Pròrroga i denúncia

La present normativa s'entendrà tàcitament prorrogada, d'any en any, si no es promou la seva denúncia per qualsevol de les organitzacions legitimades a aquest efecte abans dels tres mesos últims del període de vigència, o de qualsevol de les seves pròrrogues.

La denúncia es promourà mitjançant comunicació escrita del sol·licitant a l'altra part, especificant les matèries concretes objecte de futura negociació. (Conveni 95-97, article 4)

ARTICLE 5. Àmbit personal, funcional i territorial

1. El present Conveni col·lectiu regula les relacions laborals entre les caixes d'estalvi i/o monts de pietat i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi, d'una part, i el personal d'aquestes institucions, d'una altra.

2. Queden excloses del present Conveni col·lectiu les persones que ja ho estiguin, de conformitat amb l'article 1.3 del R. D. leg. 1/1995, de 24 de març i, en tot cas, de manera expressa, les següents:

  • a) el personal empleat a les obres beneficosocials de les caixes,
  • b) el personal que efectuï treballs de qualsevol naturalesa en explotacions agrícoles, industrials o de serveis a les caixes d'estalvis i, en general, qualsevol altra activitat atípica, personal que es regirà per les normes específiques de cada activitat,
  • c) el personal que presti els seus serveis a les caixes en qualitat d'agent, corresponsal i, en general, mitjançant contracte de comissió o relació anàloga,
  • d) els qui tenen la condició de compromissari, conseller general, vocal del Consell d'administració i altres òrgans de govern, de conformitat amb allò que s'ha establert en la Llei 31/85, de 2 d'agost. Els consellers generals representants del personal no seran exclosos.

3. El present Conveni col·lectiu és igualment d'aplicació als empleats espanyols contractats per les caixes d'estalvi a Espanya i al servei d'aquestes a l'estranger, sense perjudici de les normes d'ordre públic, aplicables al lloc de treball.

4. Les disposicions del present Conveni col·lectiu tenen imperativitat i eficàcia general a tot el territori de l'Estat espanyol. (Conveni 95-97, article 5)

ARTICLE 6. Vinculació a la totalitat

L'articulat del present Conveni forma un conjunt unitari. No són admissibles les interpretacions o aplicacions que, a l'efecte de jutjar sobre situacions individuals o col·lectives, valorin aïlladament les estipulacions convingudes. (Conveni 95-97, article 6)

ARTICLE 7. Clàusula de garantia

El present Conveni col·lectiu millora globalment, i en còmput anual, les relacions laborals existents a les caixes d'estalvi, per la qual cosa les condicions de treball ací establertes tenen caràcter de mínimes. (Conveni 95-97, article 7)

ARTICLE 8. Aprovació de l'Estatut dels empleats de les caixes d'estalvis

La normativa aprovada pel present Conveni col·lectiu constitueix l'Estatut dels empleats de les caixes d'estalvis, com a disposició de denominació preferencial. (XIII Conveni, article 7)

Tornar al començament de la pàgina

TÍTOL II. Cos normatiu

CAPÍTOL I. Organització del treball

ARTICLE 9

L'organització del treball, en els termes que estableix la legislació vigent, és facultat exclusiva dels òrgans rectors de les caixes i, per delegació d'aquests, del director general, que l'exerciran de conformitat amb els fins establerts en els estatuts de les institucions d'estalvi.

En l'exercici de les facultats directives i organitzatives sotmeses a la finalitat institucional, els òrgans rectors, o les persones delegades per a aquests aspectes, podran establir les instruccions pertinents per al desenvolupament de l'activitat de la caixa com a entitat financera i social.

Els sistemes de racionalització, mecanització i/o divisió del treball que s'adoptin, no podran perjudicar la formació professional que el personal té el dret i el deure de completar i perfeccionar amb la pràctica diària en les possibilitats i adequacions actuals. (XIII Conveni, article 8)

CAPÍTOL II. Drets i deures laborals

ARTICLE 10. Clàusula general

Sense perjudici d'allò que s'ha establert en els articles següents, els drets i deures de les entitats i dels seus empleats, establerts en la vigent normativa, s'entendran sempre en estricta relació amb la naturalesa pròpia i especificitat dels serveis i les finalitats institucionals de les caixes, d'acord amb el principi de la bona fe. (XIII Conveni, article 9)

ARTICLE 11. Drets bàsics dels empleats

1. Els empleats tenen com a drets bàsics, amb el contingut i abast que per a cada un d'ells disposa la seva específica normativa, els de:

  • a) lliure sindicació,
  • b) negociació col·lectiva,
  • c) adopció de mesures de conflicte col·lectiu,
  • d) vaga,
  • e) reunió,
  • f) participació en les entitats.

2. En la relació de treball, els empleats tenen dret:

  • a) a l'ocupació efectiva,
  • b) a la promoció i formació professional en el treball,
  • c) a no ser discriminats per raons de sexe, estat civil, edat, raça, nacionalitat, condició social, idees religioses o polítiques, afiliació o no a un sindicat, així com per raons de llengua, dins de l'Estat espanyol; tampoc no podran ser discriminats per raó de disminucions psíquiques o sensorials, sempre que estiguin en condicions d'aptitud per exercir el treball o l'ocupació de què es tracti,
  • d) a la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene de tal forma que l'empleat, en la prestació dels seus serveis, tindrà dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene.

    En la inspecció i control de les mesures que siguin d'observança obligada per l'entitat, l'empleat té dret a participar a través dels seus representants legals al centre de treball, si no es compta amb òrgans o centres especialitzats, competents en la matèria, d'acord amb la legislació vigent.

    La institució està obligada a facilitar una formació pràctica i adequada en matèria de seguretat i higiene als empleats quan els contracta, quan canviïn de lloc de treball o quan hagin d'aplicar una nova tècnica que pugi ocasionar riscos greus per l'empleat mateix o per als seus companys o tercers, ja sigui amb serveis propis, ja sigui amb la intervenció dels serveis oficials corresponents.

    L'empleat està obligat a seguir aquests ensenyaments i a realitzar les pràctiques quan es facin dins de la jornada de treball o en altres hores, però amb el descompte en hores de la jornada de treball del temps invertit.

    Els òrgans interns de la institució competents en matèria de seguretat i, si no n'hi ha, els representants legals dels empleats que percebin una probabilitat seriosa i greu d'accident per la inobservança de la legislació aplicable en la matèria, requeriran a la institució, per escrit, que adopti mesures adients que facin desaparèixer l'estat de risc; si la petició no és atesa en un termini de quatre dies, s'adreçaran a l'autoritat competent; si aquesta percep les circumstàncies al·legades mitjançant resolució fundada, requerirà a la institució que adopti les mesures de seguretat apropiades o que suspengui les seves activitats a la zona o local de treball, o amb el material, en perill. També podrà ordenar, amb els informes tècnics necessaris, la paralització immediata del treball si s'estima un risc d'accident.

    Si el risc d'accident és imminent, la paralització de les activitats podrà ser acordada per decisió del 75 per 100 dels representants dels empleats en entitats amb procés discontinu i de la totalitat d'aquests en aquelles entitats el procés de les quals sigui continu; aquest acord es comunicarà immediatament a la institució i a l'autoritat laboral, la qual, en vint-i-quatre hores anul·larà o ratificarà la paralització acordada,

  • e) al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat. Només podran fer-se escorcolls sobre la persona de l'empleat en les seves taquilles i efectes particulars, quan siguin necessaris per a la protecció del patrimoni de l'entitat i del dels altres empleats, dins del centre de treball i en hores de treball. En la seva realització es respectarà al màxim la dignitat i intimitat de l'empleat i es comptarà amb l'assistència d'un representant legal dels empleats o, en la seva absència del centre de treball, la d'un altre treballador, sempre que això sigui possible,
  • f) a la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta,
  • g) a l'exercici individual de les accions derivades del seu contracte de treball,
  • h) a tots els altres drets que es derivin específicament del contracte de treball. (XIII Conveni, article 10)

ARTICLE 12. Els empleats tenen com a deures bàsics:

  • 1. Complir les obligacions concretes del seu lloc de treball, d'acord amb les regles de la bona fe i diligència.
  • 2. Observar les mesures legals i reglamentàries de seguretat i higiene que s'adopten.
  • 3. Complir les ordres i instruccions de la Direcció en l'exercici regular de les seves facultats.
  • 4. No concórrer amb l'activitat de la institució.
  • 5. Contribuir a la millora de la productivitat.
  • 6. Tots els que es derivin, en el seu cas, dels respectius contractes de treball.


(XIII Conveni, article 11)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL III. Personal

Secció 1a.Classificació del personal

ARTICLE 13. Grups professionals

1. El personal comprès en l'àmbit d'aplicació del present Estatut es classificarà en els següents grups professionals:

  • a) personal administratiu i de gestió
  • b) personal titulat
  • c) personal d'informàtica
  • d) personal pericial
  • e) personal ajudant d'estalvi
  • f) personal d'oficis i activitats diverses.

2. Amb independència de l'acte de classificació que, d'acord amb els grups professionals i les seves categories integradores, s'efectuï, el personal de les caixes d'estalvi es diferenciarà, per raó del termini del seu contracte, en personal fix o de plantilla i de durada determinada o temporal. Personal fix o de plantilla és el contractat per temps indefinit.

Els contractats a temps parcial poden ser, de conformitat amb els termes del seu contracte, personal fix. Personal contractat per temps determinat serà aquell el contracte del qual tingui una durada limitada d'acord amb els següents supòsits:

  • a) quan es contracti el treballador per a la realització d'obra o servei determinat,
  • b) quan les circumstàncies del mercat, acumulació de tasques, excés de treball o per raons de temporada així ho exigeixin, fins i tot tractant-se de l'activitat normal de l'empresa,
  • c) quan es contracti per a substituir treballadors amb dret a reserva de lloc de treball,
  • d) quan es contracti el treballador en pràctiques o per a la formació,
  • e) quan es contractin amb caràcter temporal treballadors subjectes a mesures afavoridores de la seva col·locació, com treballadors d'edat avançada, amb capacitat laboral disminuïda, sense feina i treballadors demandants de primera ocupació.

3. L'enumeració de grups i categories que conté aquest capítol és enunciativa i no implica l'obligatorietat de la seva creació en totes les entitats. (XIII Conveni, article 12)

ARTICLE 14. Càrrec de director general de la institució i incompatibilitats dels consellers

El càrrec de director general de la institució serà de lliure nomenament del Consell d'Administració, que podrà elegir-lo bé d'entre el personal de l'entitat, o bé fora d'ella. En cap cas els consellers podran exercir el càrrec de director fins que hagin transcorregut dos anys des del cessament en aquella funció, ni el de delegat de sucursal, que serà designat d'entre els seus treballadors, sense perjudici d'allò que s'ha establert en el D. 2290/1977, de 27 agost (citat), pel qual es regulen els òrgans de govern i les funcions de les caixes d'estalvi. Això no obstant, els consellers d'Administració podran elegir lliurement per als expressats càrrecs les persones que hagin d'ocupar-los, encara que no siguin empleats, quan circumstàncies especials així ho aconsellin, en benefici de la pròpia institució i del seu major crèdit.

El director general té la categoria superior del personal de l'entitat, de la qual és el primer cap administratiu i òrgan de relació entre el Consell d'Administració i la resta del personal. (XIII Conveni, article 13)

ARTICLE 15. Personal administratiu i de gestió

1. El personal administratiu i de gestió és el que dirigeix o realitza les funcions o treballs exigits per les distintes operacions que porten a cap les entitats d'estalvi.

2. Dins d'aquest grup, el personal es distribueix en les següents classes o subgrups:

  • a) caps,
  • b) oficials,
  • c) auxiliars.

(XIII Conveni, article 14)

ARTICLE 16. Caps

1. Se suprimeixen a partir de l'entrada en vigor del present Conveni els apartats 1.1, 1.2, 1.3, 1.4 i 1.5 de l'article 15.1 de l'EECA, per la qual cosa l'article esmentat queda com segueix: "Són caps de 1a, 2a, 3a, 4a, 5a i 6a, aquells que, tenint coneixements teòrics i pràctics de totes les operacions i funcions que es realitzen en una institució de les compreses en aquest Estatut, porten la direcció i govern d'aquesta, o d'algun o alguns dels seus organismes, departaments, serveis o oficines, de la marxa o activitat dels quals en són directament responsables". (Conveni 92-94, article 20.3)

2. S'acorda crear la categoria de cap de 6a, desdoblada en dos nivells, A i B, les retribucions de la qual pel concepte de salari base són les que figuren a la taula salarial inclosa en l'article corresponent. (Conveni 92-94, article 20.2)

ARTICLE 17. Oficials

Els oficials es classifiquen en:

Oficials superiors: són els que posseeixen la competència dels oficials primers, realitzen les funcions que aquests tenen atribuïdes i dirigeixen o organitzen els treballs parcials en els grups dels esmentats oficials primers. (XIII Conveni, article 16)

La categoria d'oficial superior es declara a extingir. Això no obstant, conservaran el seu dret a ascendir a aquesta categoria aquells que, a la data d'entrada en vigor d'aquest Conveni col·lectiu, tinguin reconegut a títol individual el dret a promocionar-hi per antiguitat. (Conveni 92-94, article 20.1)

Oficials primers: són els que posseeixen coneixements pràctics de la totalitat de les funcions tècniques o especials d'un departament, servei, secció, negociat o oficina i desenvolupen normalment, amb la corresponent perfecció, qualsevol de les funcions o treballs d'aquest.

Oficials segons: són els que posseeixen coneixements pràctics de les funcions d'un departament, servei, secció, negociat o oficina i les desenvolupen normalment, amb la corresponent perfecció. (XIII Conveni, article 16)

ARTICLE 18. Auxiliars

Auxiliars són aquells que col·laboren amb els oficials, realitzant parcialment qualsevol de les funcions que constitueixen l'operatòria habitual d'un departament, servei, secció, negociat o oficina, que els siguin expressament encomanades i tendents a l'adquisició dels coneixements pràctics necessaris per al seu accés a categories superiors. (XIII Conveni, article 17)

ARTICLE 19. Personal titulat

Personal titulat és el que ocupa un lloc de treball per al qual es requereix un títol oficial de grau superior o mitjà i presta a l'entitat els serveis propis de la seva professió de manera regular i preferent, durant la jornada laboral, sense ser retribuït per honoraris o aranzel. Aquest grup es classifica en les categories següents:

Titulat de grau superior: són titulats de grau superior els lletrats, metges, enginyers, arquitectes i qualsevol altre professional que ocupen un lloc per al qual és condició necessària la possessió d'un títol facultatiu de grau superior i presten els serveis propis de la seva professió col·legiada a la caixa.

Titulat de grau mitjà: integren aquesta categoria els ajudants tècnics sanitaris, arquitectes tècnics, enginyers tècnics, i qualsevol altre professional que ocupen llocs les funcions dels quals requereixen, necessàriament, la possessió d'un títol facultatiu de grau mitjà i, si s'escau, la col·legiació.

Alhora, cada una de les categories anteriors tindrà dos nivells professionals:

Titulat A: són aquells que, amb l'adequat nivell de preparació, exerceixen les gestions pròpies de la seva titulació amb el màxim grau de responsabilitat i estenen la seva competència i activitat a tots els assumptes propis de la seva especialitat professional.

Titulat B: s'assigna a aquells titulats que o bé exerceixen funcions concretes que constitueixen un aspecte parcial i de menor complexitat de l'activitat professional sense assumir-ne la total responsabilitat, o bé cooperen i auxilien altres titulats de la categoria A. (XIII Conveni, article 18)

ARTICLE 20. Personal pericial

Personal pericial és el que, fins i tot sense posseir o ser-li exigit cap títol, ha de reunir especials coneixements sobre el valor i qualitat dels objectes pignorables dels monts de pietat. A aquest grup pertanyen els taxadors o els inspectors de taxadors. (XIII Conveni, article 19)

ARTICLE 21. Personal ajudant d'estalvi

El grup d’ajudant d'estalvi estarà compost per les següents categories:

  • 1. conserge,
  • 2. sots-conserge,
  • 3. ajudant,
  • 4. grum.

(XIII Conveni, article 20)

ARTICLE 22 . Personal d'oficis i activitats diverses

El personal d'oficis i activitats diverses, conservant l'especialitat pròpia de l'activitat que realitza, pot tenir les següents categories:

  • 1.?1.1. Peons: són aquells que fan els treballs en què predomina, de forma principal, l'esforç físic o de mera atenció, sense que s'exigeixi, per a la seva correcta prestació, coneixements especials sobre qualsevol aparell o màquina.
  • 1.2. Ajudants: són aquells que, havent superat les corresponents proves d'aptitud, tenen coneixements generals de l'ofici, adquirits per mitjà d'una formació sistemàtica o d'una pràctica continuada; auxilien els oficials de primera i segona en l'exercici dels treballs propis d'aquests i n’efectuen, aïlladament, altres de menor importància sota la direcció d'aquells.
  • 1.3. Oficial segon: són aquells que, havent superat les corresponents proves d'aptitud, posseeixen coneixements teòrics i pràctics de l'ofici, adquirits per mitjà d’una formació sistemàtica o d’una llarga pràctica, realitzant els treballs habituals de l'ofici amb el rendiment adequat.
  • 1.4. Oficial primer: són aquells que, havent superat les corresponents proves d'aptitud i amb total domini de l'ofici, realitzen els treballs que requereixen més cura i delicadesa, amb el rendiment adequat i la màxima economia de material, i que posseeixen capacitat de comandament per a organitzar i controlar el personal al seu càrrec.
  • 2. Telefonistes: són aquells que exerceixen les funcions pròpies de la seva activitat atenent els requeriments de la centraleta telefònica, totalment o en part, i es classifiquen en A i B.
  • 3. Personal de neteja.

(XIII Conveni, article 21)

Tornar al començament de la pàgina

Secció 2a. Ingressos i període de prova

Subsecció 1a

ARTICLE 23. Ingressos. Norma general

Per a l'ingrés del personal, i sense perjudici d'exigir en cada cas els requisits i les condicions necessàries, les entitats sol·licitaran a les oficines d'ocupació els treballadors que necessitin; així mateix comunicaran la finalització dels contractes de treball dels quals siguin part. No obstant això, podran contractar directament quan no hi hagi oficina d'ocupació a la localitat, quan aquesta no els faciliti, en el termini de tres dies, els treballadors sol·licitats, o quan no contractin aquells treballadors que l'oficina els hagi facilitat; en tots aquests casos comunicaran la contractació a l'oficina d'ocupació corresponent. En qualsevol cas, correspon a les entitats la facultat d'elegir el seu personal per raó de la seva especialitat, professió o ofici, que de superar, a més, les proves que, si s’escau, s'estableixin a aquest efecte.

Les convocatòries d'oposicions de caràcter general i públic es comunicaran al comitè d'empresa i delegats de personal, si s’escau. (XIII Conveni, article 22)

Subsecció 2a

ARTICLE 24 . Ingrés. Normes especials

1. Sense perjudici d'allò que disposa l'article anterior, per a l'ingrés en els grups o categories que a continuació s'especifiquen, s'apliquen les següents normes:

  • 1.1. Personal titulat, pericial i d'oficis i activitats diverses: l'entitat concretarà les condicions d'ingrés per a aquest personal. No obstant això, al personal titulat se li exigirà, a més de les condicions generals, estar en possessió del títol acadèmic corresponent que el faculti per exercir la seva professió i estar en condicions per a la seva col·legiació, si així ho exigeix l'entitat. El personal d'oficis i activitats diverses, per la seva part, haurà d'acreditar, a més a més de les condicions generals, els coneixements professionals de l'ofici a contractar mitjançant les proves d'aptitud que l'entitat estimi necessàries.
  • 1.2. Personal ajudant d'estalvi: els ajudants d'estalvi estaran en possessió del certificat oficial d'Ensenyament General Bàsic, o títol equivalent, i superaran les proves d'aptitud que els capacitin per exercir les seves funcions.

    L'edat per a l'ingrés dels grums serà de setze anys, sense que pugi excedir de vint. En les entitats es determinaran les condicions en què podrà realitzar funcions d'ajudant el personal de qualsevol edat que ho desitgi i hagi patit disminució de les seves facultats per seguir en el grup o categoria a què fins aleshores hagi pertangut.

2. En els altres casos en què s'exigeixin proves d'aptitud per a l'ingrés, l'extensió i la intensitat de les proves s'ajustaran a les característiques professionals, intel·lectuals i físiques adequades a la categoria corresponent. (XIII Conveni, article 23)

Subsecció 3a

ARTICLE 25 . Període de prova

1. Podrà concertar-se per escrit un període de prova, la durada del qual no excedirà de sis mesos per als tècnics titulats, ni de tres mesos per als altres empleats, inclòs el personal pericial, excepte per als no qualificats, amb inclusió dels ajudants d'estalvi, en el cas dels quals la durada màxima serà de quinze dies laborables. L'entitat i el treballador estan, respectivament, obligats a realitzar les experiències que constitueixen l'objecte de la prova.

2. Durant el període de prova, l'empleat tindrà els drets i les obligacions corresponents a la seva categoria professional i al lloc de treball que exerceixi, com si fos de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instàncies de qualsevol de les parts durant el seu transcurs.

3. Transcorregut el període de prova sense que s'hagi produït el desistiment, el contracte produirà plens efectes, i es computarà el temps dels serveis prestats en l'antiguitat de l'empleat en la institució.

La situació d'incapacitat laboral transitòria que afecti l'empleat durant el període de prova interromp el còmput, sempre que es produeixi acord entre ambdues parts. (XIII Conveni, article 24)

Subsecció 4a. Normes sobre contractació (capítol 3 del Conveni 95-97)

ARTICLE 26. Contracte d'aprenentatge

Les incorporacions que s'efectuïn sota aquesta modalitat de contractació a partir de l'entrada en vigor del Conveni col·lectiu, a l'empara de la Llei 10/1994 i del Reial decret 2.317/1993, tindran les condicions que es recullen a continuació:

  1. Salari

    Durant el primer any de vigència del contracte, la retribució total anual de l'aprenent serà el 70 % del salari o sou base de l'auxiliar C, computat aquest en l'import equivalent a 16 pagues en la quantia del Conveni col·lectiu.

    Durant el segon any de vigència del contracte, la retribució total anual de l'aprenent serà el 80 % del salari o sou base de l'auxiliar C, computat aquest en l'import equivalent a 16 pagues en la quantia del Conveni col·lectiu.

    Durant el tercer any de vigència del contracte, la retribució total anual de l'aprenent serà el 90 % del salari o sou base de l'auxiliar C, computat aquest en l'import equivalent a 16 pagues en la quantia del Conveni col·lectiu.

  2. Incapacitat temporal

    Les caixes d'estalvi garantiran per als supòsits d'incapacitat temporal dels aprenents, i en els mateixos termes que per al personal fix té establert el Conveni col·lectiu, la cobertura de la retribució que es pacta i en els mateixos percentatges que preveu el Conveni per al personal fix.

  3. De les millores existents en les entitats per als aprenents

    Per al supòsit que alguna entitat tingui establertes millores econòmiques de qualsevol naturalesa per aquesta modalitat de contractació, les quantitats que resultin de l’aplicació d’aquestes regles, absorbiran i compensaran, fins on arribi, les majors contraprestacions que per remuneració, formació o qualsevol altre concepte o prestació puguin tenir fixades las caixes afectades per aquest Conveni, sense que en cap cas representi suma o addició de quantitats.

  4. Continuïtat en la prestació de l’aprenent ja com a personal de plantilla

    Per als casos de continuació en la prestació laboral, una vegada esgotada la durada màxima del contracte d'aprenentatge, s’estableix la següent retribució total anual per als quart, cinquè i sisè anys de vinculació ja com a personal fix: per al quart any, 16 pagues del salari o sou base de l’auxiliar B, que és la seva categoria; per al cinquè any, 17 pagues del salari o sou base de l'auxiliar B, i per al sisè any, 18 pagues del salari o sou base de l'auxiliar B. En el setè any de contractació es percebrà la retribució que estableixi el Conveni col·lectiu de les caixes d'estalvi per a l'auxiliar A, que serà la seva categoria.

En el supòsit que la conversió del treballador a fix de plantilla es faci amb anterioritat que s’esgoti la durada màxima legal del contracte d’aprenentatge, això no significarà cap mena de variació en els criteris sobre la carrera professional, si bé s’avançarà en la mateixa proporció el període de normalització del nombre de pagues del Conveni col·lectiu per referència al salari de la corresponent categoria professional. Com a exemple, això comporta, per a un treballador que passi a la condició de fix de plantilla en acabar el primer any d’aprenentatge a través del nivell C de la categoria d’auxiliar, les condiciones salarials següents: el segon any de la seva vinculació a la caixa percebrà 16 pagues d’auxiliar C; el tercer any, 17 pagues d’auxiliar C; el quart any, 18 pagues d’auxiliar B; el cinquè any percebrà la retribució que estableixi el Conveni col·lectiu de les caixes d’estalvi per a l’auxiliar B, i el setè any percebrà la retribució que estableixi el Conveni col·lectiu de les caixes d’estalvi per a l’auxiliar A.

(Conveni 95-97, article 17)

ARTICLE 27. Altres formes d'accés

La retribució que s'acorda per a aquells treballadors que s'incorporin a les entitats, a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni, qualsevol que sigui la forma de contractació, és la següent:

  • durant el primer any de contractació percebrà 16 pagues de l'import del salari base de la categoria que tingui,
  • durant el segon any de contractació percebrà 17 pagues de l'import del salari base de la categoria que tingui,
  • durant el tercer any de contractació percebrà 18 pagues de l'import del salari base de la categoria que tingui.

Per al supòsit que prossegueixi sense solució de continuïtat després d'esgotar els tres anys de vinculació, temporal o fixa, el treballador percebrà el nombre de pagues que estableixi el Conveni col·lectiu per a la categoria que tingui. (Conveni 95-97, article 18)

ARTICLE 28. Adaptació dels sistemes pactats de retribució a les caixes afectades pel Conveni col·lectiu

Quan en alguna de les caixes afectades per aquest Conveni hi hagi un sistema de remuneració recollit en pacte d'empresa, que fixi un nombre de pagues superior a les previstes amb caràcter general a l'EECA, la seva suma total que s'haurà de pagar, en qualsevol dels sistemes d'accés a la plantilla recollits en aquest Conveni, guardarà estricta proporció amb la reducció operada sobre 18,5 pagues, per a cada un dels tres primers anys de la relació laboral amb l'entitat, tret del període del contracte d'aprenentatge.

L'abonament d'aquestes quanties podrà fer-se mantenint el nombre total de pagues, reduint la seva quantia en la proporció corresponent o, alternativament, reduint el seu nombre en la mateixa proporció.

Qualsevol altre concepte de remuneració amb origen en pacte, o no, que complementàriament pugui existir se seguirà regint per la seva pròpia regulació. (Conveni 95-97, article 19)

Tornar al començament de la pàgina

Secció 3a. Ascensos

Subsecció 1a

ARTICLE 29. Normes generals

1. Els ascensos de categoria professional es produiran tenint en compte l'aptitud de l'empleat demostrada mitjançant les corresponents proves de capacitació, i/o la seva idoneïtat per a l'acompliment del lloc de treball.

2. Els augments per ascens es meritaran des de la data de la prestació efectiva dels serveis en la nova categoria o lloc de treball. Les entitats estan obligades a cobrir, si és per a caps, o a convocar, si és per a oficials, la vacant produïda en un termini de sis mesos des d'aquesta última data.

3. Les convocatòries de les oposicions seran acordades pel Consell d'Administració de les entitats, que designarà un tribunal en la composició del qual estarà inclosa la corresponent representació laboral. L'esmentada representació laboral s'establirà de la manera següent:

  • les institucions designaran un oficial primer de la pròpia plantilla, quan es tracti de cobrir places d'auxiliars, i un cap per als exàmens d'oficials, dins d'una terna que proposi el Comitè Intercentres, el Comitè d'Empresa o els delegats de personal, quan no n’hi hagi,
  • aquest tribunal tindrà cura de jutjar els exàmens de totes les places que es convoquin, i la seva funció és garantir el compliment de les normes de la convocatòria en tot el procés de selecció.

4. L'ascens del personal administratiu i de gestió es produirà d'acord amb allò que s'ha establert en aquest article, excepte en els supòsits especials que es regulen en la subsecció següent. (XIII Conveni, article 25)

ARTICLE 30. Categories creades pel XIII Conveni col·lectiu

- Auxiliars:

a) L'actual categoria d'auxiliar (article 17 EECA) s'estructurarà en tres nivells: el d'entrada, que es denominarà C; el B, que s'assolirà transcorreguts tres anys de permanència en el nivell C, i l'A, al qual s'accedirà per la permanència de tres anys en el nivell B.

La retribució que percebran els empleats adscrits a qualsevol dels tres nivells d'aquesta categoria serà la que per a cada un d'ells figura a l'escala salarial d'aquest Conveni.

Els períodes de permanència en cada un dels nivells per assolir el superior, no es consideraran a efectes d'increment per antiguitat (triennis).

b) Els empleats que, en entrar en vigor aquest Conveni, tinguin la categoria d'auxiliar i acreditin tres o més anys d'antiguitat en la categoria i menys de sis, els serà reconegut el nivell B, compensant l'increment salarial corresponent l'import dels triennis perfeccionats com a auxiliar fins on arribin, computant l'excés sobre tres anys per tal d'assolir, si s'escau, el nivell d'auxiliar A.

Així mateix, els auxiliars que acreditin, dins d'aquesta categoria, sis o més anys d'antiguitat a la caixa, assoliran el nivell d'auxiliar A, compensant l'increment salarial l'import dels triennis perfeccionats com a auxiliar, fins on arribi, i computant l'excés sobre sis anys a l'efecte de meritació de triennis.

Des d'aquesta categoria a qualsevol de les superiors es farà promoció d'acord amb els procediments establerts a l'article 25 de l'EECA (article 29 del present text refós).

(Conveni 90-91, article 18, auxiliars)

- Ajudants:

S'actuarà amb la categoria d'ajudants de la mateixa manera que s'ha assenyalat anteriorment per als auxiliars. Es creen tres nivells dins d'aquesta categoria: ajudants A, B i C.

Serà ajudant C (o d'entrada) el del nivell retributiu inferior. Quan hagi estat tres anys en aquest nivell passarà a ajudant B, i assolirà el nivell A després de tres anys de permanència en el B. En qualsevol cas es meritaran triennis a partir de l'acreditació de sis anys dins de la categoria, és a dir, a partir del moment en què se assoleix el nivell A.

La retribució que percebran els empleats adscrits a qualsevol dels tres nivells d'aquesta categoria serà la que per a cadascun d'ells figura a l'escala salarial d'aquest Conveni. (Conveni 90-91, article 18, ajudants)

- Telefonistes:

El telefonista B serà A després de tres anys en el nivell de telefonista B i meritarà triennis a partir d'aquest moment. Als efectes de la posada en pràctica d'aquestes mesures, es tindrà en compte l'antiguitat que acreditin els treballadors que actualment tenen la categoria de telefonista B.

(Conveni 90-91, article 18)

- Peó d'oficis diversos:

El peó d'oficis diversos, després de tres anys de permanència en aquesta categoria, passarà a ser ajudant d'oficis diversos, i meritarà triennis a partir d'aquest moment. A efectes de la posada en pràctica d'aquestes mesures, es tindrà en compte l'antiguitat que acreditin els treballadors que actualment tenen la categoria de peó d'oficis diversos.

(Conveni 90-91, article 18)

Subsecció 2a. Normes especials

ARTICLE 31. Directors, caps i delegats de sucursal

1. Els directors generals seran designats de conformitat amb allò que s'ha disposat en l'art. 13 del XIII Conveni (article 14 de la present refosa).

2. Els directors i delegats de sucursal seran, en tot cas, de lliure designació per l'entitat.

3. Les vacants de cap, amb la sola excepció de les assenyalades en el punt anterior, es proveiran lliurement per les caixes d'entre el seu personal. De cada quatre places de cap, exceptuades les corresponents al punt 2 que restin vacants, podrà designar-se’n una per concurs-oposició entre persones que no pertanyin a la plantilla de la institució, tenint preferència a aquest efecte, en igualtat de la resta de condicions, el personal que hagi servit en altres entitats de la mateixa classe.

Produïdes les vacants de les places indicades, les entitats les faran públiques per al coneixement general dels empleats.

Les institucions podran establir un període d'acreditació de tres mesos per a l'efectivitat del nomenament com a cap. Complit satisfactòriament aquest període, es produirà vacant en l'anterior categoria, i s’adquirirà definitivament la nova; en tot cas, es computarà el temps servit, bé en l'anterior categoria, si s’hi torna, bé en la nova, si es confirma.

(XIII Conveni, article 26)

ARTICLE 32. Titulats

Sense perjudici de la lliure designació atribuïda a les entitats, es comunicarà en primer lloc al personal la creació de vacants d'aquestes categories professionals amb objecte que aquells que reuneixin els requisits exigits en cada cas tinguin opció a sol·licitar-les.

(XIII Conveni, article 27)

ARTICLE 33. Ascensos. Personal ajudant d'estalvi

1. Els conserges o sots-conserges, si s’escau, seran elegits entre el personal ajudant d'estalvi de cada caixa que acreditin la seva capacitat mitjançant concurs de mèrits o prova d'aptitud. La igualtat de mèrits serà resolta a favor de la major antiguitat en la institució.

2. El personal ajudant d'estalvi podrà sol·licitar l'ascens a oficial primer i segon per capacitació, una vegada prestats dos anys de serveis a l'entitat.

3. El personal ajudant d'estalvi que passi al grup professional de personal administratiu i de gestió, seguirà percebent el mateix sou si fos superior a aquell que li correspon com a tal empleat i el conservarà fins que, per antiguitat en aquest grup, sobrepassi aquell sou.

  1. Els grums que hagin prestat serveis per a la caixa durant dos anys promocionaran a la categoria professional d'ajudant.

(XIII Conveni, article 28)

ARTICLE 34. Ascensos. Personal d'oficis i activitats diverses

D'acord amb les necessitats del servei es podrà fer promoció dins d'aquest grup professional mitjançant proves d'aptitud.

(XIII Conveni, article 29.1).

Tornar al començament de la pàgina

Secció 4a. Plantilla

ARTICLE 35. Normes generals. Percentatges

La plantilla serà fixada segons les necessitats i organització de cada entitat, i es precisarà, a més a més, la de cada sucursal i dependència, concretant el personal en els seus diferents grups, classes, categories i nivells.

El nombre de caps en les distintes categories no pot ser inferior al 12 per 100 del total que integri el grup del personal administratiu i de gestió, excloent aquestes categories de caps. El nombre d'oficials superiors tampoc no pot ser inferior al 3 per 100 del total del grup esmentat, amb exclusió a més a més dels caps dels mateixos oficials superiors. Un altre 14 per 100 de la plantilla d'oficials segons i d'auxiliars s’ha de reservar per als oficials primers per capacitació i un 16 per 100 més sobre la plantilla d'auxiliars, per a oficials segons per capacitació.

(XIII Conveni, article 30)

ARTICLE 36. Normes de còmput dels percentatges

Per als percentatges d'oficials tant primers com segons per capacitació, no es compten tots els que assoleixin les categories d'oficials primers i segons pel transcurs del temps previst en la disposició transitòria 3a. D’aquesta manera, una vegada complit aquest temps, els oficials primers i segons per capacitació no figuraran en el seu respectiu percentatge.

Per al càlcul dels percentatges, tant de caps com d'oficials, a la base de còmput només es té en compte fins al 31 de desembre de 1988 el personal de plantilla ingressat a les caixes amb anterioritat a la data d'entrada en vigor del present Conveni col·lectiu.

A partir de gener de 1989 aquesta base de còmput és la corresponent a la plantilla que hi hagi cada final d'any. I per als percentatges d'oficials, tant de primers com de segons, es compten tots els que tinguin aquestes categories fins i tot quan s'hagin produït per antiguitat. (XIII Conveni, article 31)

ARTICLE 37. Publicitat de les plantilles i reclamacions

1. Cada institució ha de publicar anualment la seva plantilla, la classificació de sucursals i la relació del personal. Aquesta relació, que s’ha de donar a conèixer als interessats abans de l'1 de març, expressa les dades següents: edat, categoria, anys de servei en aquesta categoria i en l'entitat, salari base i destí. La composició de la plantilla s’ha de comunicar als representants legals dels empleats i s’ha d’exposar al tauler intern d'anuncis com a mínim durant trenta dies naturals. L’empleat té dret en qualsevol moment a dirigir-se al cap de la dependència de personal sol·licitant de veure aquesta relació.

2. Dins del termini de trenta dies naturals següents a la data en què s’hagi acabat el termini establert en el paràgraf anterior, el personal pot fer les observacions que cregui oportunes en defensa dels drets no reconeguts en aquella relació davant la direcció de l'entitat. Les institucions han de resoldre el que correspongui pel que fa a les reclamacions plantejades en el termini de trenta dies naturals.

(XIII Conveni, article 32)

Tornar al començament de la pàgina

Secció 5a. Tasques de categoria superior i inferior

ARTICLE 38.

1. L'empleat que realitzi funcions de categoria superior a les que corresponguin a la categoria professional que tingui reconeguda, per un període superior a sis mesos durant un any, o vuit durant dos anys, pot reclamar davant la direcció de la institució la classificació professional adequada.

2. Contra la negativa de la institució i amb un informe previ del Comitè o, en el seu cas, dels delegats de personal, pot reclamar davant la jurisdicció competent.

3. Quan s'exerceixin funcions de categoria superior, però no s’escaigui legalment o convencionalment l'ascens, l'empleat té dret a la diferència retributiva entre la categoria assignada i la funció que efectivament desenvolupi.

Si per necessitats peremptòries o imprevisibles de l'activitat productiva, la direcció necessita adreçar un empleat a tasques corresponents a categoria inferior a la seva, només pot fer-ho pel temps imprescindible, li ha de mantenir la retribució i els altres drets derivats de la seva categoria professional i ho ha de comunicar als seus representants legals.

(XIII Conveni, article 33)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL IV. Formació professional

ARTICLE 39. Formació i capacitació dels empleats

1. Atesa la constant evolució de les tècniques que s’apliquen a les entitats d'estalvi en el desenvolupament de les seves funcions, es considera d'interès l'assistència del personal a escoles de formació i capacitació professional per a potenciar al màxim els recursos humans de què disposa, en coordinació amb l'Escola Superior de Caixes d'Estalvis o bé l'assistència del personal de les caixes a aquesta Escola Superior.

2. Les caixes poden establir convenis amb l'Instituto Nacional de Empleo per a la formació i capacitació del seu personal, així com en matèria professional especialitzada amb l'Escola Superior de Caixes d'Estalvi, o en matèria sociolaboral i en l'esfera de la seva competència estatutària amb ACARL.

(XIII Conveni, article 34)

ARTICLE 40. Promoció i formació professional en el treball

Els empleats tenen dret:

1. Al gaudi dels permisos necessaris per concórrer a exàmens. També a una preferència de triar torn de treball, dins dels que hi hagi establerts en el departament o secció a què pertanyi l'empleat, si aquest és el règim instaurat en l'entitat, quan cursi amb regularitat estudis per a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional.

2. A l'adaptació de la jornada ordinària de feina per a l'assistència a cursos de formació professional o a la concessió del permís oportú de formació o perfeccionament professional amb reserva del lloc de treball.

(XIII Conveni, article 35)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL V. Jornada, vacances i permisos

ARTICLE 41. Jornada i horaris

1. Extensió de la jornada: S'acorda establir una jornada anual de 1.680 hores de treball efectiu, de les quals 15 han de ser per a la formació, temps de treball que s'estableix en funció de les retribucions del capítol II del Conveni 92-94 (capítol VI d'aquesta refosa), sense perjudici d'allò que s'ha establert en el punt 4 d'aquest article.

S’han de respectar les jornades que en còmput anual siguin inferiors a la que s’estableix aquí. És necessari ajustar el còmput de la jornada particular en cada institució al marc horari fixat en la present regulació i cal garantir, en qualsevol cas, el servei a la tarda laborable, preveient els límits dins dels quals es comprendrà la prestació laboral.

No es produirà reducció de jornada anual en aquells casos d'entitats amb jornades inferiors a l'establerta amb caràcter general en aquest apartat.

(Conveni 92-94, article 18).

Queden exclosos d'aquest horari el personal directiu i el col·laborador a les seves ordres immediates que per circumstàncies específiques es consideri necessari per als treballs administratius o de simples desplaçaments.

Així mateix, s'exceptua el dia en què l'entitat tanqui el seu exercici econòmic, que prestarà la seva col·laboració el personal destinat a tal efecte.

(XIII Conveni, article 36)

2. Horari: Per al compliment de la jornada de treball anual anteriorment assenyalada, l'horari de cada entitat ha d’estar comprès dins dels límits que a continuació s'assenyalen:

    * En el període d'1 d'octubre a 31 de maig: quatre dies a la setmana (dilluns, dimarts, dimecres i divendres) de vuit a quinze hores. Dijous, de vuit a catorze trenta i de setze trenta a vint hores.

    * En el període entre el dia 1 de juny i el 30 de setembre, de dilluns a divendres de vuit a quinze hores. (VEGEU DECISIÓ INTERPRETATIVA SEGONA, CONVENI 92-94, A L’APÈNDIX)

3. Coincidència del dijous en festiu: La coincidència en festiu del dijous laborable no representa reducció de la jornada laboral anual. En el seu cas, la redistribució de l'horari resultant es farà dins dels límits horaris establerts en l'apartat anterior.

4. Entrada en vigor: La jornada i el marc horari regulats en aquest precepte entren en vigor a partir del dia 1 d'octubre de 1992.

5. Queda derogat el punt 3 de l'article 36 de l'EECA.

6. Jornades singulars: L'apartat 6 de l'article 36 de l'EECA queda redactat com segueix: "Les caixes poden establir jornades singulars sempre que així s'acordi entre les parts afectades i sense que en cap cas excedeixin els límits fixats en el punt 1 anterior, tenint present la jornada que es pacta en aquest conveni. Aquestes jornades singulars poden establir-se en els següents supòsits: estranger, oficina de canvi de moneda, oficines en llocs d'intens trànsit de personal en què, per la seva pròpia naturalesa, els serveis generals de les caixes en horari distint de l'habitual trobin la seva justificació: ports, aeroports, llocs fronterers, grans estacions de ferrocarril, grans centres comercials i grans centres hospitalaris". (Conveni, 92-94, article 18)

7. El personal vinculat a les caixes d'estalvis per contractes temporals, a temps parcial, en pràctiques i per formació es regeix en matèria de jornada i horari per allò que s'hagi pactat en el seu contracte individual. Així mateix, i respectant en tot cas la jornada anual pactada, el règim d'horari del personal d'informàtica, vigilància, porteria i, en general, el del treball a torns, es regiran per les seves jornades especials. (VEGEU DECISIÓ INTERPRETATIVA TERCERA, CONVENI 92-94, A L’APÈNDIX)

8. Sense perjudici de la jornada anual pactada en aquest article, el Dissabte Sant serà gaudit com a festiu pels empleats de les caixes d'estalvis. (XIII Conveni, article 36)

ARTICLE 42. Hores extraordinàries

El càlcul de l'import de les hores extraordinàries es farà d’acord amb allò que s'ha disposat en el Decret 2380/1973, de 17 d'agost (R.1810, 1922 i N.Dicc. 7302), sobre ordenació del salari tenint en compte les següents normes:

    * 1. Es prohibeix realitzar hores extraordinàries als menors de 18 anys.

    * 2. Cada hora de treball que es realitzi sobre la duració màxima de la jornada ordinària de treball, s'ha d’abonar amb un increment del 75 per 100 sobre el salari que correspondria a cada hora ordinària.

    * 3. No es tindrà en compte per al còmput del nombre màxim de les hores extraordinàries autoritzat l'excés de les treballades per prevenir o reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents.

    * 4. Al marge d'allò que s'ha assenyalat en l'apartat anterior, el nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a dos al dia, quinze al mes i cent a l'any.

    * 5. La realització d'hores extraordinàries es registrarà dia a dia i es totalitzarà setmanalment.

    * 6. Es prohibeix la realització d'hores extraordinàries en el període nocturn.

    * 7. La prestació de treball en hores extraordinàries serà voluntària. (XIII Conveni, article 37)

ARTICLE 43. Hores extraordinàries de caràcter estructural

1. Les parts acorden qualificar com a hores extraordinàries de caràcter estructural les que s’esmenten a continuació:

    * Cobrir períodes punta de treball per canvi tecnològic durant els dos primers mesos.

    * Substitució d'absències imprevistes

    * Incidència en el manteniment d'equips i instal·lacions de caràcter extraordinari.

    * Caiguda del sistema informàtic.

    * Les realitzades amb motiu del tancament de cada exercici anual.

Aquestes hores tindran el règim jurídic que es deriva de les normes a elles aplicables.

2. Pel que fa referència a la cotització a la Seguretat Social per aquestes hores extraordinàries de caràcter estructural, cal aplicar allò que s'ha establert en cada moment per les disposicions de caràcter general que regulen aquesta matèria. (XIV Conveni, article 19)

ARTICLE 44. Torns de treball

1. De conformitat amb les normes establertes, les caixes poden implantar torns de treball de tarda o de nit, fora de l'horari normal, sense que aquests torns sobrepassin en cap cas la jornada màxima que estigui fixada per a la resta del personal de la mateixa caixa. Les plantilles d'aquests torns es poden nodrir amb el personal contractat expressament per a un torn determinat o bé en règim de torns per rotació.

2. En el cas de torns per rotació, s’han de programar per un període mínim de tres mesos, de forma que qualsevol empleat no repeteixi el torn fins que hagi completat el cicle la totalitat de la plantilla subjecta a torn.

Els interessats han de conèixer amb l'antelació mínima de deu dies hàbils, excepte casos de força major, els canvis o modificacions que puguin fer-se en la programació prevista. (XIII Conveni, article 38)

ARTICLE 45. Vacances anuals

1. Dins de la necessària adaptació tècnica a la nova distribució horària establerta a l'article 18.2 del de l'any 92-94 (article 41.2 de la present refosa) i sense que es pugui produir disminució dels dies efectius de vacances respecte dels fixats en convenis precedents d'eficàcia general, tot el personal de les caixes d'estalvis gaudirà de 24 dies hàbils de vacances retribuïdes, de la categoria laboral que sigui. Aquells empleats que, bé per contracte individual, bé per pacte col·lectiu, gaudeixin d'un nombre superior de dies de vacances mantindran el seu règim actual. A aquests efectes, els dissabtes es consideraran no hàbils. Queda derogat, per consegüent, el paràgraf segon del punt 2 de l'article 19 del per als anys 1990 i 1991.

(Conveni 92-94, article 19)

El personal que presti serveis a les Illes Canàries i que gaudeixi de les seves vacances a la península, tindrà una ampliació de cinc dies naturals en el seu període de vacances.

Les vacances del personal que faci menys d'un any que treballa a l’entitat seran concedides al mes de desembre i en proporció al total de dies treballats a l'any. Cal seguir un criteri idèntic amb el personal més antic que, per servei militar o altres causes, interrompi el seu treball dins de l'any. Per a aquest efecte només compten els dies en què hagi efectuat la jornada legal. En tot cas, la caixa i l'empleat poden convenir la divisió en dos del període de vacances.

2. El període hàbil per al gaudi de vacances és el comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre. Les entitats han d’establir per a cada oficina el quadre de vacances del personal i han de vetllar que els serveis quedin degudament coberts i que es puguin atendre els seus desitjos. En els torns de vacances, els empleats amb responsabilitats familiars tenen preferència perquè les seves vacances coincideixin amb els períodes de vacances escolars i, dins d'aquesta situació, o si no hi hagués empleats així, cal resoldre la preferència dins de la categoria a favor dels qui tinguin major antiguitat a la institució.

La preferència a favor dels empleats amb responsabilitats familiars no implica l'elecció d'un torn determinat sinó, únicament, que les seves vacances es gaudeixin dins dels límits del període de vacances escolars. Respectant aquest requisit, l'elecció del torn concret dins d’aquest període s’ha de resoldre en favor de la major antiguitat dins de cada categoria, encara que els empleats sol·licitants no tinguin responsabilitats familiars.

3. El personal de les caixes ha de conèixer les dates en què els corresponen les vacances dos mesos abans, com a mínim, del començament del seu gaudi. Si no hi ha acord entre les parts, la Magistratura de Treball, de conformitat amb el procediment sumari i preferent que regula l'article 116 del Reial decret legislatiu 1568/1980, de 13 de juny (R.1719), fixarà la data que correspon i la seva decisió no es podrà recórrer.

Complert el preavís de dos mesos d'antelació a què es refereix el paràgraf anterior, l'acord sobre el calendari de vacances serà executiu, i aquesta executivitat no se suspèn pel simple anunci de la intenció de reclamar davant la Magistratura, ni per interposició de la demanda davant seu, sinó només per sentència contrària. (XIII Conveni, article 39)

ARTICLE 46. Descans setmanal i guàrdies

1. Els empleats tenen dret a un descans setmanal de dia i mig ininterromput que, com a regla general, comprendrà la tarda del dissabte o, si s’escau, el matí del dilluns, i el dia complet del diumenge, sense perjudici del règim de descans específic que s'acordi o s'estableixi per contracte individual de treball o per permís exprés de l'autoritat laboral.

2. Els diumenges i dies festius, el personal ajudant d'estalvi, a excepció dels grums, farà guàrdia per l'ordre que estableixi la direcció de l'entitat. Les guàrdies són sempre de vuit hores, o de la diferència entre les hores treballades en funcions pròpies de la seva feina i el límit de vuit hores. Durant aquestes hores el personal és obligat a realitzar, excepte els diumenges i festius, els treballs propis de la seva categoria. A qui tingui guàrdia en diumenge o festa laboral, el descans setmanal compensatori se li concedirà un dia que no sigui dissabte. No és possible, excepte casos excepcionals, la compensació en metàl·lic per la impossibilitat del seu gaudi.

A cada empleat d’aquest grup se li anota el temps de les guàrdies que realitzi, que són sempre de vuit hores, i el que excedeixi de la jornada normal dels altres empleats. Aquest personal té dret a un dia addicional de descans, quan el temps anotat arribi, per acumulació dels excessos, a un nombre equivalent d'hores al de la jornada normal, o que, mensualment, se li aboni la part proporcional del seu sou i dels seus triennis meritats que corresponguin estrictament a l'excés de temps treballat. L'opció entre les dues formes de compensació assenyalades correspon a l'ajudant d'estalvi, que l'exercirà una sola vegada durant el període de vigència del Conveni. Aquesta opció es refereix, únicament i exclusivament, al temps d'excés sobre la jornada normal i la de les guàrdies, i no al descans compensatori per guàrdies, respecte del qual cal atenir-se a allò que s'ha disposat en el paràgraf anterior d'aquest apartat.

Als vigilants nocturns, que segueixen amb la jornada de vuit hores, se'ls abonarà mensualment la part proporcional dels seus sous i dels seus triennis meritats que correspondran estrictament al temps de treball. (XIII Conveni, article 40)

ARTICLE 47. Treball nocturn

Les hores treballades durant el període comprès entre les deu de la nit i les sis del matí, tret que el salari s'hagi establert atenent que el treball sigui nocturn per la seva pròpia naturalesa, tindran una retribució específica incrementada de conformitat amb allò que s'ha previst a l'article 49 de l'EECA (55 de la present refosa). (XIII Conveni, article 41)

ARTICLE 48. Permisos

1. L'empleat, si avisa prèviament i ho justifica, pot absentar-se del treball amb dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:

    * a) Quinze dies naturals en cas de matrimoni.

    * b) Dos dies en els casos de naixement de fills o malaltia greu o mort de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan, per aquest motiu, l'empleat necessiti fer un desplaçament, el termini serà de quatre dies.

    * c) Un dia per al trasllat del domicili habitual.

    * d) Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal. Quan consti en una norma legal o convencional un període determinat, es complirà allò que s’hi regula quant a la duració de l'absència i a la compensació econòmica. Quan el compliment del deure abans esmentat representi la impossibilitat de la prestació del treball en més del 20% de les hores laborals en un període de tres mesos, l'entitat pot passar l'empleat afectat a la situació d'excedència forçosa. En el supòsit que el treballador, per compliment del deure o del càrrec, percebi una indemnització, se li descomptarà aquest import del salari a què tingui dret a l'entitat.

    * e) Per realitzar funcions sindicals o de representació del personal en els termes establerts legalment o convencionalment.

    * f) Les empleades, per lactància d'un fill menor de nou mesos, tenen dret a una hora d'absència de la feina, que es pot dividir en dues fraccions. També, per la seva voluntat, pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada normal de mitja hora.

    * g) Els qui, per raons de guarda legal, tinguin a la seva atenció directa algun menor de sis anys o un disminuït físic o psíquic que no exerceixi una altra activitat retribuïda, té dret a una reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari, entre un mínim d’un terç i un màxim de la meitat de la seva duració.

2. Sense perjudici de l'apartat anterior, les caixes poden concedir, en casos extraordinaris i ben acreditats, permisos pel nombre de dies necessaris, si s’avisa i es justifica prèviament, sempre que no excedeixin de deu l'any. (XIII Conveni, article 42)

ARTICLE 49. Permisos sense sou

No obstant això que s'ha previst en l'article anterior, en casos extraordinaris i degudament justificats, les caixes poden concedir permisos sense sou per un màxim de sis mesos. L'empleat ha de formular la seva sol·licitud a l'entitat amb un mínim de set dies d'antelació a la data de començament del permís sol·licitat. Aquest es pot gaudir una sola vegada cada quatre anys. (XIII Conveni, article 43)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL VI. Retribucions

Secció 1a. Estructura legal del salari

ARTICLE 50. Conceptes salarials (XIV Conveni, article 7)

L'estructura legal del salari a les caixes d'estalvis es compon de la següent forma:

Sou o salari base.

Complements del salari base:

    * a) Antiguitat.

    * b) Complements de lloc de treball.

    * c) Complements de qualitat i quantitat de treball.

    * d) Pagues estatutàries: d'estímul a la producció i de participació en els beneficis dels resultats administratius.

    * e) Altres complements de venciment periòdic superior al mes.

    * f) Plus de residència. (XIII Conveni, article 44)

Secció 2a. Salari o sou base

ARTICLE 51. Escala salarial (salari o sou base)

L'escala salarial vigent a 31 de desembre de 1994, actualitzada d’acord amb allò que s'ha establert a l'article 8.12 de l'anterior , s’incrementa en cada un dels tres anys a què s'estén aquest article, en la forma següent:

    * Any 1995: Increment de l’IPC real de l'any 1995 menys tres quarts de punt.

    * Any 1996: Increment de l’IPC real de l'any 1996 menys mig punt.

    * Any 1997: Increment de l’IPC real de l'any 1997.

    * Per dur a terme la revisió de l'escala salarial que es pacta en aquest article, s’ha de fer de la següent manera per a cada un dels anys 1995, 1996 i 1997:

Any 1995

1. L'escala salarial vigent a 31 de desembre de 1994, referida a dotze mensualitats, s'incrementa, provisionalment, per al període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1995, d’un 2,75% amb efectes retroactius des del primer de gener de l’any esmentat. En conseqüència, la taula salarial és la que figura a continuació. Aquesta retroactivitat no és aplicable als treballadors l'extinció del contracte de treball dels quals s'hagi produït amb anterioritat a la data de la firma del present :

Categories Taula vigent Increment prov (2,75% - 1995)
Cap de primera 3.671.587 3.772.556
Cap de segona 3.228.130 3.316.904
Cap de tercera 2.717.828 2.792.568
Cap de quarta 2.412.038 2.478.369
Cap de cinquena 2.280.789 2.343.511
Cap de qua 2.476.982 2.545.099
Cap de quarta B 2.412.038 2.478.369
Cap de cinquena A 2.346.416 2.410.942
Cap de cinquena B 2.280.789 2.343.511
Cap de sisena A 2.241.376 2.303.014
Cap de sisena B 2.208.263 2.268.990
Oficial superior 2.135.738 2.194.471
Oficial primer 2.038.982 2.095.054
Oficial segon (3 anys) 1.867.528 1.918.885
Oficial segon 1.779.929 1.828.877
Auxliar A 1.587.395 1.631.048
auxiliar B 1.511.804 1.553.379
Auxiliar C 1.356.984 1.394.301
Conserge 1.717.324 1.764.550
Sots-conserge 1.615.436 1.659.860
Ajudant A (ant.ordenança 1er.) 1.563.839 1.606.845
Ajudant A (ant.ord. entrada) 1.489.368 1.530.326
Ajudant C 1.312.885 1.348.989
Grum (18 anys) 997.618 1.025.052
Grum (entrada) 625.150 642.342
Titulat superior A 2.738.789 2.814.206
Titulat superior B 2.280.789 2.343.511
Titulat mig A 2.253.416 2.315.385
Titulat mig B 2.073.449 2.130.469
Telefonista A 1.534.284 1.576.477
Telefonista B 1.344.267 1.381.234
Of. 1er. of. diversos 1.648.970 1.694.317
Of. 2n. of. diversos 1.562.885 1.605.864
ajudant of. diversos 1.411.678 1.450.499
Peó ofcicis diversos 1.286.730 1.322.115
Personal de neteja 1.086.470 1.116.348

2. Personal d’informàtica: les retribucions del personal d'informàtica a què es refereix l'Ordre ministerial de 7 de novembre de 1977 s'obtenen pel mateix procediment assenyalat anteriorment, prenent com a base l'escala que resulta de l'aplicació de les disposicions corresponents.

3. Revisió salarial: després que l'INE faci públic, amb caràcter definitiu, l’IPC real de l'any 1995, i als efectes de complir l'increment salarial acordat per a l'any 1995, les caixes d'estalvis han de regularitzar amb efectes d'1 de gener de 1995 els imports de l'escala salarial del conveni, d'acord amb les diferències, en excés o en defecte, que puguin resultar de l'aplicació provisional efectuada en consonància a l'apartat 1. I serveix, en conseqüència, com a base de càlcul per a l'increment salarial de 1996.

La present revisió, si té lloc, girarà, també, s’escau, sobre el plus d'ajudants d'estalvi en funcions de finestreta i el plus de xofers.

4. Clàusula de garantia: es garanteixen en totes les caixes les quantitats anuals absolutes que resulten per a cada categoria professional com a conseqüència de l'increment percentual del IPC real per a 1995 menys tres quarts de punt d'acord amb allò que s'ha establert en els apartats 1 i 3, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes a l'EECA.

Any 1996

5. L'escala salarial anual vigent a 31 de desembre de 1995, referida a dotze mensualitats, per al període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1996, s'incrementarà provisionalment en l’IPC previst pel Govern de l'Estat espanyol per al citat any menys mig punt, i la seva efectivitat serà a partir del dia 1 de gener de 1996. Aquesta retroactivitat no s'aplica, així mateix, als treballadors el contracte de treball dels quals s'hagi extingit amb anterioritat a la data de la firma d'aquest .

6. Personal d'informàtica: les retribucions del personal d'informàtica, a què es refereix l'Ordre ministerial de 7 de novembre de 1977, s'obtenen pel mateix procediment assenyalat anteriorment, prenent com a base l'escala que resulta de l'aplicació de les disposicions corresponents.

7. Revisió salarial: a partir que l'INE faci públic, amb caràcter definitiu, l’IPC real de l'any 1996, i als efectes de donar compliment a l'increment salarial acordat per a l'any 1996, les caixes d'estalvis han de regularitzar amb efectes d'1 de gener de 1996 els imports de l'escala salarial del conveni, d'acord amb les diferències, en excés o en defecte, que puguin resultar de l'aplicació provisional efectuada d’acord a l'apartat 5, i serveix, per consegüent, com a base de càlcul per a l'increment salarial de 1997. La present revisió, si té lloc, girarà, també, si s’escau, sobre el plus d'ajudants d'estalvi en funcions de finestreta i el plus de xofers.

8. Clàusula de garantia: es garanteixen a totes les caixes les quantitats anuals absolutes que resulten per a cada categoria professional com a conseqüència de l'increment percentual de l’IPC real per a 1996 menys mig punt, d'acord amb allò que s'ha establert en els apartats 5 i 7, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes a l'EECA.

Any 1997

9. L'escala salarial vigent a 31 de desembre de 1996, referida a dotze mensualitats, s'incrementarà provisionalment per al període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1997, de l’IPC previst pel Govern de l'Estat espanyol per al citat any, i la seva efectivitat serà a partir del dia 1 de gener de 1997.

10. Personal d'informàtica: les retribucions del personal d'informàtica, a què es refereix l'Ordre ministerial de 7 de novembre de 1977, s'obtenen pel mateix procediment assenyalat anteriorment, prenent com a base l'escala que resulta de l'aplicació de les disposicions corresponents.

11. Revisió salarial: a partir que l'INE faci públic, amb caràcter definitiu, l’IPC real de l'any 1997, i als efectes de donar compliment a l'increment salarial acordat per a l'any 1997, les caixes d'estalvis han de regularitzar amb efectes d'1 de gener de 1997 els imports de l'escala salarial del conveni, d'acord amb les diferències, en excés o en defecte, que puguin resultar de l'aplicació provisional efectuada d’acord a l'apartat 9, i serveix, per consegüent, com a base de càlcul per a l'increment salarial de 1998.

La present revisió, si es produeix, girarà, també, si s’escau, sobre el plus d'ajudants d'estalvi en funcions de finestreta i el plus de xofers.

12. Clàusula de garantia: es garanteixen a totes les caixes les quantitats anuals absolutes que resulten per a cada categoria professional com a conseqüència de l'increment percentual de l’IPC real per a 1997, d'acord amb allò que s'ha establert en els apartats 9 i 11, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes a l'EECA.

13. La Comissió Mixta Interpretativa, regulada en la disposició transitòria sisena del present Conveni col·lectiu, ha de fer publicitat de l'escala salarial oficial i definitiva dels anys 1995, 1996 i 1997, així com de les quanties del plus d'ajudants d'estalvi en funcions de finestreta i del plus de xofers.

(Conveni 95-97, article 8)

Tornar al començament de la pàgina

Secció 3a. Complements salarials

ARTICLE 52. Augments per antiguitat: triennis

Meritaran triennis tots els caps, oficials, auxiliars, personal titulat, personal ajudant d'estalvi a excepció de grums, en els dos anys de servei en aquesta categoria i el personal d'oficis i activitats diverses així com el personal pericial.

(XIII Conveni, article 46)

2. El punt 2 de l'article 46 de l'EECA queda redactat com segueix: "L'import anual dels triennis s'obté aplicant el coeficient del 4 per 100 sobre els muntants de les escales de sous corresponents a la categoria respectiva". (Vegeu, a més a més, la disposició transitòria 1a del Conveni 92-94)

En aquelles caixes en què els triennis es paguin aplicant un percentatge superior al 5 per 100, el coeficient aplicable es reduirà, així mateix, d’un punt. (Conveni 92-94, article 9)

3. Els triennis i, en general, tots els augments per temps de serveis s’han de percebre des del primer dia del mes següent al seu compliment. (XIII Conveni, article 46)

4. L'acumulació dels increments per antiguitat no pot ascendir mai a més del 45% de la base sobre la qual gira, en cada cas, el complement personal per antiguitat. La limitació a què fa referència l'apartat anterior entrarà en vigor a partir del compliment del trienni que estigui en curs d'adquisició al moment de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat del present , sense que la percepció d'aquest trienni representi ultrapassar el límit del 60% anteriorment establert. (Vegeu decisió interpretativa Conveni 95-97, a l’apèndix)

(Conveni 95-97, article 9)

5. Els triennis adquirits en cada categoria pel personal que els gaudeix s'han d’actualitzar, en tot moment, a raó del tant per cent esmentat sobre l'escala de sou que es trobi en vigor.

6. En referència als nous sous en cas d'ascens, els empleats percebran el sou corresponent a la nova categoria, més l'import dels triennis que tinguin meritats en les de procedència. El mateix tracte rebrà el personal ajudant d'estalvi i el personal d'oficis i activitats diverses que accedeixin a l'escala administrativa.

Si en el moment de l'ascens l'empleat té correguda una fracció de trienni, se li ha de reconèixer l'import d'aquella fent el càlcul sobre la base salarial corresponent a la categoria de procedència, i es compta per fraccions mensuals. L'antiguitat dels ajudants procedents de grums es compta des del mes següent a aquell en què hagin ascendit. (XIII Conveni, article 46)

ARTICLE 53. Del lloc de treball

Quan hi ha diversos titulats en la mateixa especialitat i un té la Direcció, el salari del director s'ha d’incrementar d’un 10 per 100. A les caixes els saldos d'imposicions de les quals superin els cent milions de pessetes, el sou del director general s'ha d’incrementar d’un 50 per 100. En el mateix cas, les institucions han de fixar els increments corresponents dels subdirectors generals que substitueixen, provisionalment, els directors generals en cas d'absència. (XIII Conveni, article 47)

ARTICLE 54. Plus de màquines

Els empleats que durant la seva jornada laboral estiguin exclusivament encarregats de màquines especials d'estadística, comptabilitat, liquidadores o facturadores o qualssevol altres que exigeixin especialització tècnica per al seu maneig, han de percebre una gratificació de mil pessetes mensuals.

En el supòsit que amb aquestes màquines hi hagués dos o més empleats, aquesta gratificació es reparteix entre ells proporcionalment al temps treballat per cada un.

Les caixes estan facultades per establir tres torns amb aquestes màquines, sempre que la duració del treball dels empleats no excedeixi de la jornada normal i, si s’escau, amb abonament dels recàrrecs legals corresponents. El torn de nit és voluntari. Això no és obstacle perquè les caixes puguin establir torns de nit amb el personal admès per a això. (XIII Conveni, article 48)

ARTICLE 55. Plus de nocturnitat

Els empleats l'horari de treball dels quals estigui comprès en la seva totalitat entre les vint-i-dos hores i les sis hores del dia següent, excepte que el salari s'hagi establert atenent que el treball sigui nocturn per la seva naturalesa, meritarà aquest plus quantificat en el 10 per 100 dels conceptes retributius que li puguin correspondre dels establerts a l'article 44 de l'EECA (50 d’aquesta refosa), o bé en el 25 per 100 del salari base, si posades en comparació les dues quanties, aquesta última resulta superior a aquella.

Aquells l'horari de treball dels quals estigui comprès parcialment en aquest període de temps, han de percebre el plus en proporció a les hores de treball incloses en l'al·ludit període. Els que de manera periòdica o circumstancial es trobin en algunes de les situacions previstes en els paràgrafs anteriors, han de percebre el plus en la forma que s’hi ha establert. (XIII Conveni, article 49)

ARTICLE 56. Plus de penositat

1. Els operadors de teclat han de percebre en concepte de plus de penositat el 15 per 100 del salari base de l'auxiliar en cada una de les dotze mensualitats i en les gratificacions i pagues extraordinàries establertes en aquest Estatut.

És operador de teclat el personal que realitza el maneig de màquines vinculades a l'ordinador, a través de l'obtenció de suports processables o per connexió directa, amb dedicació exclusiva a aquest tipus de treball; però no té consideració d'operador de teclat aquell personal que dediqui la seva jornada de treball a terminals SICA, compensació, finestreta i/o qualsevol altre treball d'anàloga naturalesa.

2. Cal respectar els drets adquirits ad personam dels operadors de teclat que a la data d'entrada en vigor del present Conveni col·lectiu facin aquestes funcions d’acord amb la definició a què es refereix l'apartat anterior.

3. Cal respectar els sistemes d'aplicació actuals a les caixes d'estalvis. (XIII Conveni, article 50)

ARTICLE 57. Plus d'ajudant d'estalvi en funcions de finestreta de caixa

Les institucions que tinguin personal ajudant d'estalvi exercint funcions de caixa a finestreta, li han d’abonar una gratificació anual distribuïda en dotze mensualitats que, per a 1995, s'estableix en 44.302 ptes.

Els increments per als anys 1996 i 1997 es calculen d’acord amb els criteris establerts per a l'actualització del salari base. Els mateixos criteris aplicables per a la regularització de la revisió de l'escala salarial s’han de tenir en compte per a la determinació final d'aquest plus, en cada any. (XIII Conveni , article 51, actualitzat pel Conveni 95-97, article 10)

ARTICLE 58. Plus de xofers

Els ajudants que exerceixin funcions de xofers, han de percebre un plus anual distribuït en dotze mensualitats, que per a 1995 queda establert en 48.165 ptes. Els increments per als anys 1996 i 1997 s’han de calcular d’acord amb els criteris establerts per a l'actualització del salari base. Els mateixos criteris aplicables per a la regularització de la revisió de l'escala salarial s’han de tenir en compte per a la determinació final d'aquest plus, en cada any. (XIII Conveni, article 52, actualitzat pel Conveni 95-97, article 11)

ARTICLE 59. Complement de residència

El personal que treballi a Ceuta i Melilla, Canàries i Balears, ha de percebre un complement de residència equivalent com a mínim al 100 per 100 en les dues primeres i del 50 i 30 per 100 respectivament, en les últimes, del salari base, sense que a cap efecte es consideri, no obstant això, com a tal. El plus extrasalarial incorporat al salari base, actualitzat amb els corresponents percentatges successius d’increment, no afectarà, quant al seu còmput, al complement de residència. (XIII Conveni, article 53)

ARTICLE 60. Pagues estatutàries

El personal de les caixes d'estalvis ha de percebre les següents pagues:

1. Estímul a la producció: en concepte d'estímul a la producció ha de percebre dues mensualitats que es faran efectives com a màxim dins del quart trimestre de cada any.

2. Participació en els beneficis dels resultats administratius: segons els resultats administratius de l'exercici aprovat pels respectius consells i prenent com a base la meitat de la suma dels saldos d'imponents i reserves dels balanços al 31 de desembre de l'exercici anterior i de l'últim finalitzat, les caixes han de concedir al seu personal una participació quantificada segons l'escala següent: una mensualitat si els resultats representen des del 0,50 per 100 al 2 per 100 d'aquesta base. Una mensualitat i mitja si són iguals o superiors al 2 per 100.

  1. Amb independència d'allò que s'ha establert en el punt anterior, cal abonar una mensualitat i mitja qualssevol que siguin els resultats administratius de l'exercici econòmic aprovat pel consell d'administració.

(XIV Conveni, article 11)

ARTICLE 61. Complements de venciment periòdic superior al mensual

Per les festes de Nadal i el mes de juliol, tot el personal percep, en concepte de gratificació extraordinària, una quantitat equivalent a un sou mensual, que s'ha d’abonar abans del dia 20 del mes respectiu. (XIII Conveni, article 55)

ARTICLE 62. Proporcionalitat de la meritació

El personal que ingressi o se’n vagi al llarg de l'any té dret a les pagues estatutàries i gratificacions extraordinàries en proporció al temps servit. (XIII Conveni, article 56)

ARTICLE 63. Clàusula especial de despenjament

Les caixes d'estalvis que, a judici de la Comissió Mixta Interpretativa, no puguin aplicar les clàusules del conveni per la seva situació econòmica negativa acreditada fefaentment i de manera oficial, poden acordar amb la representació laboral l'adequació dels increments pactats a la seva situació, a fi que s'ajustin als postulats de justícia i a la millor utilització per al bé de les caixes i del seu personal. (Conveni 95-97, article 12)

Tornar al començament de la pàgina

Secció 4a. Conceptes no salarials

ARTICLE 64. Efectivitat

Els efectes econòmics dels conceptes que a continuació s'assenyalen entren en vigor a partir del dia següent a la publicació del conveni en el Butlletí Oficial de l'Estat. (Conveni 95-97, article 13)

ARTICLE 65. Menyscapte de diners

Llevat de les institucions en què les diferències d'efectiu de caixa vagin a càrrec de l'entitat, la compensació econòmica per menyscapte de diners al personal que efectuï pagaments i cobraments per finestreta i suporti al seu compte i risc les diferències econòmiques per errors en la seva tasca, quan l'empleat manegi directament i físicament diners en efectiu, seran provisionalment, per a 1996, les següents:

    * - Oficines amb saldo d'estalvi mitjà anual inferior a 50 milions de ptes. (tipus 1) 52.583 ptes.

    * - Oficines amb saldo d'estalvi mitjà anual de 50 a 100 milions de ptes. (tipus 2) 59.528 ptes.

    * - Oficines amb saldo d'estalvi mitjà anual superior a 100 milions de ptes. (tipus 3) 67.466 ptes.

Aquestes quanties tenen caràcter provisional fins que es conegui oficialment l’IPC real de l'any 1995. Llavors s’ha de regularitzar la base per a l'increment de l'any 1996, d’acord amb els criteris establerts per a l'actualització del salari base d’aquest mateix any.

L'increment per a l'any 1997 s’ha de calcular d’acord amb els criteris establerts per al salari base, sense perjudici del que assenyala l'article 16 del Conveni 95-97 (article 69 d'aquesta refosa). (XIII Conveni, article 57, actualitzat pel XIV Conveni, article 15, Conveni 92-94, article 15, i Conveni 95-97, article 15)

ARTICLE 66. Antic complement d'ajuda familiar per esposa

L'antic complement d'ajuda familiar per esposa, contingut a l'art. 58, paràgraf primer de l'EECA (XIII Conveni col·lectiu), desapareix com a tal, com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei 26/1985, de 31 de juliol (R. 1.985, 1.907 i R. 1.986, 839). Es congela la quantia de 2.875 pessetes que regia fins aquell moment, en favor exclusivament dels empleats perceptors que tinguin reconegut el dret a la prestació a 31 de juliol de 1985, qualsevol que sigui el règim jurídic de procedència i, mentre es mantingui la situació que va donar lloc al seu reconeixement, com a condició més beneficiosa identificada com a tal millora en el rebut de salaris. (XIV Conveni, article 17)

ARTICLE 67. Antic complement d'ajuda familiar per fill

L'antic complement d'ajuda familiar per fill, regulat a l'article 58.1 d'EECA, desapareix com a tal com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei 26/1990, de 20 de desembre.

Aquells empleats que en el moment de l'entrada en vigor de la citada Llei reuneixin la condició de subjectes perceptors d'aquesta prestació percebran, en qualitat de complement de caràcter personal, la quantia que els estava abonant la institució incrementada en l'import de la revisió del Conveni col·lectiu per a l'any 1991, i el seu import queda congelat en la quantitat de 2.921 pessetes i pel temps que, d’acord amb la legalitat anterior a la Llei 26/1990, l'empleat hagi tingut dret a percebre la prestació i, per consegüent, el complement a càrrec de la caixa. (Conveni 92-94, article 17)

ARTICLE 68. Altres conceptes no salarials

Els conceptes de dietes, quilometratge i ajuda d'estudis, no salarials de conformitat amb el Decret de 17 d'agost de 1973 (citat) i l’Ordre de 22 de novembre del mateix any (R. 2252 i N.Dic. 7303), es regulen per la normativa específica que sobre aquests conceptes s'estableix en aquest estatut (vegeu els articles 71, 72 i 109 de la present refosa). (XIII Conveni, article 59)

Dietes i quilometratges: les quanties vigents en l'actualitat en concepte de dietes i quilometratge queden establertes en les següents quantitats, si bé les quanties referides a dietes tenen caràcter provisional fins que es conegui oficialment l’IPC real per a 1995, moment en què es regularitzarà la base sobre la qual ha girat l'increment per a 1996, d’acord amb els criteris fixats per a l'actualització del salari base d’aquest any:

* Any 1996

    * Dieta completa: 7.540 ptes.

    * Mitja dieta: 3.770 ptes.

    * Quilometratge: 30 ptes.

* Any 1997

    quilometratge 31 ptes.

L'increment per a l'any 1997 de les quanties per dieta completa i mitja dieta s’ha de calcular d’acord amb els criteris fixats per a l'actualització del salari base en aquest any. (Conveni 95-97, article 14)

ARTICLE 69. Actualització de les quanties per conceptes no salarials

A partir de la publicació per l'INE, amb caràcter definitiu, de l’IPC real dels anys 1996 i 1997, les caixes d'estalvis han de dur a terme una regularització amb efectes d'1 de gener de 1996 i 1 de gener de 1997, respectivament, per diferències, en excés o en defecte, de les quanties aplicades amb caràcter provisional al començament dels anys 1996 i 1997 en l'import d’aquests conceptes.

D'aquesta actualització queda exclosa la percepció per quilometratge. La Comissió Mixta Interpretativa, regulada en la disposició transitòria sisena d’aquest , ha de fer públic l'import de les dietes i menyscapte de diners corresponents als anys 1996 i 1997, respectivament. (Conveni 95-97, article 16)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL VII. Excedències

ARTICLE 70. Excedències

1. Excedència voluntària: el personal amb més d'un any de servei pot demanar l'excedència per un termini no inferior a sis mesos ni superior a cinc anys. En el termini d'un mes, l'entitat ha de resoldre la concessió, i ha d'efectuar-la sempre que es tracti de finalització d'estudis, exigències familiars d'ineludible compliment i altres causes anàlogues. Es concedeix sense dret a sou ni a cap indemnització, i no pot utilitzar-se per passar a una altra entitat d'estalvi, banca, caixes rurals o similars; si ho fessin així, perdrien els seus drets de reingrés.

En casos degudament justificats les caixes han de concedir pròrrogues per períodes mínims de sis mesos, sense que l'excedència inicial concedida i les seves possibles pròrrogues ultrapassin en conjunt els cinc anys. Aquestes pròrrogues han de ser sol·licitades, almenys, amb quinze dies d'antelació a l’acabament del gaudi de l'excedència inicial o de les seves pròrrogues.

Aquest dret només pot ser exercit pel mateix treballador si han transcorregut quatre anys des del final de l'anterior excedència.

2. Excedència forçosa: es concediran excedències forçoses sense dret a sou ni a cap indemnització per als empleats que siguin designats o elegits per a càrrecs públics que impossibilitin l'assistència a la feina. La durada d'aquesta excedència està en funció de l'acompliment del càrrec que la motiva, i quan s’acaba es torna al lloc que es tenia amb anterioritat, tot i que s’ha de sol·licitar dins del mes següent al cessament en el càrrec públic.

3. Per atendre els fills, el personal té dret a un període d'excedència no superior a tres anys, que es compta des de la data del naixement. Els successius fills donen dret a un nou període d'excedència que posa fi a l’anterior. Quan el pare i la mare treballen, només un d'ells pot exercir aquest dret.

4. Els excedents voluntaris han de sol·licitar el reingrés en l'últim mes de la seva excedència, i els que no ho facin perdran tots els seus drets. L'empleat excedent conserva només un dret preferent al reingrés a la vacant d'igual o similar categoria a la seva que hi hagi o es produeixi a l’entitat. Si les vacants produïdes pels excedents voluntaris no s'han cobert, les ocuparan tan aviat com sol·licitin el reingrés; si no és així, han d'esperar que es produeixin les vacants. El temps d'excedència voluntària no compta a cap efecte, però sí el d'excedència forçosa pel que fa a l'antiguitat.

5. Suspensió amb reserva de lloc de treball

* 5.1. En cessar les causes legals de suspensió, el treballador té dret a la reincorporació al lloc de treball reservat, en tots els supòsits a què es refereix el número 1 de l'art. 45 de la Llei 8/1980, de 10 de març (R. 607), excepte en les suspensions per mutu acord de les parts i les consignades vàlidament en el contracte individual de treball; llavors, cal atenir-se al que s'ha pactat.

* 5.2. En el supòsit d'incapacitat laboral transitòria, cessa el dret de reserva si el treballador és declarat en situació d'invalidesa permanent total o absoluta o gran invalidesa, d'acord amb les lleis vigents sobre Seguretat Social.

* 5.3. En els supòsits de suspensió per prestació del servei militar o substitutiu, o per exercici de càrrec públic representatiu, el treballador ha de reincorporar-se en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la cessació del servei, càrrec o funció.

* 5.4. En el supòsit de part, la suspensió té una duració màxima de catorze setmanes (vegeu ), distribuïdes a opció de la interessada. (XIII Conveni, article 60)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL VIII. Ajuts, préstecs i bestretes

ARTICLE 71. Ajuda per a la formació de fills de treballadors

1. Es deroga l'article 61 de l'EECA regulador de l'ajut per a estudis, en els punts específicament destinats a l'ajut d'estudis per a fills d'empleats, i es crea, per substituir-lo, l'ajut per a la formació de fills d'empleats, que l'any 1996 és, provisionalment, la quantitat que resulti d'incrementar l'import de 51.438 ptes. amb l’IPC previst pel Govern de l'Estat per a l’any esmentat menys mig punt. Per a l'any 1997 s’aplica l'increment corresponent a la revisió del salari base, i l'actualització, si és el cas sense efectes retroactius, des d'1 de gener de 1996 i 1 de gener de 1997, respectivament.

Una vegada conegut oficialment l’IPC real de 1995, es regularitzarà l'import sobre el qual s’ha fet la revisió per a 1996. L'ajut que es crea es percep per cada un dels fills de l'empleat des de l'any de naixement fins a l'any en què compleix vint-i-cinc anys. Se n’exclouen els fills d'empleats perceptors de rendes superiors al salari mínim interprofessional, de les quals es deduirà l'ajut alimentari judicialment reconegut en els supòsits de dissolució matrimonial. (Conveni 92-94, article 22, actualitzat pel Conveni 95-97, article 22.1)

2. Aquest ajut també arriba als fills d'empleats jubilats i als orfes d'empleats morts, amb els límits establerts en el punt anterior. (Conveni 92-94, article 22)

3. Les despeses anuals, degudament justificades, de l'educació especial per a minusvàlids físics o minusvàlids psíquics s’han d’atendre, en tot cas, fins als imports que s'indiquen en els paràgrafs següents d'aquest apartat i mentre aquesta situació sigui reconeguda com a tal per la Seguretat Social, pel SEREM o per altres institucions dedicades, específicament, a aquestes atencions. (XIII Conveni, article 61.3)

L'ajut per a fills minusvàlids queda fixat provisionalment el 1996 en la quantitat que resulti d'incrementar l'import de 344.779 ptes. en l’IPC previst pel Govern de l'Estat per a aquest any menys mig punt.

Una cop conegut oficialment l'IPC real de 1995, s’ha de regularitzar l'import sobre el qual gira la revisió per a 1996. Per a l'any 1997 s'ha d’aplicar el mateix criteri de revisió que per a la taula salarial. Els anys 1996 i 1997 s’aplica l'increment corresponent a la revisió final del salari base. La quantia s’actualitza sense caràcter retroactiu i a l’efecte de determinar la base de l'any següent. (Conveni 95-97, article 22.2)

4. No obstant allò que s'ha establert al punt 1, l'ajut per a formació reglada s'ha d’incrementar d’un 100 % si el fill de l'empleat fa estudis d'EGB, a partir del cinquè curs, batxillerat superior i batxillerat unificat polivalent, COU o equivalents als anteriors oficialment reconeguts, formació professional, ensenyaments tècnics de grau mitjà o assimilats i ensenyament superior. Però sempre que aquests estudis hagin de cursar-se permanentment en un lloc diferent del domicili habitual de l'empleat i que hagi de pernoctar fora de casa.

5. Aquesta ajut s’ha de pagar amb la nòmina del mes de setembre. (Conveni 92-94, article 22)

ARTICLE 72. Ajut d'estudis a empleats

1. Als empleats que cursen estudis d'ensenyament mitjà, universitari i tècnics de grau superior i mitjà, la institució els abonarà el 90 per 100 de llibres i matrícules. Els que cursen COU poden optar entre percebre aquest ajut o el previst per a fills que estudien aquest mateix curs. (XIII Conveni, article 61.5)

2. Condicions per percebre l'ajut:

    * a) Acreditar en tots els casos, de manera fefaent en opinió discrecional de la Caixa, el fet de rebre formació docent.

    * b) En els ensenyaments tècnics i assimilats, s'exigeix que la disciplina docent estigui oficialment reconeguda i regulada per l'Estat. En els altres casos, és potestatiu de la Caixa concedir o no l'ajut sol·licitat i aquest mateix criteri discrecional s’ha de seguir amb les peticions per participar en oposicions.

    * c) Quan algú sigui beneficiari de qualsevol sistema de beques, les caixes només estan obligades a abonar les diferències entre la quantia de la beca i la que li correspongui abonar d'acord amb aquest Estatut. (XIII Conveni, article 61.7,b,c,d)

3. Forma de pagament: aquest ajut o aquells ajuts es perceben en la seva totalitat durant el primer trimestre del curs escolar, havent-ho justificat prèviament. (XIII Conveni, article 61.8)

4. Pèrdua del dret a l'ajut econòmic per a estudis:

    * La pèrdua de tres cursos alterns causa la supressió definitiva de l'ajuda econòmica, excepte causes justificades de força major.

    * La pèrdua d'un curs en dos anys consecutius causa la supressió de l'ajuda, excepte si hi ha causa justificada de força major, i l'ajut es reprèn quan s’aprova el curs.

    * La supressió serà definitiva en cas que es repeteixi el mateix supòsit que va donar origen a la pèrdua temporal de l'ajut.

    * En els casos de COU, ingressos en escoles especials i universitats, és potestatiu de les caixes ampliar al doble els terminis anteriorment marcats. (XIII Conveni, article 61.9)

ARTICLE 73. Bestretes

1. Bestretes socials: les caixes han de concedir al seu personal bestreta reintegrable sense interès, per atendre necessitats peremptòries, plenament justificades. Els motius de les bestretes es classifiquen i especifiquen en:

    * a) Intervencions quirúrgiques i despeses mèdiques en general, tant dels empleats com dels familiars a càrrec seu.

    * b) Despeses originades per contreure matrimoni.

    * c) Circumstàncies familiars crítiques.

    * d) Despeses ocasionades per trasllats forçosos d'habitatge.

    * e) Sinistres com incendis, robatoris, etc., que causen danys a l'habitatge permanent o en els béns d'ús necessari.

    * f) Qualsevol altra situació anàloga, així com aquelles altres l'objecte de les quals sigui el d'atendre necessitats peremptòries en general plenament justificades.

En l'àmbit intern de cada caixa s’han de determinar les condicions en què s'han d'atorgar els préstecs, tot i que s'estableix que la quantia no pot ser superior a sis mensualitats, comptats tots els conceptes que integren la nòmina i referits al mes en què es promou la sol·licitud.

Si l'empleat opta per un import inferior a aquest, obtindrà la quantitat que ell mateix sol·liciti. Quant a l'amortització, s'ha d’efectuar mitjançant el lliurament mensual del 10 per 100 dels seus havers.

2. Avançament mensual: mantenint allò que s'ha marcat en el punt anterior, els empleats i, amb la seva autorització, els seus representants legals, tenen dret a percebre, sense que arribi el dia assenyalat per al pagament, bestretes a compte del treball ja realitzat. (XIII Conveni, article 62)

ARTICLE 74. Préstec d'habitatge als empleats

1. El número 1 de l'art. 63 de l'EECA, se substitueix pel següent: "Poden sol·licitar aquest préstec els empleats fixos en actiu, amb dos anys de serveis ininterromputs a l'entitat".

2. Es modifica el punt 2 de l'article 63 de l'EECA d’aquesta manera: "La quantitat màxima que es pot concedir és la que resulti del valor de l'habitatge, incrementat en les despeses inherents a la seva adquisició, que hauran de ser suficientment justificades, i que no sobrepassin en cap cas l'import de quatre anualitats. Aquestes anualitats es consideren integrades pels conceptes assenyalats en l'article 44 (article 50 d’aquesta refosa) que li corresponguin, més l’ajut familiar. Si cal aplicar aquest segon límit, la quantia que en resulti no pot ser inferior a quatre anualitats del salari de la categoria d'auxiliar A calculada d’acord amb la taula salarial vigent en cada moment".

3. El número 3 de l'article 63 de l'EECA se substitueix pel següent: "L'interès serà del 6 per 100 nominal i el termini de devolució estarà comprès entre quinze anys de mínim i vint de màxim, termini que, en cap cas, no pot superar la vida laboral de l'empleat, ja que llavors el límit esdevé la fi de la vida laboral". (Conveni 92-94, article 23)

4. L'empleat pot optar per sol·licitar cinc anualitats en les mateixes condicions, excepte l'interès, que és igual al bàsic del Banc d'Espanya vigent en cada moment, si el valor de l'habitatge més les despeses esmentades en el punt 2 sobrepassen les quatre anualitats esmentades.

5. El valor de l'habitatge és el que consta en la documentació acreditativa de la compra de l'habitatge, fefaentment constatat pel perit taxador de la caixa. (XIII Conveni, article 63)

6. El punt 6 de l'article 63 de l'EECA es canvia pel següent: "La devolució del capital i interessos del préstec s’ha de fer mensualment mitjançant la quota d'amortització creixent d'un 2 % anual excepte quan el treballador opti pel sistema de quota fixa". (Conveni 92-94, article 23)

7. Una vegada efectuada la sol·licitud, ben documentada, la caixa ha d’abonar el préstec en el termini màxim de cinc mesos, excepte si hi ha causes justificades, que han de ser comunicades a l'empleat.

8. La devolució del capital està refermada per les garanties que tingui establertes cada caixa. A petició de l'empleat, es pot exercir l'opció de garantia personal. Llavors la pòlissa del préstec estarà intervinguda per un corredor de comerç o un agent de canvi i borsa.

9. Per a la concessió del préstec amb garantia personal, és indispensable concertar una pòlissa d'assegurança d'amortització de préstec en els casos de mort o incapacitat total, a favor de la caixa, amb una entitat asseguradora elegida per l'empleat i acceptada per la institució. Aquesta assegurança ha de cobrir el pagament del capital assegurat pendent d'amortització en cada moment i s'ha de mantenir mentre siguin vigents el préstec i la forma de garantia.

10. Si el préstec s'ha formalitzat mitjançant constitució d'hipoteca, en cas de mort del prestatari, els seus hereus (cònjuge i fills) continuaran gaudint del préstec en idèntiques condicions que si visqués el titular, fins que el menor dels fills del matrimoni (si en tenen), compleixi els vint-i-un anys, ja que aleshores l'import pendent es traslladaria a un préstec en les condicions normals.

11. Són causes de venciment anticipat del préstec: la venda o arrendament (sense autorització de l'entitat) de l'habitatge, el cessament voluntari o forçós de l'empleat i la seva defunció. En cas d'adjudicació de l'habitatge a tercers, en virtut de procediment judicial, la caixa considerarà vençut el préstec i tindrà dret a exigir-ne la cancel·lació immediata. En el supòsit de rescissió de la relació de treball per renúncia o acomiadament, les caixes aplicaran les condicions establertes per als préstecs ordinaris. (XIII Conveni, article 63)

12. Se substitueix el punt 12 de l'article 63 de l'EECA pel següent: "S'actualitzarà el tipus d'interès en els casos d'excedència voluntària sol·licitada per a activitat laboral remunerada per compte propi o d'altri, sens perjudici de la modificació que igualment es pugui establir en les seves garanties i formes d'amortització. En aquests supòsits, es fixa l’interès preferencial de cada caixa". (Conveni 92-94, article 23)

13. L'habitatge adquirit pot ser objecte de comprovació per la caixa, durant tota la vigència de l'operació, amb les finalitats previstes en el punt 11.

14. Emprar el capital amb una finalitat diferent de l'exposada en la sol·licitud o incomplir qualsevol de les condicions establertes en les presents normes és suficient perquè la caixa pugui declarar vençuda l'operació. (XIII Conveni, article 63)

ARTICLE 75. Préstec social per a atencions diverses

Per a altres necessitats no especificades en aquest Estatut, s'estableixen crèdits per als empleats, amb les condicions següents:

1. El capital màxim és del 25 % de la retribució anual que percebi l'empleat pels conceptes que li puguin correspondre dels establerts en l'article 44 de l'EECA (50 d’aquesta refosa) més ajut familiar. No obstant això, qualsevol empleat pot obtenir fins a la quantitat d'1.000.000 de pessetes. (XIII Conveni, article 64.1, actualitzat per conveni 92-94, article 24.1)

2. Se substitueix el punt 2 de l'article 64 de l'EECA pel següent: "El tipus màxim d’interès per tots els conceptes és el legal dels diners fixat anualment per la Llei de pressupostos generals de l'Estat, i ha de ser amortitzat en un període màxim de sis anys, o menor a petició de l'empleat". (Conveni 92-94, article 24)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL IX. Previsió social

ARTICLE 76. Règim general

Els empleats de les caixes d'estalvis, amb independència de les prestacions que els corresponguin a l'empara de la legislació de Seguretat Social, gaudiran dels beneficis que s’esmenten en els següents articles d'aquest capítol, en els termes i les quanties que s’hi determinen. (XIII Conveni, article 65)

ARTICLE 77. Complements de prestacions i de pensions

1. Els complements de pensió amb càrrec a les caixes d'estalvis seran la diferència entre la quantitat resultant de l'aplicació als salaris reals del percentatge que la Seguretat Social estableix per al càlcul de les pensions abonades pel seu sistema, i la pensió mateixa reconeguda per la Seguretat Social, amb les úniques excepcions corresponents a la incapacitat laboral transitòria, viduïtat i en matèria de jubilació, que es regiran per la normativa específica establerta en aquest Estatut. Els percentatges seran els següents:

    — incapacitat laboral transitòria, fins al 100 % en els dotze primers mesos, i 87,50 % en la pròrroga de sis mesos,

    — invalidesa provisional, 75 %,

    — incapacitat permanent total per a la professió habitual, 55 %,

    — incapacitat permanent absoluta, 100 %,

    — viduïtat, 50 %,

    — orfandat, 20 %, fins a l'edat de 20 anys,

    — pensió a favor de familiars, 20 %,

    — gran invalidesa, 150 %.

2. Els complements de les prestacions i pensions es concediran amb efectes des de la mateixa data en què es reconeguin les de la Seguretat Social, i en els mateixos casos i termes en què s'atorguin.

3. La base per al càlcul dels complements de les pensions estarà constituïda pels conceptes que estableix l'article 44 de l'EECA (50 d’aquesta refosa), que li corresponguin a l'empleat, més l’ajut familiar, percebuts en els dotze mesos immediats anteriors al mes en què es produeixi la jubilació, la incapacitat permanent total i absoluta, la gran invalidesa o la mort de l'empleat. (XIII Conveni, article 66)

ARTICLE 78. Baixes per malaltia

Amb independència dels complements a les prestacions de la Seguretat Social previstos en els articles anteriors, durant els tres primers dies d'absència del treballador per malaltia dins de cada any natural, s'ha d’abonar al personal, amb càrrec a la caixa, el 80 % de la seva retribució real; no obstant això, cal abonar el 100 % de la seva retribució real les dues primeres vegades per any natural que es produeixi aquesta circumstància, així com quan l'estat de malaltia sigui verificat per personal mèdic designat per la institució. (XIII Conveni, article 67)

ARTICLE 79. Control mèdic

La caixa pot verificar l'estat de malaltia o incapacitat al·legat per l'empleat per justificar l’absència a la feina, mitjançant reconeixement a càrrec del personal mèdic designat per la institució. Si l'empleat s’hi nega, se suspenen els beneficis econòmics a càrrec de les caixes per a aquestes situacions. (XIII Conveni, article 68)

ARTICLE 80. Incapacitat permanent, gran invalidesa i defunció en acte de servei

Quan la incapacitat permanent total o absoluta o gran invalidesa, així com la defunció d'un empleat siguin conseqüència d'accident de treball per violències exercides sobre ell trobant-se en acte de servei, la institució complementarà l'import que s'assigni en concepte de pensió d'invalidesa, viduïtat i orfandat a favor de les persones que hi tinguin dret, fins al 100 % dels seus ingressos, amb els augments que li corresponguin durant el temps que li falti per a l'edat de 65 anys, d'acord amb les disposicions sobre jubilació per edat.

La quantitat aportada per l’entitat ha de ser la que, per tots els conceptes retributius establerts, percebia l'empleat en el moment de la seva mort, deduïda, en el seu cas, la renda que percebia si el risc estava cobert per l’assegurança obligatòria d'accidents de treball, o per qualsevol altre sistema d'assegurança establert o concertat per la institució. A aquests efectes, si l'assegurança dóna lloc a un lliurament de capital, cal preveure la renda en un 6 % d’aquest lliurament. (XIII Conveni, article 69)

Tornar al començament de la pàgina

ARTICLE 81. Jubilació: complements de la pensió de jubilació

S'acorda un nou text per als articles 70 i 71 del XIII Conveni col·lectiu (citat), que queden redactats en els següents termes:

ARTICLE 70. NORMA GENERAL

1. L'empleat que es jubili a partir dels 65 anys d'edat, amb l'excepció que s'estableix en el punt 2 d'aquest article, té dret que es complementi la pensió de jubilació de la Seguretat Social fins a arribar al 100 % de les seves retribucions, d'acord amb l'apartat 3 de l'article 66 del XIII Conveni (article 77 d’aquesta refosa), descomptant-ne a efectes del càlcul del complement la diferència entre l'import de la pensió derivada de la legislació vigent fins a l'entrada en vigor de la Llei 26/1985 (citada) i la que es determinaria d'acord amb aquesta Llei.

Als efectes del càlcul de la diferència anterior, la pensió que correspondria segons allò que s'ha assenyalat en el paràgraf anterior, es realitzarà comptant, en tot cas, les bases de cotització dels 24 últims mesos cotitzats immediatament anteriors a la data del fet causant. Això no obstant, els complements de les prestacions i pensions es concediran amb efectes des de la mateixa data en què es reconeguin i en els mateixos casos i termes en què s'atorguin les de la Seguretat Social, d’acord a les disposicions vigents en produir-se el fet causant.

2. El personal que hagi ingressat a les caixes d'estalvi a partir del 23 de febrer de 1972 haurà de tenir, com a mínim, 25 anys de serveis prestats com a empleat en plantilla de l'entitat per poder acollir-se als beneficis de jubilació establerts en aquest article.

3. Si una vegada fets els 65 anys d'edat, la institució fa avinent la jubilació de l'empleat i aquest la refusa, perd el dret al complement de pensió.

4. Personal de nou ingrés:

4.1. El personal ingressat després de l'entrada en vigor del XIV Conveni, quan es jubili, només té dret a allò que li reconegui la legislació general de la Seguretat Social, sens perjudici d'allò que es disposa a l’apartat següent.

4.2. En favor d’aquests empleats de nou ingrés, per tal que rebin unes prestacions complementàries a la jubilació vigent en aquells moments, les entitats s’han de decidir per qualsevol dels dos sistemes alternatius següents:

* constituir una reserva material amb una dotació anual de 81.000 pessetes el 1996 i 83.000 pessetes el 1997, adequadament rendibilitzades, o

* establir assegurances col·lectives de vida per un capital assegurat. Llavors l'aportació de l'entitat al pagament de la prima corresponent és de 81.000 pessetes el 1996 i 83.000 pessetes el 1997. Si la resta de la prima, per voluntat de l'interessat, és superior resta al seu càrrec.

En el cas que es constitueixin els fons de pensions, els empleats en aquesta situació poden integrar-s’hi voluntàriament, en els termes que estableixi la comissió paritària creada ad hoc, o bé continuar amb el sistema establert. (XIV Conveni, article 21, actualitzat per convenis posteriors)

ARTICLE 71. Normes especials

Al personal que s’hagi incorporat a la plantilla de les caixes d’estalvi a partir del 23 de febrer de 1972 i que hi continuï el 31 de desembre de 1981, se li confereix excepcionalment el dret al complement que li correspongui d’acord amb l’article 70.1 anterior i amb els requisits d’edat i permanència que s’estableixen a continuació:

Edat Anys de servei Percentatge
65 24 75%
65 23 70%
65 22 65%
65 21 60%
65 20 55%

2. L’empleat amb una antiguitat anterior al 23 de febrer de 1972 tindrà dret que se li complementi la pensió de jubilació que li reconegui la Seguretat Social, a l’empara de la Disposició transitòria segona, punt 9, de l’Ordre de 18 de gener de 1967, en relació amb l’article 70.1, fins a assolir el percentatge de les seves retribucions, calculades d’acord amb l’article 66.3 del XIII Conveni (article 77 d’aquesta refosa) i de conformitat amb l’escala següent:

60 anys d'edat 60%
61 anys d'edat 68%
62 anys d'edat 76%
63 anys d'edat 84%
64 anys d'edat 92%

    3. Es manté la possibilitat de jubilació a partir dels 60 anys amb un mínim de 20 anys de servei a l’entitat. En aquest cas, l’empleat tindrà dret que se li complementi la pensió de jubilació que li reconegui la Seguretat Social, a l’empara de la Disposició transitòria primera, punt 9, de l’Ordre de 18 de gener de 1967 (R.133 i N.Dicc.27255), en relació amb l’article 70.1, fins a assolir el percentatge de les seves retribucions, calculades d’acord amb l’article 66.3 del XIII Conveni (article 77 d’aquesta refosa), i de conformitat amb l’escala següent:

Edat Anys de servei Percentatge
60 20 60%
61 21 68%
62 22 76%
63 23 84%
64 24 92%

4. L’empleat amb 60 anys o més que acrediti 40 anys de serveis prestats a les caixes d’estalvi podrà jubilar-se, fins al 31 de desembre de 1990, amb dret que se li complementi la pensió de jubilació que rebi de la Seguretat Social, fins a assolir el 95% de les seves retribucions, calculades de conformitat amb l’article 66, punt 3 de l’EECA (article 77 d’aquesta refosa) i segons el procediment de càlcul assenyalat al punt 1 de l’article 70.

?(XIV Conveni, article 21)

ARTICLE 83. Pensions mínimes de jubilació

1. S'acorda l'actualització fins al salari mínim interprofessional per al càlcul inicial de les pensions de jubilació.

2. Per al personal de neteja i en general el personal contractat a temps parcial en les distintes modalitats, s'establirà la proporcionalitat de la pensió en funció de l'horari de treball realitzat realment. (XIII Conveni, article 72)

ARTICLE 84. Complements de pensions per als empleats no afectats pels convenis col·lectius

Les pensions de jubilació, viduïtat i orfandat causades abans de les dates en què respectivament s'hagin establert, han de ser complementades per les caixes en els percentatges establerts i bases assenyalades en anteriors articles, tot i que els complements estaran referits als ingressos percebuts per l'empleat en l'època que va motivar el dret a la prestació, i s’aplica, en tot cas, la revaloració anual establerta. (XIII Conveni, article 73)

ARTICLE 85. Complement de pensions de viduïtat, orfandat i a favor de familiars

1. Viduïtat: les caixes han de complementar les pensions de viduïtat que es perceben de la Seguretat Social, fins a arribar al 50 % de les bases que es fixen en l'article 66.3 del XIII Conveni (article 77 de la refosa). Les viudes menors de 40 anys, sense fills, que no tenen dret a pensió de la Seguretat Social, han de percebre de les caixes la pensió íntegra que s'estableix a l'apartat anterior, per a les viudes de més de 40 anys, sempre que concorrin les condicions exigides en el Règim General de la Seguretat Social per al gaudi d'aquestes pensions.

2. Orfandat: les pensions d'aquesta classe han de ser complementades fins a arribar als imports que resulten d'aplicar els percentatges establerts per la Seguretat Social sobre la base que s'assenyala a l'article 66.3 de l'EECA (article 77 de la present refosa), i fins que el beneficiari compleixi l'edat de 20 anys.

3. En els supòsits de percepció de pensió de viduïtat i orfandat, la suma no pot excedir el 100 % del salari regulador del causant.

4. Els complements de viduïtat, orfandat i a favor de familiars són aplicables en les situacions causades per empleats jubilats o en estat d'incapacitat absoluta o de gran invalidesa.

5. Les pensions a favor de familiars han de ser complementades fins als imports que resultin d'aplicar els percentatges establerts per la Seguretat Social sobre la base que s'assenyala a l'article 66.3 del XIII Conveni (article 77 de la present refosa). (XIII Conveni, article 74)

ARTICLE 86. Revisió dels complements de pensions

1. Anualment les caixes han de revisar els complements de les pensions de jubilació, viduïtat, orfandat i incapacitat permanent total o absoluta, o gran invalidesa, causades en funció del mateix percentatge d'increment salarial que s'apliqui anualment per als empleats en actiu, amb el límit de l'índex de preus al consum. (XIII Conveni, article 75)

A partir de l'1 de gener de 1992, la revisió dels complements de pensions s’ha de realitzar d'acord amb els següents criteris: si l’IPC establert per l'Institut Nacional d'Estadística per a l'any corresponent està entre un 0 i un 4 %, s'actualitzaran els complements de pensions en l'índex establert; si excedeix d'un 4 % es revisarien els complements de pensions d’un 70 % de l’IPC registrat, amb el límit mínim del 4 %; això sense perjudici dels límits previstos en el paràgraf anterior. (Conveni 92-94, article 26)

2. L'increment de les pensions s'ha de fer només sobre el complement a càrrec de la caixa, i no, per tant, sobre la totalitat de la pensió percebuda per l'interessat.

3. Proporcionalitat per temps jubilat de la primera revisió: la primera revisió al personal jubilat s’ha de realitzar en proporció al temps que faci que està en aquesta situació. (XIII Conveni, article 75)

ARTICLE 87. Assegurança de vida

Les entitats, excepte aquelles que tinguin altres sistemes establerts iguals o superiors, han de concertar assegurances col·lectives de vida per als empleats que ho vulguin, per un capital assegurat d’1.500.000 de pessetes, sense distinció de categories laborals i amb una quota d’un 50 % a càrrec de la institució, i un altre 50 % a càrrec de l'assegurat. (Conveni 90-91, article 21)

ARTICLE 88. Fons de previsió social

1. Durant la vigència d’aquest Estatut, i amb subjecció a la legislació vigent, es promourà la constitució dels fons de previsió, entitats de caràcter mutualista o qualsevol altre sistema, en substitució del règim actual.

2. En les normes estatutàries d'aquest fons o entitat s’han de determinar les aportacions de les parts, el sistema de capitalització o repartiment que s'estableixi en cada cas, el període o requisit a què es condiciona la concessió dels beneficis, i les classes i quanties de les prestacions que es concedeixin. (XIII Conveni, article 77)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL X. Premis, faltes i sancions

ARTICLE 89. Premis

Les entitats han de premiar la bona conducta i les qualitats excel·lents dels seus empleats, singularment quan es reflecteixin en un augment de rendiment de treball, en un servei millor o en el fet d'evitar d'un dany evident.

Els motius dignes de premi són els següents: actes heroics, esperit de sacrifici, esperit de fidelitat, afany de superació professional.

Es consideraran actes heroics els que faci un empleat de qualsevol categoria a fi d'evitar un atracament, un robatori, etc., amb greu risc de la seva vida o integritat corporal,

L'esperit de sacrifici consisteix a realitzar els serveis no de manera formulària i corrent, sinó amb lliurament total de totes les facultats i amb un propòsit decidit, manifestat en fets concrets, d'aconseguir la major perfecció a favor de les entitats i del públic, i subordinar-hi la pròpia comoditat i fins i tot de vegades el propi interès, sense que res ni ningú no ho hagi exigit.

L'esperit de fidelitat s'acredita pels serveis continuats a la institució, durant 25 anys, sense nota desfavorable en l'expedient personal.

Es consideraran compresos en el concepte d'afany de superació professional els empleats que, en lloc de fer la seva feina de manera rutinària i corrent, frisen per millorar la seva formació teòrica i pràctica i la seva experiència per ser més útils o arribar a categories superiors.

La iniciativa per a la concessió del premi concretant-ne la causa o motiu correspon al superior immediat de l'empleat, a aquest mateix o a qualsevol empleat. La sol·licitud s’eleva al director general de la caixa, que resoldrà de la manera procedent.

Els premis poden consistir en beques o viatges de perfeccionament o d'estudis, disminució dels anys necessaris per arribar a la categoria o substitució del sou actual per l’immediatament superior, ascens a la categoria immediata, o qualssevol altres estímuls semblants, que en tot cas portaran annexa la concessió de punts o preferències per a concursos, ascensos, etc. Igualment es determinen els casos i condicions en què la conducta posterior d'un sancionat pugui anul·lar les notes desfavorables del seu expedient.

En el cas que s'atorguin premis en metàl·lic, consistents en una quantitat alçada i per una sola vegada, no tindran la condició de complement salarial a cap efecte. Per a les caixes i el seu personal es poden precisar i desenvolupar els requisits necessaris per a l'efectivitat dels principis exposats anteriorment.

Amb el fi de despertar l'esperit de solidaritat en el treball, s'establiran premis per a grups o col·lectivitats d'empleats. (XIII Conveni, article 78)

ARTICLE 90. Faltes d'empleat

1. Són faltes d'empleat totes les infraccions als deures establerts en la normativa laboral vigent, així com als derivats del present Estatut, i, en general, qualsevol incompliment contractual; no obstant això, a títol enunciatiu i no limitador, s'estableix la següent enumeració i graduació de les faltes en lleus, greus i molt greus.

2. Faltes lleus. Són lleus:

    * 2.1. Les de puntualitat injustificada no repetides.

    * 2.2. Les de negligència o oblit, quan no causen perjudici irreparable als interessos de l'empresa.

    * 2.3. Les indiscrecions no danyoses.

3. Faltes greus. Són greus:

    * 3.1. Les d'assistència injustificada i no repetides.

    * 3.2. La retenció, no autoritzada degudament pel cap corresponent, de documents, cartes i dades, per a aplicació, destinació o ús distint dels que els correspongui.

    * 3.3. L'ocultació al cap respectiu dels retards produïts en el treball, causant de dany greu.

    * 3.4. Les de negligència o descuit quan originin perjudicis irreparables per als interessos de l'entitat o causin protestes o reclamacions del públic o pèrdua de clients, sempre que estiguin justificades i es comprovi que es deuen a falta comesa realment per l'inculpat.

    * 3.5. L'ocultació d'errors propis que causen perjudicis a la caixa.

    * 3.6. La reincidència en la comissió de faltes lleus.

4. Faltes molt greus. Són molt greus:

    * 4.1. Les repetides, i injustificades, de puntualitat o d'assistència a la feina.

    * 4.2. La indisciplina o desobediència.

    * 4.3. Les ofenses verbals o físiques a les persones que treballen a la institució, així com als clients. En aquest últim cas es refereixen a les prestacions de l'activitat laboral.

    * 4.4. La transgressió de la bona fe contractual.

    * 4.5. La disminució continuada i voluntària en el rendiment en el treball normal o pactat.

    * 4.6. L'embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteixen negativament en la feina.

    * 4.7. L'abandó de destinació.

    * 4.8. El frau.

    * 4.9. L'abús de confiança respecte de l'entitat o dels clients.

    * 4.10. Fer negocis sense coneixement o contra la voluntat de l'entitat, expressament manifestada i fundada, en competència amb la institució.

    * 4.11. Acceptar remuneracions o promeses, fer-se assegurar directament o indirectament, pels clients de l'entitat o per tercers, tenir avantatges o prerrogatives de qualsevol gènere per complir un servei de la institució.

    * 4.12. Violació del secret professional.

    * 4.13. Assistència habitual a llocs on es jugui en metàl·lic o es facin apostes i fer-ne.

    * 4.14. L'ocultació de fets o faltes greus que l'empleat hagi presenciat i causin perjudici greu als interessos de l'entitat o al prestigi del seu personal, i la falta d'assistència als serveis d'inspecció o als caps encarregats de perseguir-ne l'esclariment.

    * 4.15. El falsejament o segrest de documents relacionats amb errors comesos, per tal d'impedir o retardar-ne la correcció.

    * 4.16. La reincidència en la comissió de faltes greus. (XIII Conveni, article 79)

ARTICLE 91. Abús d'autoritat

L'abús d'autoritat per part dels caps és considerat sempre com a falta molt greu. Qui el sofreixi haurà de dir-ho immediatament al director general de l'entitat, que ha d’ordenar la instrucció de l'oportú expedient. (XIII Conveni, article 80)

ARTICLE 92. Potestat disciplinària i previsió de sancions

1. La potestat disciplinària correspon a les caixes.

2. Les sancions poden consistir, segons les faltes comeses, en:

2.1. Per faltes lleus: amonestació verbal; amonestació escrita.

    2.2. Per faltes greus: trasllat forçós; suspensió de sou i feina fins a tres mesos; inhabilitació temporal, d'ascendir a categoria superior per un termini no superior a dos anys.

    2.3. Per faltes molt greus: pèrdua total de l'antiguitat a efectes d'ascensos; inhabilitació definitiva per ascendir de categoria; pèrdua del nivell o categoria, amb descens a la immediatament inferior; suspensió de sou i feina per temps no inferior a tres mesos ni superior a sis; acomiadament disciplinari.

S'imposarà sempre la d'acomiadament als que hagin incorregut en faltes de frau i falsificació, violació del secret professional amb perjudici notori, abús de confiança amb dany greu per als interessos o el crèdit de l'entitat o dels seus clients, així com les tipificades en els apartats 4.10 i 4.11 de l'article 79 (article 90 de la present refosa) i la reincidència en faltes molt greus.

3. Allò que s'ha disposat en l'apartat anterior s'entén amb independència que l'infractor indemnitzi dels danys que hagi causat a la caixa, així com de passar el tant de culpa als tribunals, quan la falta comesa sigui constitutiva de delicte, o de retre'n compte a les autoritats governatives, si calgués. (XIII Conveni, article 81)

ARTICLE 93. Procediment sancionador

1. Normes generals: Per al procediment sancionador cal adequar-se a allò que s'ha disposat en els articles 55, 58 i concordants de la Llei 8/1980, de 10 de març, en relació amb l'article 97 i següents de la Llei de procediment laboral.

En els supòsits causants de sanció per faltes greus i molt greus, i abans d'imposar-la, les caixes han de donar audiència a l'interessat en un termini de tres dies, sempre que no es perjudiquin els terminis establerts en la Llei de procediment laboral (R.1980, 1719) i Llei 8/1980 de 10 de març (R.607), i que no es produeixi preclusivitat.

2. Delegats de personal i membres del comitè d'empresa: en matèria d'imposició de sancions als delegats de personal i membres del comitè d'empresa, es respectaran les garanties establertes a l'article 68 i concordants de la Llei 8/1980 de 10 de març, en relació amb allò que s'ha previst a la Llei de procediment laboral, i l'instructor de l'expedient pot ser una persona aliena a la caixa. (XIII Conveni, article 82)

ARTICLE 94. Cancel·lació de faltes i sancions

Les notes desfavorables que consten en els expedients personals dels empleats per faltes comeses s’han de cancel·lar en els terminis següents: les faltes lleus, als dos anys; les greus, als quatre, i les molt greus, als vuit anys. La cancel·lació està subordinada a la bona conducta del sancionat. També es pot, en cas molt destacat, reduir el termini, si la caixa ha instruït abans l’expedient especial a petició de l'interessat. La cancel·lació no afecta les conseqüències de tot ordre a què ha donat lloc. (XIII Conveni, article 83)

ARTICLE 95. Prescripció

La prescripció de faltes laborals de l'empleat té lloc: per a les faltes lleus, als deu dies; per a les greus, als vint dies, i per a les molt greus, als seixanta dies, a partir de la data en què la institució ha tingut coneixement de la comissió de la falta i, en tot cas, als sis mesos d’haver-se comès. (XIII Conveni, article 84)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL XI. Normativa bàsica sobre classificació d'oficines

ARTICLE 96. Variables mínimes

Cada caixa, tenint en compte les característiques de les seves zones d'actuació, ha de fixar lliurement els conceptes que serveixin per determinar la importància de l'oficina en relació amb la resta de la mateixa entitat, tenint en compte les següents variables:

1. Volum de recursos aliens de l'oficina, en relació amb el de la caixa. Els saldos dels comptes tresorers s’han de ponderar de manera que no distorsionin els capítols de recursos aliens.

2. Quantificació de la càrrega de treball. Aquestes variables mínimes no limiten ni exclouen les facultats pròpies d'organització. La valoració efectuada de les variables ha de ser revisada cada any. (XIII Conveni, article 85)

ARTICLE 97. Ponderació de les variables

Les variables referides a cada oficina s’han de relacionar amb les corresponents a l'entitat i els coeficients resultants multiplicats per un valor constant per a cada una d'elles proporcionaran la puntuació de l'oficina. Els citats valors constants s'obtenen en proporció a la importància de cada variable, mitjançant l'aplicació dels procediments de ponderació que es creguin oportuns per a cada institució. (XIII Conveni, article 86)

ARTICLE 98. Puntuació i classificació de les oficines

La puntuació obtinguda per cada oficina fixarà el seu ordre dins de la classificació. La importància relativa de cada oficina, en el total de punts de l'entitat, determinarà la seva inclusió dins d'una categoria. (XIII Conveni, article 87)

ARTICLE 99. Adquisició de categoria laboral

Els delegats i subdelegats o interventors de les oficines adquireixen, en els terminis i condicions establerts, la categoria professional que correspongui a la classificació obtinguda per l'oficina on treballin. Les categories professionals assignades s'entenen com a mínimes, i aquests càrrecs poden ser exercits per empleats amb categoria superior a l'assenyalada. (XIII Conveni, article 88)

ARTICLE 100. Classificació d'oficines

En consonància amb això, s'ha d’establir, a cada institució, la següent classificació d'oficines amb la seva corresponent puntuació i l'equiparació del delegat i, si n'hi ha, subdelegat o interventor, a la categoria professional en relació directa amb la de l'oficina. (XIII Conveni, article 89)

1. El punt 1 de l'article 89 de l'EECA se substitueix pel següent: "Categoria de delegats: classificació d'oficines, categoria de delegats A, cap de quarta A; B, cap de quarta B; C, cap de cinquena A; D, cap de cinquena B; E, cap de sisena A; F, cap de sisena B; G, oficial primer". (conveni 92-94, article 21.1)

2. El punt 2 de l'article 89 de l'EECA es canvia pel següent: "Categoria de subdelegats i interventors: a les oficines de nivell A, el segon responsable d'oficina s'equipara a la categoria de cap de cinquena B; a les de nivell B, a la de cap de sisena A; a les de nivell C, a cap de sisena B; a les de nivell D, a oficial primer, i en les de nivell E, a oficial segon". (Conveni 92-94, article 21.2)

3. A les oficines de tipus F i G que tinguin un segon responsable amb firma reconeguda i categoria professional inferior a oficial segon, se li ha de reconèixer una gratificació anual de 50.000 pessetes, distribuïda en dotze mensualitats, que s’ha d’anomenar gratificació d'apoderament. Els sistemes particulars de classificació d'oficines i de complements de lloc de treball que hi pugui haver a les institucions, sempre que superin allò que s'ha establert en aquest Estatut, han de mantenir la vigència i el règim específic. (Conveni 92-94, article 21.3)

4. Direcció de zona: a les caixes que tinguin creada orgànicament la Direcció de zona, el responsable s'ha d’igualar a la categoria corresponent a la de l'oficina de nivell o classificació més alts dins de la seva pròpia zona. (XIII Conveni, article 89.3)

ARTICLE 101. Consolidació de la categoria professional

El delegat i, si és el cas, el subdelegat o interventor acumulen punts anualment, d’acord amb la classificació assignada a l'oficina a què pertanyen, i consoliden la categoria professional que correspongui a la mitjana de punts obtinguda, durant el període màxim de quatre anys. (XIII Conveni, article 90)

ARTICLE 102. Reclassificació

Poden ser considerades com a causa de reclassificació de l'oficina les actuacions comercials que incrementin fictíciament la classificació d'oficines i que després repercuteixin negativament en el seu desenvolupament. (XIII Conveni, article 91)

ARTICLE 103. Diferències retributives

L'empleat que exerceixi funcions de delegat d'oficina i subdelegat o interventor ha de percebre, des de l'entrada en vigor d'aquesta normativa, la diferència retributiva entre la categoria laboral reconeguda i la corresponent a les funcions que realitza efectivament. (XIII Conveni, article 92)

ARTICLE 104. Drets adquirits

En l'aplicació d’aquesta normativa de classificació d'oficines, cal respectar els drets adquirits ad personam. (XIII Conveni, article 93)

ARTICLE 105. Participació dels representants dels treballadors

Cal escoltar el comitè d'empresa i els delegats de personal, si és el cas, sobre els sistemes de classificació triats i de les seves revisions periòdiques. Per tant, n’han d’emetre un informe que s'ha de presentar en el termini de quinze dies, des de la recepció de la informació de la caixa. (XIII Conveni, article 94)

ARTICLE 106. Vigència

Aquests articles, amb l'adaptació que poden escometre les entitats en funció del marge de llibertat i facultats que els reconeix l'article 85 de l'EECA (article 96 d’aquesta refosa), entren en vigor a partir de l'1 de juliol de 1982. (XIII Conveni, article 95)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL XII. Disposicions diverses

ARTICLE 107. Regulació d'ocupació

1. La regulació d'ocupació s'ha d’ajustar a allò que diu l'article 51 i els relacionats de la Llei 8/1980, de 10 de març (citada), i a les normes per al seu desenvolupament del Reial Decret 696/1980, de 14 d'abril (R.852 i 948).

Respecte a les garanties establertes a favor dels representants legals dels empleats, tenen preferència per romandre en plantilla els empleats de major antiguitat dins de cada categoria.

2. Si després del reajustament de plantilla, qualsevol causa de força major determina excés de personal en alguna entitat, la reducció s’ha de pactar d’acord amb el procediment establert en les disposicions a què es refereix el paràgraf anterior.

Aquest personal queda en situació assimilada a l'excedència forçosa, amb dret a ocupar automàticament, per ordre d'antiguitat, les vacants, i que se li continuï abonant el seu sou durant tants mesos com anys de servei hagi prestat a la caixa. Per a això cal comptar qualsevol fracció com a any complet, excepte si percep alguna de les prestacions per desocupació. Si és així, se li han de complementar les quanties de les prestacions en la diferència entre aquestes prestacions i el seu sou. En el cas que torni a l'entitat abans de transcórrer l'indicat nombre de mesos, deixarà de percebre la indemnització. (XIII Conveni, article 96)

3. Acomiadament col·lectiu: durant la vigència del , les caixes d'estalvis sotmeses al seu àmbit funcional als efectes d'allò que s'ha disposat a l'art. 51 del RD Leg. 1/95, de 24 de març, i per al cas que es mantingui en els termes de redacció actuals, es comprometen a comunicar a la comissió mixta d'interpretació i vigilància dels supòsits en què es pensi aplicar l’acomiadament col·lectiu, per tal que aquesta comissió dictamini sobre la procedència o no de l'adopció de les mesures legals previstes en la normativa esmentada.

Les discrepàncies en el si d'aquesta comissió s’han de sotmetre a un arbitratge. En cas de dictamen de l'àrbitre, designat per mutu acord de les parts representades en la comissió mixta, la resolució arbitral té la consideració d'acord a tots els efectes durant el període de consultes amb la resta que en dret sigui procedent. Les normes i criteris que regiran aquest sistema es determinaran en el Reglament de la comissió mixta. (Conveni 95-97, article 21)

ARTICLE 108. Mobilitat

1. Mentre romangui vigent la regulació establerta a l'article 40 del RD Leg. 1/1995, de 24 de març, no es considera que es produeixi trasllat que exigeix canvi de residència quan el treballador sigui canviat de lloc de treball dins d'una distància que no excedeixi els 25 km des del centre de treball.

Per determinar el centre de treball a partir del qual es comptarà la distància, cal tenir en compte el centre on estava adscrit el treballador en el moment de l'entrada en vigor del present . Així mateix, per als treballadors que, a l'entrada en vigor d'aquest conveni, estiguin en situació de comissió de serveis, el centre de referència és el centre al qual estiguin adscrits amb caràcter permanent.

D’altra banda, els treballadors que s'incorporin a les caixes d'estalvis a partir de l'entrada en vigor del present conveni tenen com a centre de referència el del seu primer destí. Aquests canvis de lloc de treball no es consideren modificacions substancials de les condicions de treball.

2. Si per aplicació de la regla prevista al paràgraf anterior, la distància de 25 km a comptar des del centre de treball excedeix dels límits territorials d'una illa, cal l'acord individual o col·lectiu per fer el canvi de lloc de treball, per entendre que podria requerir canvi de residència. Aquest criteri també s’ha d’aplicar per als centres de treball ubicats a Ceuta i Melilla.

3. Per damunt del límit de quilòmetres establerts a l'apartat 1, les caixes d'estalvis incloses en l'àmbit d'aplicació del Conveni només poden traslladar els seus treballadors si hi ha pacte col·lectiu o individual.

4. Quan un treballador acordi amb l'empresa el trasllat a un centre de treball a més de 25 km, el nou lloc de treball serà considerat com el centre des del qual operarà la mobilitat en endavant. (Conveni 95-97, article 20)

ARTICLE 109. Comissions de servei

1. Els viatges a què donen lloc les comissions del personal van a compte de l'entitat, i s’unifiquen les dietes per a totes les categories en set mil cinc-centes quaranta pessetes.

2. Si el viatge comprèn hores en què tingui lloc un menjar principal del dia o es pernocta fora del domicili, compta per mitja dieta.

3. Els viatges són de primera classe, excepte en avió, sense distinció de categoria laboral. Les caixes han d’establir una assignació per quilòmetre de 30 ptes. el 1996 i de 31 ptes. el 1997, quan les comissions de servei es facin en el vehicle propi de l'empleat.

4. Si en la comissió de serveis el desplaçament fos superior a tres mesos, l'empleat tindrà dret a quatre dies laborables d'estada en el seu domicili d'origen per cada tres mesos de desplaçament, sense comptar com a tals els de viatge, les despeses dels quals correran a càrrec de l'entitat. El desplaçament temporal a població distinta de la de la seva residència habitual té el límit d'un any. (XIII Conveni, article 97, actualitzats els imports en convenis posteriors)

ARTICLE 110. Servei militar

El personal de caixes d'estalvis durant el temps normal de servei militar o en cas de mobilització, rep el 60 % del seu sou, plusos i pagues estatutàries, així com les de juliol i Nadal, excepte que es tracti d'empleats que estiguin en el període de pràctiques rebent sous corresponents a la seva categoria militar. En aquest cas es té dret a les diferències que pugui haver-hi entre les meritacions militars i les que corresponguin per aquest article.

Sempre que les obligacions militars permetin a l'empleat anar a l'oficina en hores normals, per cada cent de treballades es té dret a percebre el 40 % d'una mensualitat. En cas d'una mobilització general per causa de guerra, té dret al sou íntegre. El temps que estigui a l’exèrcit compta a efectes d'antiguitat i augments de sou.

Si la caixa té sucursal a la població on sigui destinat l'empleat, ha d’intentar adscriure-l’hi, sempre que pugui fer compatible els seus deures militars i de treball. El personal que es trobi en la situació a què es refereix aquest article està obligat a dedicar a la seva entitat totes les hores de què disposi, fins arribar a la jornada establerta.

Si obté llicència o permís haurà de reintegrar-se al seu lloc, passats els primers quinze dies. Si no ho fa perdrà els drets reconeguts en els paràgrafs anteriors. El personal que voluntàriament anticipi o prorrogui obligatòriament el seu servei militar té els drets reconeguts en aquest article, però no gaudirà de la part corresponent de la seva remuneració durant el temps d'excés sobre la duració normal del servei militar.

El personal que durant el període del servei militar pugui treballar tota o part de la jornada ordinària ho ha de fer dins de l'horari normal. Només en casos excepcionals, lliurement apreciats i autoritzats per la direcció, es pot realitzar el treball fora de les hores assenyalades per a la jornada ordinària.

Al personal que s'incorpori a l’exèrcit abans de fer dos anys d'antiguitat a la caixa, li arribaran els beneficis establerts a l'article a partir del moment en què compleixi els dos anys d'antiguitat. L'empleat ha de reincorporar-se a l'entitat en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la cessació en el servei militar, i no té dret durant aquest temps a les condicions retributives que estableix el primer paràgraf d’aquest article. (XIII Conveni, article 98)

ARTICLE 111. Prestació social substitutòria

Als empleats que s'acullen a allò que s'ha establert en la Llei 48/1984, de 26 de desembre, reguladora de l'objecció de consciència i la prestació social substitutòria, se’ls han d’aplicar les previsions que es contenen en l'article 98 de l'EECA (article 110 d’aquesta refosa). (Conveni 92-94, article 27)

ARTICLE 112. Serveis mèdics d'empresa

En els casos i termes establerts per la legislació vigent sobre la matèria, els empleats s’han de sotmetre anualment a la revisió dels serveis mèdics d'empresa, segons les característiques de la seva activitat. (XIII Conveni, article 99)

ARTICLE 113. Personal destinat a l'estranger

1. El període de vacances anuals retribuïdes establertes en aquest Estatut s'incrementa de deu dies per als empleats en comissió de serveis a l'estranger.

2. A títol de permís per reincorporació a destinació a Espanya es concedeix a aquest personal un permís retribuït de 15 dies a comptar des de la data de la seva baixa al país estranger. (XIII Conveni, article 100)

ARTICLE 114. Uniformes i roba de treball

La roba del personal uniformat ha de ser costejada per les entitats, que han de decidir, amb la intervenció del comitè d'empresa o delegat de personal, tot allò que es relacioni amb l'adquisició, ús i conservació. El personal ajudant d'estalvi rebrà dos uniformes anuals, a més de les camises blanques necessàries i dos parells de sabates. Els que facin funcions de carrer tindran dret a les peces d'abric que es determinin en les normes internes de cada caixa, segons el clima de les poblacions de les oficines, i la durada de les quals serà determinada per la institució i comitè d'empresa, o delegat de personal si és el cas. Així mateix, el personal d'oficis i activitats diverses tindrà anualment les peces adequades per a la prestació dels seus serveis respectius. (XIII Conveni, article 101)

Tornar al començament de la pàgina

CAPÍTOL XIII. Òrgans d'interpretació i representació

ARTICLE 115. Comissió mixta interpretativa

Per examinar i resoldre totes les qüestions de la interpretació, vigilància i aplicació del conveni, es designarà una comissió paritària integrada per representants de l'ACARL i de les organitzacions sindicals signatàries.

Les competències atribuïdes a la comissió interpretativa ho seran sens perjudici de les reconegudes legalment o reglamentàriament als òrgans jurisdiccionals o administratius.

El nombre de membres titulars de la part social d'aquesta comissió serà de tres per cada sindicat firmant, que tindran una llicència de fins a deu dies al mes. Les reunions d'aquesta comissió han de ser, com a mínim, una vegada cada quatre mesos.

La comissió ha de publicar els acords interpretatius i facilitar-ne una còpia a les entitats i als representants legals dels empleats. La comissió interpretativa ha de rebre totes les consultes que se li formulen per les tres vies següents:

    * a) a través de l'Associació de Caixes d'Estalvis per a Relacions Laborals,

    * b) a través de les organitzacions sindicals signatàries,

    * c) directament a la Comissió. La Comissió ha de regular el seu funcionament, sistema d'adopció d'acords, convocatòria, secretaria i presidència, així com els sistemes de solució de les discrepàncies sorgides en el seu si.

La Comissió Mixta Interpretativa ha de tenir la composició nominal que s’esmenta més endavant. (Disposició transitòria sisena del Conveni 95-97)

ARTICLE 116. Comitès intercentres

El Comitè intercentres pot constituir-se a totes les entitats en què s'hagi elegit més d'un Comitè d'empresa, sempre que ho acordi la totalitat de membres de comitès per majoria i ho ratifiqui l'entitat.

    * 1. El Comitè intercentres autoregula el seu funcionament i elegeix un president i un secretari. També elabora el seu reglament de funcionament.

    * 2. Al Comitè intercentres estaran representats proporcionalment tots i cada un dels comitès d'empresa, sempre que sigui possible.

    * 3. Cada comitè d'empresa conserva totes les competències que li corresponen en l'àmbit específic per al qual hagi estat elegit.

    * 4. El Comitè intercentres té les funcions recollides a l'article 64 de la Llei 8/1980, de 10 de març, té la representació de tots els comitès i compleix les tasques que té encomanades expressament.

    * 5. Cada trimestre el Comitè intercentres ha de fer una reunió amb un representant de l'entitat, amb la finalitat de respectar l'article citat.

    * 6. El secretari del Comitè intercentres disposa del 50 % més de les hores que li corresponen.

    * 7. El Comitè intercentres es compon conforme a la següent escala: entitats de fins a 500 empleats: 7 membres; entitats de 501 a 1.000 empleats: 9 membres; entitats de més de 1.000 empleats: 12 membres.

    * 8. Els Comitès intercentres hauran de constituir-se en un termini màxim de dos mesos, una vegada proclamat l'últim Comitè d'empresa. (XIII Conveni, article 103)

ARTICLE 117. Acumulació d'hores retribuïdes per a l'exercici de funcions de representació

Les parts acorden crear en aquest conveni l'acumulació d'hores per a l'exercici de funcions de representació, prevista a l'article 68.e de l'Estatut dels treballadors. La representació legal dels treballadors i la direcció de cada caixa han de pactar, en tot cas, la utilització del crèdit horari acumulat, i, en general, el règim de gaudi de l'acumulació horària. Cal observar igualment allò que s'ha previst a aquests efectes a l'article 10.3 de la LOLS. (Conveni 90-91, article 22)

Tornar al començament de la pàgina

TÍTOL III. Disposicions addicionals i transitòries

DISPOSICIONS ADDICIONALS I TRANSITÒRIES DEL XIII CONVENI

PRIMERA. Transitòria (sobre increment mínim salarial). Ja no és vigent.

SEGONA. Transitòria (sobre revisió salarial semestral). Ja no és vigent.

TERCERA. Plantilla:

1. Transitòria (compromís de promoció). Ja no és vigent.

2. Plantilla existent abans de l'entrada en vigor del present Conveni col·lectiu:

    * 2.1. Ascens per antiguitat d'auxiliars i oficials. Al personal que tingui la condició de fix de plantilla el 30 de març de 1982, se li respecten els drets adquirits, o en camí d'adquisició, per a l'ascens per antiguitat, de tal manera que quedi garantit per a tot el personal actualment en plantilla integrat a les categories d'oficials i auxiliars l'ascens fins a oficial superior. El procés s’estructura de la manera següent:

    * - L'actual auxiliar d'entrada, que passa a denominar-se auxiliar B, ascendirà a auxiliar A pel transcurs de tres anys a auxiliar B. Ambdues categories queden extingides.

    * - L'auxiliar A, anterior auxiliar de tres anys, després de tres anys de permanència en aquesta categoria ascendirà automàticament a oficial segon.

    * - L'oficial segon, sols pel decurs de tres anys en aquesta categoria, ascendirà automàticament a oficial segon tres anys, que després de tres anys en aquesta última, ascendirà a oficial primer.

    * - Els oficials primers amb tretze anys d'antiguitat en aquesta categoria ascendiran a oficials superiors amb la percepció només de quatre triennis d'aquella categoria, i es descompta l'any restant a efectes d'antiguitat.

    * 2.2. Ascens dels actuals ordenances.

    * a) Els antics ordenances de primera i d'entrada mantindran els drets actualment reconeguts d'ascens per antiguitat i capacitació.

    * b) El criteri d'ascens per capacitació de l'ordenança que ingressi a les entitats a partir de la signatura del present Conveni col·lectiu, a partir d’ara ajudant, s'estudiarà en el si de la Comissió Mixta Interpretativa establerta en aquesta norma.

    * c) Transitòria (sobre ascens del personal subaltern): esgotada la seva vigència.

    * 2.3. Telefonistes. Les actuals telefonistes fixes en plantilla passen a denominar-se telefonistes de nivell A.

QUARTA. Transitòria (sobre percentatge mínim d'oficials superiors). Ja no és vigent.

Tornar al començament de la pàgina

CINQUENA

L'Ordre de 7 de novembre de 1977 (R. 2461), on s'aprova la normativa reguladora de les condicions de treball del personal d'informàtica de les caixes d'estalvis, grup professional d'aquest Conveni col·lectiu, d’acord amb l'article 12, es transcriu a continuació:

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

Article 1

    * 1. Les caixes, d'acord amb les seves necessitats i la normativa desenvolupada aquí, fixaran l'estructura, la composició i la classificació del personal de l'escala tècnica d'informàtica.

    * 2. Els llocs que es defineixen a l'article 3 poden existir, en les distintes caixes, totalment o en part. Per consegüent, les caixes no estan obligades a adjudicar-los en la seva totalitat, sinó que hauran d'anar reconeixent-los en el seu organigrama a mesura que el creixement o millora del sistema informàtic ho requereixi.

    * 3. L'acompliment regular per una o diverses persones de les funcions descrites per a aquesta feina serà determinant per a la creació d'un nou lloc.

Tornar al començament de la pàgina

CLASSIFICACIÓ DEL PERSONAL

Article 2

1. Dins de l'article 3 de la vigent Reglamentació nacional de treball a les caixes generals d'estalvi popular, s'inclou el grup VI, denominat personal informàtic, que inclou tots els empleats de les caixes que hi facin funcions específiques dels centres de processament de dades.

2. A més del conjunt de disposicions de la Reglamentació Nacional de Treball de les Caixes Generals d'Estalvi Popular i convenis col·lectius vigents, que els són aplicables, aquest grup professional es regularà per les normes desenvolupades en el present text.

DEFINICIÓ DE LLOCS DE TREBALL I CATEGORIES

Article 3

1. CAP D'INFORMÀTICA. És el responsable màxim de totes les activitats de tractament de la informació, incloent-hi processament de dades, suport tècnic, metodologia i aplicacions. La seva autonomia inclou també els aspectes bàsics de personal i administració pertanyents a la seva àrea d'activitat.

2. CAP D'ESTUDIS. Participa en les decisions de la Direcció en allò que concerneix els sistemes informàtics, estudia les possibilitats de realització de nous projectes a través dels mitjans informàtics, estableix els procediments estandarditzats en funció de les necessitats de l'empresa i del fi perseguit. Aconsella i guia els seus col·laboradors, distribuint els treballs i controlant-ne l'execució.

3. CAP DE PROJECTES. Planifica, organitza, contacta i es responsabilitza de la realització del projecte o els projectes que li siguin encomanats per a l'establiment de nous sistemes d'actualització dels procediments de tramitació de la informació. S'encarregarà de la distribució i assignació de treballs al personal que té a les seves ordres.

4. ANALISTA DE SISTEMES. Té cura que s'utilitzin al màxim els recursos dels ordinadors en funció dels sistemes operatius utilitzats. Aconsella tècnicament en els nivells informàtics on sigui requerit. Adapta els sistemes operatius, monitors de teletractament i base de dades al maquinari i programari de la mateixa instal·lació.

5. ANALISTA FUNCIONAL. Desenvolupa o col·labora en els estudis de viabilitat de construcció de sistemes, proposa solucions i en fa el disseny lògic orientat al problema, organitza el sistema o subsistema en tractaments lògics i s’encarrega que quedi ben establerta la seva realimentació. Documenta l'anàlisi, d'acord amb les normes i estàndards de la instal·lació, i és el responsable de la prova del sistema.

6. PROGRAMADOR DE SISTEMA. Participa en la gestió del sistema operatiu. Escriu mòduls, particularment delicats o d'utilització general, participa en la recerca d'incidències en el funcionament dels ordinadors i assessora la programació sobre utilització del sistema operatiu, llenguatges de programació i rutines d'utilitat.

7. ANALISTA ORGÀNIC. Dissenya i detalla les solucions definides per l'analista funcional i adopta els tractaments funcionals o la tecnologia informàtica prevista. Documenta el resultat del seu disseny, segons les normes i estàndards de la instal·lació. Aquesta documentació serà utilitzada pels programadors. És responsable que els resultats del seu disseny, orientat a la màquina, coincideixin amb el comportament del sistema previst per l'analista funcional.

8. PROGRAMADOR. Tradueix a un llenguatge comprensible amb l'ordinador les ordres precises per a l'execució d'un tractament, a partir de la documentació realitzada per l'analista orgànic. És responsable de la prova i de la posada a punt de la unitat de tractament que li ha estat assignada.

9. CAP D'EXPLOTACIÓ. Planifica, organitza i controla l'àrea d'explotació, es responsabilitza de totes les activitats relatives a l'explotació i producció d'ordinador i ordinadors. Assigna el personal segons les diferents necessitats de l'àrea i dóna normes per a la realització de les corresponents tasques.

10. CAP DE PRODUCCIÓ. És el col·laborador més pròxim del cap d'explotació que li confia certes parts de la seva missió, principalment les que estan relacionades directament amb la producció, la preparació i el control d'execució de tasques.

11. RESPONSABLE DE SALA. És responsable del funcionament dels ordinadors durant la seva jornada de treball i de coordinar l'execució de les tasques amb els altres torns que hi hagi. Assumeix, per delegació, les funcions necessàries per al funcionament de l'àrea d'explotació en els torns no coincidents amb l'horari normal de la caixa.

12. RESPONSABLE DE PLANIFICACIÓ, CONTROL I PREPARACIÓ DE TASQUES. És responsable de planificar i preparar els treballs per realitzar, els organitza convenientment per assegurar l'aprofitament òptim de l'ordinador o ordinadors i complir els terminis de lliurament convinguts. Controla els resultats de l'execució i l'entrada i sortida d'informació a l'àrea d'explotació.

13. OPERADOR CONSOLA. Realitza l'execució a l'ordinador de les aplicacions, segons el quadern de treballs rebuts, comunica el conjunt d'incidents i parades, determina si aquests últims són imputables al programari de l'usuari, al sistema operatiu maquinari o a errors de maneig.

14. Hi ha d’altres llocs i denominacions que poden trobar un nivell adequat en algunes de les categories precedents; és tasca de cada caixa definir-les en funció de les seves necessitats.

ALTRES LLOCS RELACIONATS AMB LA INFORMÀTICA

Article 4

1. OPERADOR DE PERIFÈRICS. Realitza la col·locació i retirada de tot tipus de suports de les unitats perifèriques de l'ordinador, dirigit per l'operador de consola.

2. OPERADOR DE TECLAT. Realitza el maneig de màquines vinculades a l'ordinador, a través de l'obtenció de suports processables, o per connexió directa, amb dedicació principal a aquest tipus de treball.

3. Els llocs d'operador de perifèrics són exercits, indistintament, pel personal administratiu, subaltern o d'oficis diversos.

4. Els operadors de teclat tenen la consideració de personal administratiu.

5. En cap cas tindran consideració de personal informàtic els empleats que en el seu lloc de treball s'ajuden d'elements connectats a l'ordinador, com són terminals, pantalles, etc.

SOUS I ALTRES RETRIBUCIONS

Article 5

1. Els sous corresponents als distints nivells de les categories que es defineixen a l'art. 3 són els següents:

Sous anuals
Nivells
Categories C B A
Operador de consola - 299.000 321.000
Programador 285.000 313.500 329.500
Responsable de sala - 329.500 350.000
Resp. Planific. C i PT - 329.500 350.000
Analista orgànic - 329.500 350.000
Programador sistemes - 329.500 350.000
Cap de producció - 350.000 373.000
Analista funcional - 350.000 373.000
Analista de sistemes - 350.000 373.000
Cap d'explotació - - 400.000
Cap de projectes - - 400.000
Cap d'estudis - - 426.500
Cap d'informàtica - - 455.000

(Els imports d'aquesta taula no estan actualitzats)

2. En concepte de plus de treball penós, els operadors de teclat han de percebre, en les mensualitats i en les gratificacions, tant reglamentàries com extraordinàries, la quantitat equivalent al 15 % del salari base corresponent a l'auxiliar d'entrada que s'assenyala en cada moment en el .

TRIENNIS

Article 6

1. A excepció del nivell C de la categoria de programador, tots els nivells de les diverses categories tindran triennis d'antiguitat a partir del dia 1 del mes següent a la data del nomenament o ascens.

2. En obtenir un nivell o categoria superior es conserven els triennis merescuts en les situacions anteriors, on s’ha d’afegir, si cal, la fracció de l'últim trienni no vençut.

INGRÉS I ACCÉS

Article 7

1. Per cobrir qualsevol vacant de l'escala tècnica d'informàtica, la caixa ha d’obrir concurs entre tot el seu personal.

2. Les caixes poden proveir-se de personal aliè a l’entitat per cobrir vacants d'informàtica, quan els empleats que ho sol·licitin no arribin al grau d'aptitud adequat a judici de la caixa. Per tal que la concurrència, sempre que sigui possible, s'efectuï en igualtat de condicions, la caixa habilitarà els mecanismes de formació professional adequats a cada circumstància.

3. Les caixes hauran d'establir les condicions i proves que creguin convenients per al personal aliè que ingressi directament a informàtica.

4. Encara que no és imprescindible la possessió de títols acadèmics, s'avaluaran tant aquests com els mèrits adquirits pels candidats quan aquests candidats es trobin en igualtat de condicions.

PROMOCIÓ

Article 8

1. La incorporació a qualsevol de les categories s'efectua sempre pel nivell més baix.

2. Per ser titular d'una categoria determinada és necessari haver-hi accedit complint les condicions que cada caixa tingui fixades.

3. S'ascendeix automàticament al nivell A de totes les categories una vegada transcorreguts, com a màxim, quatre anys de permanència en el nivell B de la mateixa categoria.

4. Al nivell B de la categoria de programador hi ascendiran automàticament els que tenen la categoria de programador C, al cap d'un any de la seva permanència en aquesta última situació.

5. El personal de l'escala tècnica d'informàtica pot participar en els concursos i proves que convoqui la caixa a què pertany, a fi d'accedir a llocs de l'escala administrativa, a la qual hauria d'incorporar-se si obtingués plaça.

TRASLLATS

Article 9

1. El personal d'informàtica, transcorreguts nou anys de permanència en el grup i tres en el nivell de la categoria que tingui, pot sol·licitar de passar a la plantilla administrativa, excepte el del lloc d'operador de consola, a qui només seran necessaris set anys de permanència. La caixa ha de reconèixer amb efectes des del dia primer del mes següent al de la data del seu trasllat la categoria professional segons el detall següent:

Categoria Infirmàtica Categoria Administrativa
Operador de consola B Oficial segon
Operador de consola A Oficial primer
Programador B Oficial primer
Programador A Oficial superior
Responsable de sala B Oficial superior
responsable de sala A Oficial superior
Responsable de planificació B Oficial superior
Responsable de planificació A Oficial superior
Analista orgànic B Oficial superior
Analista orgànic A Oficial superior
Programador de sistemes B Oficial superior
Programador de sistemes A Oficial superior
Cap de producció B Oficial superior
Cap de producció A Cap de cinquena
Analista funcional B Oficial superior
Analista funcional A Cap de cinquena
Analista de sistemes B Oficial superior
Analista de sistemes A Cap de cinquena
Cap d'explotació Cap de quarta
Cap de projectes Cap de quarta
Cap d'estudis Cap de tercera
Cap d'informàtica Cap de tercera

2. En el supòsit que, complerts els mínims de permanència a informàtica establerts al punt 1 d’aquest article, no en tingui tres en l'última situació, també pot sol·licitar el trasllat. En aquest cas, la classificació de l'escala administrativa es farà reconeixent la categoria tècnica que exercia abans de la que exerceixi en el moment de sol·licitar el trasllat de conformitat amb les equivalències de l'apartat anterior.

3. Quan se sol·liciti el trasllat a l'escala administrativa sense haver complert la permanència a l'escala tècnica de set anys l'operador de consola, o nou la resta de categories, i la caixa trobi justa la motivació de la sol·licitud, l'empleat quedarà incorporat a la plantilla administrativa, amb la categoria i el temps de servei que li hauria correspost en aquesta escala administrativa, com si hagués complert tota la seva antiguitat a la institució dins del mateix lloc.

4. Els temps mínims que es fixen en els apartats anteriors perquè un empleat pugui sol·licitar el trasllat no s’exigeixen en els casos en què el treballador sigui promogut a interès de la caixa, o com a resultat de dictamen mèdic que determini el seu trasllat. En aquests casos es cal respectar la categoria administrativa que resulti de l'aplicació del supòsit del punt 1 d’aquest article.

5. Tots els empleats de l'escala tècnica d'informàtica que passin a l'escala administrativa, a més del sou que els correspongui en funció de la nova categoria a què accedeixen, conserven els triennis que tinguin reconeguts pels seus serveis prestats a Informàtica, comptats fins a la data del seu trasllat.

6. Els ascensos de categoria per antiguitat o els triennis a l'escala administrativa comencen a comptar des de la data de la seva incorporació.

7. Sempre que el trasllat sigui conseqüència de l'aplicació dels casos compresos en els apartats 1, 2 i 4 d’aquest article i que el salari base constituït a la nova situació resulti inferior al que percebia com a informàtic, el treballador conservarà a títol personal el complement necessari fins a igualar el sou anterior, que únicament podrà absorbir-se en futures promocions que no responguin a ascensos automàtics per anys de servei. Mentre aquest complement subsisteixi, es trobarà subjecte als augments percentuals que afecten els salaris de la seva categoria laboral.

8. L'operador de teclat del grup d'empleats administratius pot sol·licitar el canvi de lloc de treball als cinc anys de permanència en la feina.

9. Els trasllats que sol·liciti el personal d'informàtica emparat en allò que s'ha previst en els apartats 1, 2, 4 i 8 d’aquest article la caixa els haurà de concedir un termini màxim de tres mesos.

TORNS

Article 10

1. De conformitat amb les normes establertes, les caixes poden implantar torns de treball de tarda o de nit, fora de l'horari normal assenyalat en els convenis, sense que aquests torns sobrepassin en cap cas la jornada màxima que estigui fixada per a la resta del personal de la mateixa caixa. Les plantilles d'aquests torns poden ser dotades amb personal contractat expressament per a un torn determinat, o bé en règim de torns per rotació.

2. En el cas de torns per rotació, aquests han de ser programats per un període mínim de tres mesos, de forma que qualsevol empleat no repeteixi el torn fins que hagi completat el cicle la totalitat de la plantilla subjecta a torn. Els canvis o modificacions que es puguin fer en la programació prevista s’han de comunicar als interessats amb l'antelació mínima de deu dies hàbils, excepte en casos de força major.

3. Els empleats subjectes al règim de torns rotatius perceben sobre tots els emoluments que tinguin per la seva categoria un complement del 5 % de l'import global. Aquest complement ha de ser incrementat fins al percentatge legal en les dates en què es realitzi el torn de nit i per l'horari nocturn que preveu la Llei.

FORMACIÓ

Article 11

1. Les caixes es comprometen a impulsar, dins dels límits que les lleis estableixin en cada moment en matèria de formació professional i universitària, la corresponent titulació del personal de l'escala tècnica d'informàtica, dins de les seves tasques específiques, a través de l'Escola Superior de la Confederació de Caixes o del mecanisme de formació professional que la substitueixi.

2. Les caixes han de facilitar a tots els empleats d'informàtica l'accés a algun curs anual, com a mínim, relacionat amb temes d'informàtica, de duració adequada al contingut i als coneixements que s’hagin d’adquirir. El personal ha d'assistir activament a un d'aquests cursos. Durant la seva permanència en el curs obligatori queda eximit de la seva jornada laboral.

SEGURETAT I HIGIENE

Article 12

1. Les caixes estan obligades a mantenir les instal·lacions de l'àrea d'informàtica en les condicions adequades de climatització, nivell de sorolls, il·luminació, etc. per aconseguir el millor ambient de treball.

2. Els treballadors de l'escala tècnica d'informàtica i els operadors de teclat s’han de sotmetre anualment, com a mínim, o abans si el servei mèdic d'empresa observa anomalies justificades, a una revisió mèdica, en raó de la funció que exerceix, efectuada per especialistes en oftalmologia, otorinolaringologia, traumatologia, psicologia, psiquiatria i oncologia. Aquestes revisions es duran a terme dins del sistema de serveis mèdics que cada caixa tingui establert com una prolongació, i no substitueixen les obligatòries que hi hagi assenyalades per a tot el personal.

3. Si es dóna el cas que la recuperació d'una malaltia motivada per prestació del treball no és atesa per la Seguretat Social, els serveis mèdics de la caixa s’han de fer càrrec de tot el procés de recuperació que sigui necessari adoptar.

4. En cap torn de treball pot romandre sota cap concepte la sala d'ordinadors a l'atenció o vigilància d'una sola persona.

Tornar al començament de la pàgina

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA

Les caixes que tinguin millorada l'escala mínima salarial que fixa la Reglamentació nacional i els vigents convenis col·lectius per al personal administratiu, han d'adequar per a tots els nivells de les categories del seu personal de l'escala tècnica d'informàtica els salaris que resulten d'aplicar a l'escala que s'assenyala amb caràcter mínim en la present normativa la mateixa proporció de millora que hi hagi sobre les actuals.

SEGONA

Aquesta regulació no afecta el plus de treball penós previst en el punt 2 de l'article 5, ni el possible complement que es preveu en el punt 3 de les disposicions transitòries.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA

En el termini de tres mesos, a partir de la vigència de la present normativa, les caixes han de classificar el personal que treballi en els seus centres de procés de dades, als llocs i categories que resulten de l'aplicació d'allò que s'ha previst en l'article 1 d'aquestes normes. Per a això s’han de respectar els drets dels empleats que desenvolupin amb regularitat les funcions que se’ls requereixen.

SEGONA

Als treballadors que en el moment de l'entrada en vigor de les presents normes es vegin afectats per aquesta classificació, se'ls tindrà en compte l'antiguitat en l'escala d'informàtica, a tots els efectes, des de la seva incorporació al centre de processament de dades, i la seva antiguitat en la categoria des de la data en què els hagin estat confiades les funcions que la determinen, per la qual cosa no serà d'aplicació, en aquests casos, allò que s'ha previst en el punt 1 de l'article 8.

TERCERA

Els complements, millores, bonificacions i qualsevol tipus de retribució complementària que les caixes puguin tenir establerts poden ser absorbits per les millors condicions econòmiques que es deriven de l'adaptació. En cas d'haver-hi diferència a favor de l'empleat, la caixa ha de respectar-la, i només pot ser absorbida per increments posteriors que tinguin origen en la promoció que no sigui per anys de servei.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA (ÀMBIT D'APLICACIÓ)

L'àmbit d'aplicació d'aquestes normes és el definit en l'article 1 de la Reglamentació nacional de treball de les caixes generals d'estalvi popular, de 27 de setembre de 1950. (R/1169, 1394, i N. Dicc. 3915)

SEGONA (DESENVOLUPAMENT EN RÈGIM INTERIOR)

1. Les caixes, d'acord amb la normativa laboral vigent i en un període no superior a sis mesos des de l'aprovació d'aquestes normes, han d’incloure en els reglaments de règim interior respectius les condicions amb les quals hauran de fallar els concursos que tinguin lloc per a l'accés a l'escala tècnica d'informàtica entre el personal, així com les condicions i proves per a l'ingrés d'empleats aliens a la caixa. Així mateix, s'hauran d'especificar els requisits que ha de reunir el personal de l'escala tècnica d'informàtica per accedir a concursos i proves de l'escala administrativa, que en cap cas poden ser desfavorables respecte a les reconegudes per a la resta del personal de la caixa.

2. La incorporació definitiva a aquest text de l'Ordre de 7 de novembre de 1977 (citada) queda subordinada a la resolució que adopti el Tribunal Suprem en aquests dies.

SISENA. Transitòria (sobre estudis de la Comissió Mixta). Ja no és vigent.

SETENA

El plus d'oficines per a delegats que no siguin caps es manté a títol de complement personal per als que ja el perceben i que continuen realitzant la mateixa prestació funcional i no s'han vist afectats pel sistema de classificació d'oficines.

VUITENA

Es respecta, durant la seva vigència, el pacte salarial de la caixa insular d'estalvis de Gran Canària.

NOVENA. Transitòria (sobre foment de l'ocupació). Ja no és vigent.

DESENA

Dissabte Sant: en els casos en què les altres entitats de crèdit obrin les seves oficines en Dissabte Sant, quedarà sense efecte el caràcter de festivitat d’aquesta data.

ONZENA

Els auxiliars i oficials segons que estiguin en plantilla a l'entrada en vigor del present Conveni col·lectiu i als quals sigui extensiu el dret de promoció pel mer decurs del temps, no percebran el complement personal d'antiguitat establert en l'article 46 (article 52 d’aquesta refosa).

DOTZENA. Transitòria (sobre complement de jubilació). Ja no és vigent.

 

Tornar al començament de la pàgina

DISPOSICIONS ADDICIONALS DEL XIV CONVENI

PRIMERA. Sobre Comissió Paritària de Fons de Pensions. Ja no és vigent.

SEGONA. Sobre Comissió Escala Tècnica d'Informàtica. Ja no és vigent.

TERCERA. Sobre Comissió de Seguretat. Ja no és vigent.

QUARTA. Sobre Comissió Mixta Interpretativa. Ja no és vigent.

CINQUENA. Sobre complements de pensió. Ja no és vigent.

Tornar al començament de la pàgina

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DEL CONVENI 90-91

PRIMERA. Sobre Comissió de Previsió Social Complementària. Ja no és vigent.

SEGONA. Sobre Comissió de Classificació Professional i Préstecs d'Habitatge. Ja no és vigent.

TERCERA. Sobre foment de l'ocupació. Ja no és vigent.

QUARTA. Sobre horaris. Ja no és vigent.

CINQUENA. Sobre compromís de promoció. Ja no és vigent.

SISENA. Sobre Comissió Mixta Interpretativa. Ja no és vigent.

Tornar al començament de la pàgina

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DEL CONVENI 92-94

PRIMERA. Sobre pagament del trienni al 5 per 100. Ja no és vigent.

SEGONA. Sobre còmput de vacances. Ja no és vigent.

TERCERA. Sobre ascens per capacitació a categoria d'auxiliar. Ja no és vigent.

QUARTA. Sobre compromís d'incrementar l'ocupació. Ja no és vigent.

CINQUENA. Sobre sol·licituds de préstecs per a habitatge. Ja no és vigent.

SISENA. Sobre la Comissió d'Estudi del Text de l'Estatut d'Empleats de Caixes d'Estalvis. Ja no és vigent.

SETENA. Sobre la Comissió Mixta Interpretativa. Ja no és vigent.

Tornar al començament de la pàgina

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DEL CONVENI 95-97

PRIMERA. Compromís de promoció d'ocupació

De les ocupacions creades durant la vigència d’aquest Conveni col·lectiu, han de ser fixes almenys un nombre equivalent al 50 % de les incorporacions que s'hagin pogut efectuar en l’esmentat període, qualsevol que sigui el procediment o la causa d'incorporació a la caixa. Per a la determinació d’aquesta base es tindran en compte com un sol contracte els fets a diferents treballadors per períodes inferiors a un any fins a completar dotze mesos dins de l'any natural de contractació continuada.

Les caixes han de facilitar informació semestral a l'ACARL sobre l'evolució de l'ocupació creada i les seves conseqüències quant a l'observança d’aquesta disposició. La informació rebuda l’han de conèixer els sindicats firmants a la Comissió de Seguiment i Interpretació d'aquest Conveni. Al mes de gener de 1997 els sindicats han de saber les dades relatives a tot el període de temps anterior. I ho han de tornar a saber al mes de gener de 1998, una vegada transmeses les dades definitives de tot el període de vigència. D’altra banda, les caixes d'estalvis, en el marc de les competències recollides a l'art. 64 de l’ET, han d’informar semestralment els òrgans de representació del personal sobre l'evolució que experimenten les dades relatives a aquest compromís.

SEGONA. Dels aprenents contractats abans de l'entrada en vigor del Conveni col·lectiu

1. Aquells treballadors que, des de data anterior a l'entrada en vigor del Conveni, treballen per a les caixes d'estalvis mitjançant contracte d'aprenentatge, s'han d’incorporar a la regulació continguda en l'art. 17 d'aquest Conveni (article 26 de la refosa) a partir de la data en què es produeixi la renovació o pròrroga del seu contracte.

2. Es garanteix per als treballadors que treballen per a les caixes d'estalvis mitjançant contracte d'aprenentatge des de data anterior a l'entrada en vigor del Conveni, que en el supòsit de continuïtat a l'empresa després de finalitzar aquesta modalitat de contractació, continuaran la seva carrera professional a les caixes d'estalvis i els comptarà el període d'aprenent. Així, per exemple, si esgoten el període màxim de tres anys subjectes a contracte d'aprenentatge i una vegada conclosos passen a fixos, ho faran com a auxiliars B, amb les condicions previstes a l'art. 17 apartat D (article 26.D de la refosa).

TERCERA. Comissió de Previsió Social Complementària

1. Es crea una comissió de caràcter paritari que ha d’analitzar, estudiar i elaborar propostes de substitució, si s’escau, del capítol IX de l'EECA, Previsió Social Complementària.

2. Aquesta Comissió serà de composició paritària, integrada per una representació designada per ACARL i una altra representació designada per les organitzacions sindicals firmants del present Conveni col·lectiu.

El nombre de membres titulars per cada sindicat firmant serà de dos, i un assessor. Cada un d'ells ha de comptar amb una llicència mensual de fins a vuit dies.

3. La Comissió ha de regular el seu funcionament, la periodicitat de les reunions i qualsevol altra matèria de procediment, i ha de concloure els treballs abans del 31 de desembre de 1997.

QUARTA. Comissió d'Estudi del Text de l'Estatut d'Empleats de Caixes d'Estalvis.

1. Es crea una Comissió de caràcter paritari que ha d’analitzar i estudiar el conjunt del text de l'Estatut d'Empleats de les Caixes d'Estalvis, a fi d'elaborar-ne un text refós.

2. Aquesta Comissió serà de composició paritària, integrada per una representació designada per l'ACARL i una altra representació designada per les organitzacions sindicals firmants del present Conveni Col·lectiu.

El nombre de membres titulars de cada part serà de dos per cada representació sindical firmant (cada un d'ells ha de comptar amb una llicència mensual de fins a sis dies). Les representacions sindicals es valdran de l'assistència d'un assessor, cada una d'elles, que no disposarà de la llicència fixada per als titulars de la Comissió.

3. La Comissió ha de regular el seu funcionament, la periodicitat de les reunions i qualsevol altra matèria de procediment, i ha de concloure els treballs abans del 31 de desembre de 1997.

CINQUENA.

Les propostes elaborades per les esmentades comissions s'han d’elevar a la Comissió Negociadora del perquè, si és el cas, es puguin considerar i aprovar.

SISENA. Comissió Mixta Interpretativa

Constitueix l'article 115 de la refosa.

Tornar al començament de la pàgina

APÈNDIX

Decisions interpretatives que adopten les organitzacions firmants del per als anys 1992-1994, en relació amb dos dels preceptes d'aquesta norma pactada i un de l'EECA.

PRIMERA. A l'article 9 (52 d’aquesta refosa):

Les percepcions acreditades en concepte d'antiguitat han de ser actualitzades amb els increments salarials pactats en aquest i en els futurs convenis col·lectius, i s’han d’integrar juntament amb els triennis que es percebin en el futur en el complement d'antiguitat.

SEGONA. A l'article 18.2 (41 de la refosa):

Per tal de delimitar, amb el caràcter d'interpretació autèntica, l'abast de l'article 18.2 del present Conveni col·lectiu, les parts firmants MANIFESTEN: Que si l'òrgan administratiu o jurisdiccional considera que el compliment de l'horari fixat per al dijous en l'article 18.2 del Conveni col·lectiu de les caixes d'estalvis per als anys 1992-1994 implica la realització de jornada extraordinària, es qualifica a tots els efectes com a pactada convencionalment en virtut de l'habilitació continguda a l'article 35.4 de l'Estatut dels treballadors, i l'eventual increment retributiu és compensat amb el descans en dissabtes pactat en el present Conveni, que tindrà per aquest motiu la consideració de descans retribuït per a la compensació d'hores extraordinàries.

TERCERA. A l'article 36.4 paràgraf primer de l'EECA (41 d’aquesta refosa):

El primer paràgraf d'aquest punt 4 de l'article 36 ha d'interpretar-se en el sentit d'entendre que el contracte individual per fer entre parts ha de preveure els límits de jornada anual i d'horari pactats a l'actual Conveni, decisió interpretativa que adopten les organitzacions firmants del Conveni col·lectiu per als anys 1995-1997, en relació amb l'article 9 del mateix conveni (52 de la present refosa).

A l'entrada en vigor del Conveni, els increments per antiguitat per a aquells que no han superat el 45% de la base sobre la qual es calcula, en cada cas, quedaran limitats en aquest percentatge.

No obstant això, aquesta limitació no opera per al trienni que es perfecciona amb l'entrada en vigor d'aquest Conveni. Tots aquells que a l'entrada en vigor del Conveni tinguin un percentatge superior al 45% assenyalat mantindran aquest percentatge superior, sens perjudici d'allò que s'ha disposat en el paràgraf anterior.

En tot cas, els increments per antiguitat no han de superar el 60% de la base sobre la qual es calcula en cada cas.

Per a aquells que vegin modificada la base sobre la qual gira l'increment d'antiguitat, (cas dels ascensos de categoria), el percentatge s'ha d’adaptar a la nova base amb els criteris assenyalats en els paràgrafs anteriors.

Tornar al començament de la pàgina

Carta de l'ACARL a la FEBA de CCOO sobre la vigència de l'article 20 del Conveni col·lectiu de caixes d'estalvis 95-97 (108 d’aquesta refosa)

Ricardo Pradas Muntadeta

ASSOCIACIÓ DE CAIXES D'ESTALVIS

PER A RELACIONS LABORALS

SECRETARI GENERAL

Madrid, 25 de gener de 1996

D. Carlos Bravo Fernández

Secretari d'Acció Sindical FEBA-CCOO

Pl. de Cristino Martos, 4, 7a

28015 MADRID

Senyor,

Durant el procés de redacció del pròxim Conveni col·lectiu per a les caixes d'estalvis, i en la translació a què ens veiem obligats, tant de l'esperit com de la lletra de l'acord de principi que vam aconseguir les organitzacions sindicals i aquesta entitat patronal, s'ha suscitat la situació normativa en la qual quedaria l'art. 20 del text pactat que fa referència a la mobilitat i la seva vinculació a la vigència de l'art. 40 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març.

Sobre aquesta qüestió, puc indicar-li que si s’altera, per llei, l'actual art. 40 de l'Estatut dels treballadors, fins a tal extrem que aquella alteració suposa un canvi significatiu en l'abast de l'art. 20 del Conveni col·lectiu de les caixes d'estalvis per als anys 1995/1997, l'ACARL es compromet a negociar amb les organitzacions sindicals legitimades la possible desviació entre ambdues regulacions, per aconseguir una adequada adaptació de l’esmentat precepte del Conveni.

Sense res més per afegir, el saluda cordialment,

Tornar al començament de la pàgina

CONVENI COL·LECTIU DE LES CAIXES D'ESTALVIS per als anys 1.998, 1.999 i 2.000    

CAPÍTOL PRIMER

Disposicions Generals

Article 1r. Determinació de les parts que ho concerten i eficàcia general del Conveni Col·lectiu.

    1.Les parts negociadores d'aquest Conveni Col·lectiu tenen la representació que determina l'article 87.2, en relació amb el 88.1, 2n paràgraf del Reial Decret Legislatiu 1/1.995, de 24 de març, i són:

    a)L'Associació de Caixes d'Estalvis per a Relacions Laborals (ACARL), que té estatutàriament la representació de les Caixes d'Estalvis com entitats que contracten, i;

    b)Les organitzacions sindicals (COMFIA de CC.OO, FES-UGT, CSICA i CIG), que compten amb la legitimació suficient, en representació dels treballadors.

    2.El conveni Col·lectiu és subscrit, d'una banda, per ACARL, i, de l'altre, per les organitzacions sindicals COMFIA de CC.OO, FES-UGT i CSICA. D'acord amb la representació que aquestes tres organitzacions sindicals tenen, que assoleix el 96'56% del banc social, aquest Conveni Col·lectiu és d'eficàcia general.

 

Article 2n. Clàusula Substitutòria.

La regulació de les matèries objecte d'aquest Conveni Col·lectiu nova i substitueix allò que s'ha establert en els Convenis Col·lectius precedents, romanent en vigor les clàusules normatives dels mateixos que les parts no han pactat en aquest Conveni.  

Article 3r. Àmbit temporal.

Aquest Conveni Col·lectiu entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, sense perjudici d'allò que s'ha establert per a la revisió salarial en els preceptes del Conveni que regulen aquesta matèria, finalitzant la seva vigència el 31 de desembre del 2.000.  

Article 4t. Pròrroga i denúncia.

Aquesta normativa s'entendrà tàcitament prorrogada d'any en any, si no es promou denúncia de la mateixa per qualsevol de les organitzacions legitimades a l'efecte abans dels tres mesos últims del període de vigència o de qualsevol de les seves pròrrogues.

La denúncia es promourà mitjançant comunicació escrita del sol·licitant a l'altra part, especificant les matèries concretes objecte de futura negociació.  

Article 5è. Àmbit personal, funcional i territorial.

1.Aquest Conveni Col·lectiu, regula les relacions laborals entre les Caixes d'Estalvis i/o Monts de Pietat i la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis, d'una banda, i el personal d'aquestes Institucions, i de l'altra.

2.Queden excloses d'aquest Conveni Col·lectiu, les persones que ho estiguessin de conformitat amb l'Art 1.3 del RD Leg. 1/1.995, de 24 de març i, en tot cas, de manera expressa, les següents:

    a)El personal empleat a les obres benefico-socials de les Caixes;

    b)El personal que efectuï treballs de qualsevol naturalesa en explotacions agrícoles, industrials o de serveis a les Caixes d'Estalvis i, en general, qualsevol altra activitat atípica, en aquest cas es regiran per les normes específiques de cada activitat;

    c)El personal que presti els seus serveis a les Caixes en qualitat d'agent, corresponsal i, en general, mitjançant contracte de comissió o relació anàloga;

    d)Els qui tinguin la condició de compromissari, Conseller General, Vocal del Consell d'Administració i altres Òrgans de Govern, de conformitat amb allò que s'ha establert en la Llei 31/1.985, de 2 d'agost. Els Consellers Generals representants del personal no en seran exclosos.

3.Aquest Conveni Col·lectiu serà igualment d'aplicació als empleats espanyols contractats per les Caixes d'Estalvis, a Espanya, al seu servei a l'estranger, sense perjudici de les normes d'ordre públic aplicables al lloc de treball.

4.Les disposicions d'aquest Conveni Col·lectiu tindran imperativitat i eficàcia generals en tot el territori de l'Estat espanyol.  

Article 6è. Vinculació a la totalitat.

L'articulat d'aquest Conveni forma un conjunt unitari. No seran admissibles les interpretacions o aplicacions que, a efectes de jutjar sobre situacions individuals o col·lectives, valorin aïlladament les estipulacions convingudes.  

Article 7è. Clàusula de garantia.

Aquest Conveni Col·lectiu millora globalment, i en còmput anual, les relacions laborals existents a les Caixes d'Estalvis, per la qual cosa les condicions de treball aquí establertes tindran caràcter de mínimes.  

CAPÍTOL SEGON

Normes de contingut retributiu

Secció Primera: Conceptes salarials    

Article 8è. Escala salarial (salari o sou base)

Any 1.998

1.L'escala salarial vigent a 31 de desembre de 1.997, referida a dotze mensualitats, s'incrementa en l'1,4% (el HI IPC hagut durant dit any 1.998) amb efectes retroactius des del primer de gener de l'any 1.998, i és en conseqüència la que es transcriu a continuació:    

TAULA SALARIAL (Dotze Mensualitats)

ANY 1997 ANY 1998
CATEGORIES INCR. 1,4%
Pessetes Pessetes Euros
CAP DE PRIMERA 3.982.672 4.038.429 24.271,45
CAP DE SEGONA 3.501.642 3.550.665 21.339,93
CAP DE TERCERA 2.948.103 2.989.376 17.966,51
CAP DE QUARTA 2.616.404 2.653.034 15.945,05
CAP DE CINQUENA 2.474.034 2.508.670 15.077,41
CAP DE QUARTA "A" 2.686.851 2.724.467 16.374,38
CAP DE QUARTA "B" 2.616.404 2.653.034 15.945.05
CAP DE CINQUENA "A" 2.545.222 2.580.855 15.511,25
CAP DE CINQUENA"B" 2.474.034 2.508.670 15.077,41
CAP DE SISENA "A" 2.431.282 2.465.320 14.816.87
CAP DE SISENA "B" 2.395.364 2.428.899 14.597,98
OFICIAL SUPERIOR 2.316.694 2.349.128 14.118.54
OFICIAL PRIMERA 2.211.740 2.242.704 13.478,92
OFICIAL SEGONA (3 anys) 2.025.760 2.054.121 12.345.51
OFICIAL SEGONA 1.930.739 1.957.769 11.766.43
AUXILIAR "A" 1.721.892 1.745.998 10.493,66
AUXILIAR "B" 1.639.896 1.662.855 9.993.96
AUXILIAR "C" 1.471.958 1.492.565 8.970,50
CONSERGE 1.862.829 1.888.909 11.352,57
SOTS-CONSERGE 1.752.308 1.776.840 10.679,03
AJUDANT "A" (Ant.Ord.1a.) 1.696.340 1.720.089 10.337,94
AJUDANT "B" (Ant.Otd.Entrada) 1.615.559 1.638.177 9.845.64
AJUDANT "C" 1.424.123 1.444.061 8.678,98
GRUMS (18 anys) 1.082.144 1.097.294 6.594,87
GRUMS (entrada) 678.117 687.611 4.132,62
TITULAT SUPERIOR "A" 2.970.840 3.012.432 18.105,08
TITULAT SUPERIOR "B" 2.474.034 2.508.670 15.077,41
TITULAT MITJÀ "A" 2.444.342 2.478.563 14.896,46
TITULAT MITJÀ "B" 2.249.128 2.280.616 13.706.78
TELEFONISTA "A" 1.664.280 1.687.580 10.142,56
TELEFONISTA "B" 1.458.163 1.478.577 8.886,43
OF. 1er. (Ant.Of.O.D.) 1.788.683 1.813.725 10.900,70
OF. 2on. (Ant.Adjt.O.D.) 1.695.304 1.719.038 10.331,63
AJUDANT OF.D. (Ant.Peó O.D.) 1.531.286 1.552.724 9.332.06
PEÓ OFICIS DIVERSOS 1.395.752 1.415.293 8.506,08
PERSONAL DE NETEJA 1.178.524 1.195.023 7.182,23
 

 

2.Personal d'informàtica: Les retribucions del personal d'informàtica, a les quals es refereix l'Ordre Ministerial de 7 de novembre de 1.977, s'obtindran pel mateix procediment assenyalat anteriorment, prenent com a base l'escala que resulti de l'aplicació de les disposicions corresponents.

3.Clàusula de garantia: Es garanteixen a totes les Caixes les quantitats anuals absolutes que resultin per a cada categoria professional, com a conseqüència de l'increment percentual de l'1,4% establert en els apartats anteriors, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes en l'EECE.  

Any 1.999

4.L'escala salarial anual vigent a 31 de desembre de 1.998, referida a dotze mensualitats, per al període comprés entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1.999, s'incrementarà en l'IPC estimat pel Govern de l'Estat espanyol per a l'esmentat any, en aquest cas amb el 2,4%, amb efectes a partir de l'1 de gener de 1.999.

5.Personal d'informàtica: Les retribucions del personal d'informàtica, a les quals es refereix l'Ordre Ministerial de 7 de novembre de 1.977, s'obtindran pel procediment assenyalat anteriorment, en els punts 2 i 4, prenent com a base l'escala que resulti de l'aplicació de les disposicions corresponents.

6.Revisió salarial: En el cas que l'índex de preus al consum (IPC) publicat per l'INE, registrés al 31 de desembre de 1.999 un increment superior a l'IPC que es refereix el punt 4 d'aquest article (2,4%), sobre 31 de desembre de 1.998, s'efectuarà una revisió salarial tan bon punt es constati oficialment aquesta circumstància, en l'excés sobre l'indicat índex, amb efectes des de l'1 de gener de 1.999, i aquest increment serà sobre la taula salarial vigent a 31 de desembre de 1.998, i servirà, per consegüent, com a base de càlcul per a l'increment salarial de l'any 2.000.

Aquesta revisió, si es produeix, serà també en el seu cas, sobre el plus d'ajudant d'estalvi en funcions de finestreta i el plus de xofers.

7.Clàusula de garantia: Es garanteixen a totes les Caixes les quantitats anuals absolutes que resulten per a cada categoria professional com a conseqüència de l'increment percentual del IPC real per a 1999, d'acord amb allò que s'ha establert en els números 4, 5 i 6, en el seu cas, anteriors, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes a l'EECE.

Any 2.000

8.L'escala salarial anual vigent a 31 de desembre de 1.999, referida a dotze mensualitats, per al període comprés entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2.000, s'incrementarà en l'IPC estimat pel Govern de l'Estat espanyol per al citat any 2.000, amb efectes a partir de l'1 de gener de 2.000.

9.Personal d'informàtica: Les retribucions del personal d'informàtica, a les quals es refereix l'Ordre Ministerial de 7 de novembre de 1.977, s'obtindran pel procediment assenyalat anteriorment, prenent com a base l'escala que resulti de l'aplicació de les disposicions corresponents.

10.Revisió salarial: En el cas que l'índex de preus al consum (IPC) publicat per l'INE, registrés al 31 de desembre de 2.000 un increment superior al IPC que es refereix el punt 8 d'aquest article, sobre 31 de desembre de 1.999, s'efectuarà una revisió salarial tan bon punt es constati oficialment aquesta circumstància, en l'excés sobre l'indicat índex, amb efectes des de l'1 de gener de 2.000, i aquest increment serà sobre la taula salarial vigent a 31 de desembre de 1.999, i servirà, per consegüent, com a base de càlcul per a l'increment salarial de l'any 2.001.

Aquesta revisió, si es produeix, serà, també en el seu cas, sobre el plus d'ajudant d'estalvi en funcions de finestreta i el plus de xofers.

11.Clàusula de garantia: Es garanteixen a totes les Caixes les quantitats anuals absolutes que resulten per a cada categoria professional com a conseqüència de l'increment percentual del IPC real per a 2.000, d'acord amb allò que s'ha establert en els números 8, 9 i 10, en el seu cas, anteriors, aplicat sobre les mensualitats i gratificacions previstes en l'EECE.

12.La Comissió Mixta Interpretativa, regulada a la Disposició Transitòria Sisena d'aquest Conveni Col·lectiu, publicarà l'escala salarial oficial i definitiva dels anys 1.999 i 2.000, així com les quantitats del plus d'ajudants d'estalvi en funcions de finestreta i del plus de xofers.  

Article 9è. Plus d'Ajudants d'Estalvi en funcions de finestreta.

La quantitat que per aquest concepte regeix en l'actualitat queda establerta per a l'any 1.998 en 47.425 pessetes/any. En conseqüència amb allò que s'ha establert en l'art. 3 d'aquest Conveni Col·lectiu, l'import corresponent a la diferència entre la quantitat establerta per a 1997 i la que ara s'estableix, s'abonarà amb efectes des d'1 de gener de 1998.

Els increments per als anys 1.999 i 2.000, es calcularan conforme als criteris establerts per a l'actualització del salari base. Els mateixos criteris s'aplicaran en el supòsit de revisió salarial, quan procedeixi.

La quantitat per a 1.999, resultat de l'operació d'actualització, quedaria provisionalment fixada en 48.563 pessetes/any.  

<>

La quantitat que per aquest concepte regeix en l'actualitat, queda establerta per a l'any 1.998, en 51.551 pessetes/any. En conseqüència amb allò que s'ha establert en l'art. 3 d'aquest Conveni Col·lectiu, l'import corresponent a la diferència entre la quantitat establerta per a 1997 i la que ara s'estableix, s'abonarà amb efectes des d'1 de gener de 1998.

Els increments per als anys 1.999 i 2.000, es calcularan conforme als criteris establerts per a l'actualització del salari base. Els mateixos criteris s'aplicaran en el supòsit de revisió salarial, quan procedeixi.

La quantitat per a 1.999, resultat de l'operació d'actualització, quedaria provisionalment fixada en 52.788 pessetes/any.  

Article 11. Clàusula especial de despenjament.

Les Caixes d'Estalvis que, a judici de la Comissió Mixta Interpretativa, no puguin aplicar les clàusules d'aquest Conveni degut a la seva situació econòmica negativa acreditada fefaentment i de manera oficial, podran acordar amb la representació laboral l'adequació dels increments pactats a la seva situació, a fi que s'ajusten als postulats de justícia i a la millor utilització per al bé de les Caixes i del seu personal.    

Secció Segona: Conceptes no salarials

Article 12. Efectivitat.

Els efectes econòmics dels conceptes que a continuació s'assenyalen, entraran en vigor a partir del dia següent a la publicació d'aquest Conveni Col·lectiu en el Butlletí Oficial de l'Estat.  

Article 13. Dietes i quilometratge.

La determinació dels imports a abonar per aquests conceptes, a partir de l'entrada en vigor del Conveni, es dura a terme de la següent manera:

Es procedeix a actualitzar els valors vigents a 31 de desembre de 1.997 en l'1,4%, quedant els que a continuació s'assenyalen, per a conèixer el resultat de l'operació d'increment dut cap.

Any 1.998:

    Dieta completa: 7.859 Pts.

    Mitja dieta: 3.930 Pts.

    Quilometratge: 31 Pts.

Any 1.999:

    Els valors anteriors s'incrementaran, també i només als efectes de càlcul, en el 2,4%, amb revisió, en el seu cas, si hi ha desviació a l'alça en l'IPC final de l'any 1.999.

    La quantitat per a 1.999, resultat de l'operació d'actualització del paràgraf anterior, quedaria provisionalment fixada en:

    Dieta completa: 8.048 Pts.

    Mitja dieta: 4.024 Pts.

    Quilometratge: 32 Pts.

Any 2.000:

    Els valors per a l'any 2.000 es calcularan sobre les quantitats que resulten de l'operació indicada en el paràgraf anterior, conforme als criteris establerts per a l'actualització del salari base, una vegada conegut l'IPC definitiu de l'any 1.999.

Article 14. Crebant de Moneda.

La determinació dels imports a abonar per aquest concepte, a partir de l'entrada en vigor del Conveni, es dura a terme de la següent manera:

Es procedeix a actualitzar els valors vigents a 31 de desembre de 1.997 en l'1,4%, quedant els que a continuació s'assenyalen per a conèixer el resultat de l'operació d'increment portada cap.

Any 1.998:

    Oficina Tipus 1: 54.810 Pts/any

    Oficina Tipus 2: 62.049 Pts/any

    Oficina Tipus 3: 70.323 Pts/any

 

Any 1.999:

    Els valors anteriors s'incrementaran, també i només als efectes de càlcul, en el 2,4%, amb revisió, en el seu cas, si existeix desviació a l'alça en l'IPC final de l'any 1.999.

    La quantitat per a 1.999, resultat de l'operació d'actualització del paràgraf anterior, quedaria provisionalment fixada en: 

    Any 2.000:

      Els valors per a l'any 2.000 es calcularan sobre les quantitats que resultin de l'operació indicada en el paràgraf anterior, conforme als criteris establerts per a l'actualització del salari base, una vegada conegut el IPC definitiu de l'any 1.999.

     

    Article 15. Actualització de les quantitats per conceptes no salarials.

    En el cas què l'índex de preus al consum (IPC), publicat per l'INE, registrés a 31 de desembre de 2.000, un increment superior a l'IPC estimat per a l'any 2.000, sobre el 31 de desembre de 1.999, s'efectuarà una revisió de les quantitats que resultin de les operacions abans citades tan bon punt es constati oficialment aquesta circumstància, en l'excés sobre la indicada xifra, amb efectes des de l'entrada en vigor d'aquest Conveni.

    La Comissió Mixta Interpretativa, regulada a la Disposició Transitòria Sisena d'aquest Conveni Col·lectiu, publicarà l'import de les dietes, i crebant de moneda corresponents als anys 1.999 i 2.000, respectivament.      

    CAPÍTOL TERCER

    Previsió Social

    Article 16. Pla de pensió individual per al personal ingressat després de l'entrada en vigor del XIV Conveni Col·lectiu.

    En els termes recollits en el punt 4 de l'article 70 de l'EECE i per al personal al qual aquest punt es refereix, s'acorda revalorar la quantitat que regia fins a l'entrada en vigor d'aquest Conveni que queda establerta definitivament en 86.000 pessetes per a 1.998, 88.000 pessetes per a 1.999 i 90.000 pessetes per a 2.000.  

    temps de treball

    article 17. jornada i horaris.<>

    S'acorda redactar de nou l'art. 18.2 del Conveni Col·lectiu de les Caixes d'Estalvis per als anys 1992-1994, que queda com segueix:

      2. Horari: Per al compliment de la jornada de treball anual anteriorment assenyalada, l'horari de cada Entitat estarà comprés dins dels límits que a continuació s'assenyalen:

      2.1 En el període d'1 d'octubre a 31 de maig:

      - Dilluns, dimarts, dimecres i divendres, de vuit a quinze hores.

    - Dijous, de vuit a catorze trenta i de setze trenta a vint hores, amb les excepcions següents:

      a) Dos dijous, a pactar amb la representació del personal, de vuit a quinze hores. En defecte de pacte, aquests dos dijous seran l'últim anterior i el primer posterior al període d'estiu.

      b) Un dijous, a designar a cada Entitat, de vuit a quinze hores.

      2.2 En el període entre el dia 1 de juny i el 30 de setembre:

      De dilluns a divendres de vuit a quinze hores.

       

    CAPÍTOL CINQUÉ

    CONTRACTACIÓ I OCUPACIÓ

    Article 18. Contracte de treball per al foment de la contractació indefinida.

    1.- En el contracte de treball per al foment de la contractació indefinida, regulat per la Disposició Addicional Primera de la Llei 63/1.997, de Mesures Urgents per a la Millora del Mercat de Treball i el Foment de la Contractació Indefinida, a la regulació de la qual les parts queden sotmeses, la duració màxima del període de prova serà de nou mesos.

    2.- Els pactes que hi puguin haver sobre aquesta matèria a les Caixes, mantindran la seva vigència i règim específic.      

    CAPÍTOL SISÉ

    BENEFICIS SOCIALS

    Article 19. Préstec per a adquisició d'habitatge.

    L'art. 63 de l'EECE, queda com segueix a continuació:

      1. Podran sol·licitar aquest préstec els empleats fixos en actiu, amb dos anys de servei ininterromputs en l'Entitat.

      2. La quantitat màxima a concedir serà la que resulti del valor de l'habitatge, incrementat en les despeses inherents a l'adquisició de la mateixa, que hauran de ser suficientment justificades, no sobrepassant en cap cas l'import de quatre anualitats, considerant aquestes integrades pels conceptes assenyalats en l'article 44 que li puguin correspondre més ajuda familiar. De ser d'aplicació aquest segon límit la quantitat que resulti no podrà ser inferior a quatre anualitats del salari de la categoria d'Auxiliar A calculada conforme a la taula salarial vigent a cada moment.

      3. Es formalitzaran a tipus d'interès variable, i el tipus d'interès romandrà fix durant cada any natural. Serà del 70% de l'EURIBOR, o índex que el substitueixi a un any. Operaran, en aquest cas, els límits màxims i mínim del 4,50% i del 2,25%, respectivament. El tipus d'interès des d'1 de gener fins al 31 de desembre de 1999, serà del 3%, amb liquidació a partir de la primera data.

      4. El termini de devolució dels préstecs que se formalitzin a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni serà de 25 anys màxim, termini que, en cap cas, podrà superar la vida laboral de l'empleat, en el supòsit, aquest de la qual serà el límit.

      5. L'empleat podrà optar per sol·licitar cinc anualitats en les mateixes condicions, excepte l'interès que serà igual a l'EURIBOR, o índex que li substitueixi, a un any, si el valor de l'habitatge, més les despeses citades en el punt 2 sobrepassen les quatre anualitats esmenades.

      6. Per a la determinació en anys successius del tipus d'interès aplicable, es prendrà com a referència el tipus publicat en el BOE Pel Banc d'Espanya com a "referència interbancària a un any" (EURIBOR), corresponent al mes d'octubre de l'any anterior (publicat el novembre).

      7. El valor de l'habitatge serà el que consti a la documentació acreditativa de la compra de l'habitatge, fefaentment constatat Pel Perit Taxador de la Caixa.

      8. La devolució del capital i interessos del préstec s'efectuarà mensualment mitjançant quota d'amortització creixent d'un 2% anual, excepte que el treballador opti pel sistema de quota fixa.

      9. Una vegada efectuada la sol·licitud, degudament documentada, la Caixa abonarà el préstec en el termini màxim de cinc mesos, excepte causes justificades que seran comunicades a l'empleat.

      10. La devolució del capital estarà fiançada per les garanties que tinguin establertes cada Caixa. A petició de l'empleat, es podrà exercitar l'opció de garantia personal, en el cas, de la qual la pòlissa del préstec estarà intervinguda per Fedatari Públic.

      11. Per a la concessió del préstec amb garantia personal, serà indispensable concertar amb l'entitat asseguradora, escollida per l'empleat i acceptada per la Institució, una Pòlissa d'Assegurança d'Amortització de Préstec en els casos de mort o incapacitat total, a favor de la Caixa. Aquesta assegurança haurà de cobrir el pagament del capital assegurat pendent d'amortització a cada moment i haurà de mantenir-se mentre duri la vigència del préstec i forma de garantia.

      12. Si el préstec s'ha formalitzat mitjançant constitució d'hipoteca, en cas de mort del prestatari, els seus hereus (cònjuge i fills), continuaran gaudint del préstec en idèntiques condicions que si visqués el titular, fins que el menor dels fills del matrimoni (si n'hi hagué) complís els 21 anys, en el cas dels quals l'import pendent es traslladaria a un préstec en les condicions normals.

      13. Es consideraran causes de venciment anticipat del préstec, la venda o arrendament (sense autorització de l'Entitat) de l'habitatge, el cessament voluntari o forçós de l'empleat i la defunció del mateix.

    En cas d'adjudicació a tercers de l'habitatge, en virtut del procediment judicial, la Caixa considerarà vençut el préstec i tindrà dret a exigir la seva cancel·lació immediata.

    En el supòsit de rescissió de la relació de treball per renúncia o acomiadament, les Caixes aplicaran les condicions establertes per als préstecs ordinaris.

      14. S'actualitzarà el tipus d'interès en els casos d'excedència voluntària sol·licitada amb objecte de dur a terme una activitat laboral remunerada per compte propi o aliè, sense perjudici de la modificació que igualment pugui establir-se en les garanties i formes d'amortització d'aquest. En aquests supòsits es fixarà l'interès preferencial de cada Caixa.

      15. L'habitatge adquirit pot ser objecte de comprovació per la Caixa, durant tota la vigència de l'operació, als fins previstos en el punt 13.

      16. El donar al capital prestat finalitat distinta a l'exposada a la sol·licitud o incomplir qualsevol de les condicions establertes en les presents normes, és suficient per tal que la Caixa pugui declarar vençuda l'operació.

      17. En matèria de préstecs per a adquisició d'habitatge es respectaran les condicions més favorables que hi ha a cada Entitat.

       

    Article 20. Préstec per a atencions diverses.

    L'art. 64 de l'EECE, queda com segueix a continuació:

      Per a altres necessitats no especificades en aquest Conveni, s'estableixen crèdits per als empleats, amb les següents condicions:

      a) El capital màxim serà el 25% de la retribució anual que percebi l'empleat, pels conceptes que li puguin correspondre dels establerts en l'Art. 44 de l'EECE, més ajuda familiar.

      b) No obstant això, qualsevol empleat podrà obtenir fins a la quantitat de dos milions de pessetes.

      c) El tipus d'interès variable serà el 110% de l'EURIBOR a un any, amb el límit de l'interès legal del diners.

      d) Per a la determinació de l'EURIBOR en anys successius es prendrà com a referència el tipus publicat en el BOE pel Banc d'Espanya com a "referència interbancària a un any" (EURIBOR), corresponent al mes d'octubre de l'any anterior (publicat el novembre).

      e) Per als préstecs formalitzats a partir de l'entrada en vigor d'aquest Conveni Col·lectiu, el termini d'amortització serà el que sol·liciti l'empleat amb un màxim de vuit anys.

      f) Amb efectes de l'entrada en vigor d'aquest Conveni, allò que s'ha establert en els apartats c) i d) d'aquest article serà igualment aplicable a les operacions de préstec vigents.

      g) En matèria de préstecs per a atencions diverses es respectaran les condicions més favorables que hi hagi a cada Entitat.

     

    Article 21. Ajuda per a formació de fills d'empleats.

    La determinació dels imports a abonar per aquests conceptes, a partir de l'entrada en vigor del Conveni, es durà a terme de la següent manera:

    Es procedeix a actualitzar els valors vigents a 31 de desembre de 1.997 en l'1,4%, quedant els que a continuació s'assenyalen per a conèixer el resultat de l'operació d'increment portada cap.

      Any 1.998:

      Règim general: 55.063 Pts.

      Ajuda per a fills minusvàlids: 369.079 Pts.

    Any 1.999:

      Els valors anteriors s'incrementaran, també, i només, als efectes de càlcul en el 2,4%, amb revisió, en el seu cas, si hi ha desviació a l'alça en l'IPC final de l'any 1.999.

      La quantitat per a 1.999, resultat de l'operació d'actualització del paràgraf anterior, quedaria provisionalment fixada en:

      Règim general: 56.385 Pts.

      Ajuda per a fills minusvàlids: 377.937 Pts.

     

    Any 2.000:

      Els valors per a l'any 2.000 es calcularan sobre la quantitat que resulti de l'operació indicada en el paràgraf anterior, conforme als criteris establerts per a l'actualització del salari base, una vegada conegut el IPC definitiu de l'any 1.999.

     

    DISPOSICIONS ADDICIONALS

    Primera: Utilització preferent del Contracte Estable de Foment de la Contractació Indefinida.

    El Contracte Estable de Foment de la Contractació Indefinida, regulat en la Disposició Addicional Primera de la Llei 63/97, de 26 de desembre i en l'art. 18 d'aquest Conveni Col·lectiu, s'utilitzarà, en la contractació futura pròpia de la Caixa en un percentatge d'un 80%. Per a la determinació de la base sobre la qual ha de girar aquest percentatge, es descomptaran els contractes portats cap a l'empara de l'art. 15.1.c) del TRLET, inclosos els que puguin dur-se a terme per a substitució per vacances i els de posada a disposició.  

    Segona: Préstec per a adquisició d'habitatge.

    Amb efectes de l'entrada en vigor d'aquest Conveni Col·lectiu, allò que s'ha establert en l'art. 63. 3, 5 i 6 de l'EECE, a la redacció donada per l'article 19 d'aquest Conveni Col·lectiu, serà igualment aplicable a les operacions de préstec vigents.  

    Tercera:

    A l'àmbit de cada Caixa d'Estalvis, mitjançant acord amb la representació dels treballadors, es podran regular o establir sistemes de previsió social, substitutius o complementaris, distints de l'establert en el Capítol IX de l'EECE.    

    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

    Primera: Formació Professional Contínua.

    Les parts signants del Conveni assumeixen i s'adhereixen al contingut íntegre de l'Acord Nacional de Formació Contínua de 19 de desembre de 1.996 (BOE d'1 de febrer de 1997), declarant que aquest desenvoluparà els seus efectes a l'àmbit funcional d'aquest Conveni.

    S'acorda constituir la Comissió Paritària Sectorial amb les funcions establertes en el citat Acord.  

    Segona: Comissió de Promoció i Carrera Professional.

      1. Es crea una Comissió de caràcter paritari que tindrà per objecte, entre d'altres activitats, l'anàlisi i estudi dels Sistemes de Promoció Professional i Econòmica i de Desenvolupament Professional.

      2. La Comissió estarà integrada per una representació designada per ACARL i per una altra designada per les organitzacions sindicals signants d'aquest conveni col·lectiu. El nombre de membres titulars per cada sindicat firmant del conveni serà de dos, i un Assessor, disposant cada un d'ells d'un crèdit horari de fins a vuit dies al mes.

      3. La Comissió regularà el seu funcionament, periodicitat de les reunions i qualsevol una altra matèria d'índole procedimental, havent de concloure els seus treballs abans del 30 de novembre de 2.000.

    Tercera: Comissió de Previsió Social Complementària.

      1. Es crea una Comissió de caràcter paritari que tindrà per objecte, entre altres activitats, l'estudi dels següents continguts: determinació dels serveis passats i hipòtesi actuarials.

      2. La Comissió estarà integrada per una representació designada per ACARL i per una altra designada per les organitzacions sindicals signants d'aquest conveni col·lectiu. El nombre de membres titulars per cada sindicat firmant del conveni serà de dos, disposant cadascun d'un crèdit horari de fins a sis dies al mes.

    Les representacions sindicals tindran l'assistència d'un Assessor, cada una d'elles, que no disposarà de la llicència establerta per als titulars de la Comissió

      3. La Comissió regularà el seu funcionament, periodicitat de les reunions i qualsevol una altra matèria d'índole procedimental, havent de concloure els seus treballs abans del 30 de novembre de 2.000.

     

    Quarta: Compromís de creació d'ocupació.

    Les Caixes sotmeses a l'àmbit funcional d'aplicació d'aquest Conveni Col·lectiu es comprometen globalment a transformar en el contracte per al foment de la contractació indefinida el 60% de l'ocupació temporal estructural que hi ha en el sector, a la firma d'aquest Conveni Col·lectiu, amb 18 mesos de contractació continuada.

    Per a la determinació de la base sobre la qual ha de girar el percentatge, es descomptaran els contractes duts a terme a l'empara de l'art. 15.1.c) del TRLET, inclosos els de substitució per vacances i els de posada a disposició.

    Tot això s'assumeix respectant les condicions pel que fa a avaluació de mèrits, valoració de rendiment i, en definitiva, qualsevol prova o criteri de mesurament d'aptitud del personal, existents en cada Caixa.

    <>

    Les parts signants d'aquest Conveni Col·lectiu es comprometen a promoure el principi d'igualtat d'oportunitats, avançant en la concreció i desenvolupament d'allò que s'ha disposat a les Directives Europees, especialment en les traslladades al dret intern per mitjançant de la Llei 39/1.999, de 5 de novembre, per a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores. D'aquesta manera les Entitats es comprometen a no discriminar els seus empleats per raons de sexe, estat civil, edat, raça, nacionalitat, condició social, idees religioses o polítiques, afiliació o no a un sindicat, així com per raons de llengua, dins de l'estat espanyol. Tampoc no podran ser discriminats els empleats per raons de disminucions psíquiques o sensorials, sempre que es trobessin en condicions d'aptitud per a exercir el treball o ocupació de què es tracte.

    La Comissió de Promoció i Carrera Professional estarà al corrent de l'evolució de les qüestions relatives al compromís que s'assoleixin, una vegada hagi determinat en el seu si els criteris de les tasques a emprendre per al desenvolupament d'allò que s'ha assenyalat en el paràgraf anterior.  

    Sisena: Comissió Mixta Interpretativa.

    Per examinar i resoldre totes les qüestions que es derivin de la interpretació, vigilància i aplicació d'aquest Conveni, es designarà una Comissió Paritària integrada per representants de l'ACARL i de les organitzacions sindicals signatàries.

    Les competències atribuïdes a la Comissió Interpretativa, ho seran sense perjudici de les reconegudes legalment o reglamentàriament als òrgans jurisdiccionals o administratius.

    El nombre de membres titulars de la part social d'aquesta Comissió, serà de tres per cada Sindicat firmant, els quals disposaran d'un crèdit horari de fins a deu dies al mes.

    Les reunions d'aquesta Comissió se celebraran al menys una vegada cada quatre mesos.

    La Comissió publicarà els acords interpretatius, facilitant-ne una còpia a les Entitats i als representants legals dels empleats.

    La Comissió Interpretativa rebrà totes les consultes se li formulin per les tres vies següent:

      a) A través de l'ACARL.

      b) A través de les Organitzacions Sindicals signatàries.

      c) Directament a la Comissió.

        La Comissió regularà el seu funcionament, sistema d'adopció d'Acords, Convocatòria, Secretaria i Presidència, així com els sistemes de solució de les discrepàncies sorgides en el seu si.

        La Comissió Mixta Interpretativa tindrà la composició nominal que més endavant s'esmenta.  

        Tornar al començament de la pàgina

Infórmate

CCOO Servicios es un sindicato, es Comisiones Obreras en los sectores de Comercio, Financiero, administrativo, de las TIC, Hostelería, Contact-center, Oficinas, Turismo... Leer más


Síguenos en Telegram

Codigo qr telegram

https://t.me/serviciosccoo

Enlaces de interés

CCOOntigo Campus

CCOOntigo Campus

Contigo salud

CCOOntigo Salud

Blog responsabilidad social

Blog Responsabilidad Social

Compara Tu Salario

Compara Tu Salario

Confederación CCOO

Confederación CCOO

Dónde estamos


OFICINAS CENTRALES
C/ Albasanz, 3 1º Planta
28037 Madrid
Tel: 91 540 92 82
Asesoría Madrid 91 536 51 63-64
Otras Comunidades
Fax: 91 559 71 96
Email: contacta@servicios.ccoo.es

Sigue conectado con nosotros

RSS

Facebook

Twitter

Instagram

Linkedin

flickr

Youtube

2025 © CCOO SERVICIOS. Aviso Legal | Contacto

Servicios CCOO